Anar al contingut

EIXOS DE LA LEGISLATURA

Sánchez planteja que els catalans votin un nou Estatut

Prohibirà l'amnistia fiscal, confirma l'impost a la banca i l'exhumació de Franco "ben aviat"

Podem i els independentistes exigeixen més esquerra, mentre PP i Cs agiten el fantasma d'ETA

Iolanda Mármol / Gemma Robles

Pedro Sánchez va pujar a la tribuna del Congrés aquest dimarts amb un suggeriment per resoldre la crisi catalana que, sorprenentment, va passar desapercebut entre els grups. El president del Govern va plantejar la possibilitat de reformar l’Estatut  vigent, retallat pel Tribunal Constitucional (TC), i sotmetre'l a votació, una proposta amb l’ànim de tancar les ferides obertes a Catalunya després d’anys d'estira-i-arronsa amb l’Executiu del PP. Sánchez veu aquesta via com una alternativa a tenir en compte, tot i que no es va endinsar en detalls ni cap portaveu li va reclamar que concretés l’oferiment. Fonts de l’entorn presidencial a la Moncloa i de files socialistes confirmen que la proposta de votar un nou text obre un debat exploratori, si bé no està decidit que aquesta acabi sent l’aposta definitiva.

 “Catalunya té un Estatut que no va votar i la crisi a Catalunya només es resoldrà votant. El que nosaltres volem votar és un acord, però vostès pretenen votar una ruptura”, va respondre al portaveu d’ERCJoan Tardà. "Si no hi ha trampes, avançarem", li va contestar el republicà, tot i que ni ERC ni el PDECat es van adonar que Sánchez els estava plantejant una novetat. Tampoc el PP ni Ciutadans van semblar adonar-se’n, ja que no van fer referència a aquesta possibilitat.

El líder dels liberals, Albert Rivera, va qualificar d’“indecent”  la posició que manté Sánchez sobre Catalunya, al seu judici equidistant, “entre colpistes i demòcrates”. El president li va respondre en un to condescendent, en el mateix torn de rèplica que al PP, englobant així els dos partits en la categoria del conservadorisme.

El fantasma d’ETA

Els populars van sortir durs, van acusar Sánchez de vendre’s als independentistes i van agitar el fantasma d’ETA  amb la decisió del president –que va confirmar– d’estudiar l’acostament de presos al País Basc.

Podem, sempre en la pulsió de desemmascarar un Govern del qual desconfia, va demanar més coses: derogar la reforma laboral tot i que Sánchez només tombarà “les parts més lesives”, crear una comissió d’investigació sobre l’‘affaire Corinna’ i revelar qui són els amnistiats. A aquesta última reclamació s’hi afegeix Cs. “No tinc ni idea dels qui són”, va adduir Sánchez, després d’insistir que no prevaricarà revelant les seves identitats.

Sánchez va comparèixer determinat a estirar la lluna de mel amb els seus aliats per aplanar victòries parlamentàries a un Govern que s’autoidentifica com a progressista i que prova de convertir-se a la icona del canvi politicosocial que viu el país. Va exposar el seu pla d’acció amb guant de seda per no trepitjar les durícies dels qui el van fer president, conscient que els seus recolzaments són evanescents i que haurà de pactar a esquerra i dreta perquè les seves iniciatives cristal·litzin en lleis en una legislatura nascuda ja en el compte enrere.

Va sorprendre al ficar PP i Ciutadans en el mateix sac del conservadorisme responent-los alhora, i va exhibir cintura per bregar amb el to aspre de Podem i els anhels independentistes. Tots els seus aliats van condicionar els recolzaments amb dialèctiques més o menys enardides, però va aconseguir sortir del tràngol amb cert oxigen.

Fiscalitat i símbols

Sánchez va demanar recolzament per aprovar el seu pla de reforma del model fiscal. Avantprojecte de llei contra el frau fiscal; actualització de la llista de paradisos fiscalsimpost a la banca per sostenir el sistema de pensions ("rescat per rescat", va resumir); prohibició de noves amnisties fiscals (al·lega que no pot revelar retroactivament els beneficiats per la del PP); marge de dues dècimes més de dèficit perquè les comunitats autònomes disposin de 2.500 milions extra, i nous impostos a empreses. Es tracta d’un paquet de mesures que orbita en la idea que una societat més justa necessita d’una fiscalitat també més justa.

El president va comprometre també la modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per liquidar el termini màxim de sis mesos que el PP va imposar a la fase d’instrucció. I la seva mesura més simbòlica: l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. “La seva materialització, a falta de donar últims retocs, serà ben aviat”, va confirmar, sense arriscar-se a dir una data.

Va demanar recolzaments per a un nou pacte de Toledo i va buscar també fer una picada d’ullet a l’electorat juvenil, quan va prometre un pla d’ocupació per a joves i un altre contra el treball precari, i eliminar el vot pregat.