Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma: "Santa Coloma seguirà liderant les polítiques de rehabilitació d’habitatge"

¿Com defineix aquest primer any a l’alcaldia?

La meva sensació és que hem posat els fonaments d’un accelerador de política pública. Ha sigut una etapa de reestructuració, tant pel canvi de lideratge com de marxes en llocs estratègics cap a la Generalitat. Després de la planificació, des de fa uns sis mesos hem començat a treure els grans projectes del mandat.

¿Com ha sigut el canvi des del punt de vista personal?

Ha sigut molt intens. Ja havia tingut altres rols a l’Ajuntament, però el d’alcaldessa requereix un sacrifici clarament més gran. Tot i que el balanç és evidentment positiu: el lloc permet projecció i la possibilitat d’impulsar transformacions reals.

¿Quines són les necessitats de la ciutat que més la inquieten?

Estem treballant a diverses velocitats. A llarg termini, l’habitatge és l’àmbit central. Hi intervenim diàriament, tot i que sabem que els resultats no seran d’un dia per l’altre. Quant a la gestió diària, treballem per una Santa Coloma neta, segura i endreçada. Un espai públic cuidat ens defineix com a ciutat. És a aquest flanc on impulsarem un pla de 24 milions per a inversions en escoles. La idea és posar al dia l’acord amb la Generalitat, que és la competent en la matèria.

¿Quines polítiques d’habitatge específiques destaca?

La més urgent és la rehabilitació: tenim un parc envellit, com la resta de l’àrea metropolitana, i els veïns no poden assumir els costos de les obres, de manera que continuarem liderant la nostra política pionera a Catalunya [van començar amb un projecte pilot al carrer Pirineus] de les Àrees de Conservació i Rehabilitació. Vincularem el projecte amb el nou Pla de Barris. Quant a habitatge nou, continuarem pensant en la gent gran i en els joves per mitjà de projectes dotacionals, copiant el model de la promoció Miguel Hernández. Sense oblidar-nos del lloguer assequible.

L’exemple paradigmàtic de rehabilitació és el del carrer Pirineus: ¿què passarà?

Malgrat la nova proposta més assequible, els veïns continuen argumentant dificultats. Fa un any que viuen fora de casa seva. El nostre ADN passa per continuar buscant una solució per avançar en la rehabilitació i perquè puguin tornar a casa seva. Avancem en el camí de desbloquejar la situació.

¿Per què continua paralitzada la reforma del centre pel conegut com a PERI?

La reparcel·lació continua. La meva intenció és que hi hagi algun moviment important abans que no s’acabi aquest mandat. El repte és trobar un equilibri entre l’acord amb els veïns i la viabilitat tècnica.

¿Quina resposta hi haurà a la inèdita aliança veïnal crítica amb la taxa de residus?

Estem en condicions d’oferir canvis substancials en la taxa. Especialment en els trams intermedis [la majoria de llars paga entre 82 i 152 euros]. A més de noves bonificacions que permetin ajustar el tribut a la realitat de Santa Coloma.

¿Aquests "canvis» implicaran que les famílies paguin menys?

És el nostre objectiu.

¿Hi ha un horitzó en què Santa Coloma deixi de ser la ciutat que recicla més malament a l’àrea metropolitana?

La nostra tendència de reciclatge és positiva, però la motivació no surt al rànquing. Volem treballar per una resposta de cura del nostre espai comú.

El padró també ha sigut a l’agenda política de la ciutat, sobretot per mitjà de la Defensora de la Ciutadania. Alguns ajuntaments com ara el de Sant Cugat han començat a desempadronar obertament. ¿S’ho plantegen?

Nosaltres complim la llei i estudiem cas a cas. És cert que hem tirat enrere algun empadronament, però no pas perquè desempadronem sinó perquè fem un exercici coordinat de comprovació que aquestes persones viuen a la nostra ciutat per oferir-los les alternatives previstes. Sí que tenim molt en compte el benestar dels menors. I cal fer un exercici comunicatiu amb la ciutadania: els drets vinculats al padró no són automàtics. Per exemple, l’accés a beques menjador exigeix un padró de 18 mesos.

Parla d’una Santa Coloma "neta, segura i endreçada», molt en la línia de l’exalcaldessa Núria Parlon. ¿Com es tradueix aquest lema?

Per exemple, l’any que ve endurirem les sancions en matèria d’incivisme a la via pública: el mal comportament d’uns quants no pot anar en detriment de la ciutadania en general. En aquest mateix sentit van la vintena de noves càmeres de videovigilància que instal·larem aquestes setmanes.

La policia local, que s’ha dotat de més eines per combatre la multireincidència, continua sent un puntal a la Santa Coloma post Parlon.

Sens dubte. Ara estem incorporant nous agents i abans que no acabi el mandat en vindran més. I treballem amb la idea d’inaugurar la nova comissaria abans que no acabi el mandat: apostar per la policia local també és tenir un bon equipament que permeti una bona formació.

Notícies relacionades

Collboni ressuscita el Districte 11 de Maragall per cooperar amb Palestina

Les actuacions contra el ‘top manta’ es dupliquen a BCN

Per acabar: ¿com afronta la seva primera festa major, la primera setmana de setembre, sense la pressió d’acabar de ser investida?

Les festes sempre són un espai de retrobament després de l’estiu. Aquest any, a més, amb un marcat quilòmetre zero amb talent local com el de Queralt Lahoz. Per a mi tindran un valor simbòlic perquè van ser el primer gran acte que vaig fer com a alcaldessa.