Govern i Generalitat acorden demanar "neutralitat" a l'espai públic

Després de dues hores de reunió al Palau de la Generalitat, presidida pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, els dos governs han mantingut un to constructiu i de col·laboració en la compareixença de Marlaska junt amb el conseller d’Interior, Miquel Buch. Un to constructiu també en relació amb el conflicte dels llaços grocs.

"Hi ha un compromís entre les dues administracions que l’espai públic és de tots els ciutadans, de totes les ideologies, és neutral, d’acord, de trobada amb un mateix i els altres, de creixement; hi ha un compromís seriós i efectiu en garantir-ho per part de la conselleria, evidentment dels Mossos i de nosaltres, perquè la convivència ciutadana és real", ha afirmat el ministre.

Marlaska també ha apuntat la necessitat que "tots els ciutadans puguin exercir els seus drets i llibertats": "Confiança plena, col·laboració i lleialtat institucional". Buch ha recordat que l’Estatut dona als Mossos les competències en seguretat i ordre públic. "Han fet una gran feina", ha apuntat en aquest sentit el conseller.

Sense monopolis

Quan li han preguntat sobre com garantir aquesta neutralitat en l’espai púbic, el ministre ha defensat que "l’espai públic no quedi monopolitzat per una concreta ideologia" i ha reiterat el compromís que "els espais de convivència siguin de trobada, no de desacord." Sobre com es concretarà, el ministre ho ha deixat en mans dels Mossos d’Esquadra. "No estem per generar problemes, sinó per solucionar-los, tenim el deure que els espais siguin per a la trobada i no monopolitzats per ningú", ha insistit.

Sí que hi ha hagut algun tipus de matisos en la compareixença conjunta entre ministre i conseller. Marlaska ha expressat preocupació pels conats de violència. "Sí que em preocupa que hi hagi conats d’agressió, de violència, d’enfrontaments al carrer com hem pogut observar, és clar que em preocupa, vull un espai lliure d’amenaces, de violència", ha afirmat. Per la seva part, Buch ha remarcat que hi ha una intencionalitat política després de la polèmica. "¿Com pot ser que respecte als llaços, que fa més de vuit mesos que s’estan penjant, sigui ara quan a algú li interessa que sigui un problema?", ha manifestat, abans de recalcar que "alguns busquen la confrontació" i "evidentment es treballa perquè això no passi".

Bon to i col·laboració

Buch ha destacat que "ha quedat clar que la col·laboració en matèria de seguretat és real, amb voluntat de treballar conjuntament, els responsables del ministeri i de la Generalitat; no hi ha diferències de color, polítiques, ens uneix la feina conjunta, lleial, entre dues administracions, diferents cossos policials en defensa de la seguretat”. I Marlaska, en un mateix sentit, ha asseverat que la reunió ha sigut "una manifestació absolutament clara i evident del compromís de les dues administracions de cooperació i lleialtat institucional, amb la finalitat de garantir la seguretat." "Existeix un compromís de garantir aquest espai públic neutral", ha remarcat.

El conseller ha considerat que el seu departament no creu que hi hagi un problema de convivència: "Arran d’unes crides d’un partit polític, hi ha hagut més fets que han creat més activitat, recomano a tota la població que davant de qualsevol enfrontament avisin la policia, els Mossos garanteixen la seguretat de tot el país". "No caiguem en les provocacions", ha afegit, apel·lant al "respecte als altres".

Intercanvi de cartes

La Junta de Seguretat se celebra un any després del referèndum de l’1-O i després que Marlaska contestés per carta el 28 d’agost a Buch que la seguretat pública, d’acord a la legislació, és "competència exclusiva de l’Estat" i que, per tant, el primer punt de l’ordre del dia ha de centrar-se en l’"anàlisi general de la seguretat pública" en l’esmentada comunitat autònoma.

El ministre recordava que en la seva missiva que quedava "exclusivament pendent" que la Generalitat li comuniqui el dia per a la cimera bilateral a celebrar entre el 3 i el 7 de setembre. Buch havia remès una carta anterior en la qual assegurava que la "competència" de seguretat és "exclusiva" dels Mossos d’Esquadra.

Notícies relacionades

Els escortes de Yolanda Díaz detenen un home amb un ganivet abans que la vicepresidenta arribés a un acte

Illa veu l’elecció del Papa Lleó XIV com una oportunitat per reforçar el paper social de l’Església

L’última Junta de Seguretat, com a òrgan bilateral, es va celebrar en sessió extraordinària el 28 de setembre, dos dies abans de la celebració del referèndum de l’1-O declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. Aquella reunió va ser presidida pel que llavors era president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i va comptar amb l’assistència del seu cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

El Ministeri de l’Interior va encapçalar la seva delegació amb el llavors secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. També hi va participar el director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat, Diego Pérez de los Cobos, que havia sigut assignat per la Fiscalia com a coordinador per al dispositiu que havia d’impedir l’1-O.