Anar al contingut

ATEMPTATS DEL 17-A

El mosso que va abatre Abouyaaqoub: "Vam veure la nostra vida en perill i una explosió imminent"

Així van explicar al jutge els agents que van participar en els dispositius per detenir els terroristes com els van abatre

Asseguren que després de disparar-los van tornar a aixecar-se i els v amenaçar assenyalant el cel

Ángeles Vázquez

Durant els mesos en què la causa que investiga els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 agost del 2017 va estar sota secret de sumari, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu no només va prendre declaració als detinguts per la seva vinculació amb la cèl·lula terrorista, sinó també a una vintena d’agents que van participar en els dispositius que van perseguir i vann acabar abatent els terroristes.

Cap de les compareixences excedeixen els 20 minuts de durada, malgrat que en totes elles el magistrat comença llegint-los l’atestat policial, en el qual van deixar constància de com van abatre els terroristes. Un dels agents explica com, ja des del terra, el membre de la cèl·lula contra qui havien disparat a Cambrils continuava movent compulsivament el braç assenyalant al cel. Un altre mosso relata com va descarregar els 15 projectils del seu carregador contra Younes Abouyaaqoub i, al comprovar que s’aixecava i continuava avançant cap a ell i el seu company, va tornar a disparar-li "cinc o sis vegades" més.

Aquest agent és el que descriu amb més detall com el 21 d’agost del 2017 realitzava un servei de seguretat ciutadana a Vilafranca del Penedès, quan a les 15.30 hores van rebre un avís que la persona buscada com a autor de l’atropellament mortal de la Rambla estava en una zona forestal pròxima.

"Un crit punyent"

Quan van arribar al punt assenyalat el van veure al final d’un camí de terra, a uns "40-50 metres" d’ells. Li van cridar "alto, policia, quiet, quiet", però Abouyaaaqoub es va llançar cap a uns matolls. Els dos agents coincideixen davant el jutge a explicar que ignoren per què en comptes d’aprofitar aquest moviment per continuar fugint va optar per tornar al camí, aixecar-se la camisa i avançar cap a ells.

"Estava en un estat d’eufòria, de bogeria, cridant, un crit punyent...", explica l’agent al jutge, a qui prèviament havia indicat que el que deia era "Al·lahu-àkbar" (Al·là és gran). El mosso precisa que com que es tractava d’un "dia assolellat", a mesura que s’acostaven van poder veure que portava un cinturó amb "tres o quatre cilindres, de la mida d’una ampolla d’aigua" i un cable blau. "Vam veure el cinturó i vam veure que la nostra vida corria perill i una explosió imminent", així que li van disparar fins que va tornar a caure. Després van esperar que arribessin més efectius. Només llavors es van acostar.