El tribunal alemany reclama a Llarena l'informe de Montoro sobre la malversació de l'1-O

El tribunal alemany de Schleswig-Holstein, que té pendent resoldre l’entrega de l’expresident Carles Puigdemont, ha reclamat al magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa pel procés, Pablo Llarena, l’informe del 30 d’abril passat pel qual l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va contestar el seu requeriment sobre les dades que podrien sustentar l’acusació de malversació de fons públics contra diversos dels investigats.

La petició del tribunal alemany, que encara no ha arribat a l’espanyol, es realitza per iniciativa de l’equip d’advocats de Puigdemont que proven de desmuntar l’existència del delicte de malversació aprofitant que Montoro va negar en una entrevista que s’hagués destinat ni un euro públic al procés. Acreditar que va existir aquest delicte serà clau a l’hora de decidir sobre l’entrega, sobretot després que el tribunal avancés en la seva primera resolució que veia complicat entendre que hi va haver prou violència per al seu delicte d’alta traïció, equivalent al nostre de rebel·lió.

Per això Llarena es va afanyar a requerir al llavors ministre que aclarís les seves afirmacions. La resposta que va rebre és la que ara sol·licita la defensa de l'expresident, malgrat que Montoro afirma: “Les meves declaracions no contradiuen de cap manera els mitjans de prova practicats pels tribunals de justícia".

La informació de Llarena

Llarena va utilitzar aquesta resposta per contestar les al·legacions de les defenses contra l’ordre de processament que va dictar contra Puigdemont i els 22 responsables més de la declaració unilateral d’independència. En la resolució, en la qual confirmava això, explicava que el mateix ministre admetia “la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta”.

A més, asseverava que la informació remesa pel ministeri “no només no acredita que la investigació d’aquest procés es mostri errònia, sinó que la mateixa fiscalització dels comptes de la Generalitat” que va fer Hisenda “va detectar (i molt abans que es desencadenés la polèmica que esgrimeix la defensa), determinats marcadors que suggerien el que l’ordre de processament sosté.”

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

El jutge precisava que la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) havia dictat quatre acords per al control pressupostari de Catalunya i destacava la informació que havia obtingut de la Intervenció de la Comunitat Autònoma, així com les denúncies que havia anat formulant davant la Fiscalia General de l’Estat perquè investigués possibles responsabilitats penals d’autoritats o funcionaris de la Generalitat de Catalunya en relació amb les campanyes promocionals del referèndum o del Diplocat, per les despeses generades pels observadors internacionals contractats per a l’1-O.

Al seu informe la Guàrdia Civil va elevar a 3.269.236 euros els diners que la Generalitat va destinar a l’1-O. Al llarg de 47 pàgines, en les quals detalla que la Generalitat va abonar 1.588.188 euros i en té pendents de pagament 1.664.848 més, "quantifica els diners que la Generalitat ha destinat a la celebració de l’1-O, individualitzant els imports dels departaments concrets que han compromès despesa, han reconegut deute o fins i tot, han sufragat pagaments". Tot això, precisa, "sense oblidar, que el pla no és individual, sinó que ha respost a una estratègia conjunta perfectament dissenyada i consensuada" per tot el Govern.