Pedro Sánchez escriu en femení plural

El Govern de Pedro SánchezPedro Sánchez s’escriu en femení plural. L’arribada del líder del PSOE a la Moncloa ha implicat una presència de dones inèdita en la democràcia. Arrossegat pel corrent del 8-M, l’Executiu de Sánchez té un marcat caràcter feminista. No només compleix la paritat, sinó que la supera amb escreix: 11 dones i 6 homes als ministeris.

Que hi hagi més dones que homes és una cosa que només havia passat una vegada abans, quan el 2008 José Luis Rodríguez Zapatero va constituir un Gabinet amb nou i vuit respectivament. Només dos anys després, una remodelació va tornar a deixar més representació masculina. També havia estat l’expresident socialista l’artífex del primer Govern paritari de la història: vuit dones i vuit homes van ocupar les carteres ministerials el 2004, fins que la remodelació del 2007 va suposar la sortida d’una dona en benefici d’un home.

El Govern més femení de la història continua arrossegant un històric sostre de vidre: la Presidència. No obstant, sí que n’ha trencat d’altres. Fins ara, hi havia carteres que mai no havien tingut cap dona al capdavant, com ara Interior, Indústria i Turisme. En les dues últimes hi haurà ara Reyes Maroto, però el comandament superior de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat seguirà a mans masculines, les del magistrat Fernando Grande-Marlaska.

La número dos

Una de les promeses amb què Sánchez va vèncer en les primàries del PSOE va ser la de construir un partit feminista sense matisos. No és estrany, per tant, que l’ara president del Govern hagi recuperat el Ministeri d’Igualtat que va crear l’últim president socialista i que després es va diluir en d’altres. Però la cartera guanya rellevància al col·locar-hi la que serà la seva vicepresidenta, Carmen Calvo. Serà la tercera dona a convertir-se en número dos d’un Govern. Ja van ser vicepresidentes la també socialista Teresa Fernández de la Vega (2004) i la popular Soraya Sáenz de Santamaría (2011), a més d’Elena Salgado  (PSOE), que va ser vicepresident d’Assumptes Econòmics.

La fiscal Dolores Delgado serà la segona dona a dirigir la cartera de Justícia, càrrec que ja va ocupar la popular Margarita Mariscal en el primer Govern de José María Aznar. La magistrada havia trencat un altre sostre anys abans, quan es va convertir en la primera dona a ser vocal de l’òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Les dones també se les havia allunyat de l’àrea econòmica del Govern. Només una dona ha estat al capdavant del totpoderós ministeri d’Hisenda, Salgado, que també ha estat l’única ministra d’Economia. Les dues carteres estaven fusionades quan les va ocupar entre el 2009 i el 2011, les últimes retallades del Govern socialista.

L’andalusa María Jesús Montero estarà al capdavant d’Hisenda i Nadia Calviño, d’Economia. Només una dona havia estat al capdavant d’un altre ministeri econòmic, el d’Ocupació. Ha estat l’última ministra, la popular Fátima Báñez, que ara deixa pas a Magdalena Valerio, que liderarà Treball, Migracions i Seguretat Social.

En Administracions Territorials, hi haurà la catalana Meritxell Batet, una cartera de creació recent –solia incloure’s com una secretaria d’Estat– i que només havia ocupat Santamaría. Tres dones havien estat portaveus del Govern fins ara. La quarta serà ara la també ministra d’educació, Isabel Celaá.

Històricament relegades

Les dones en el poder executiu sempre han estat infrarepresentades. Tret dels set anys de Zapatero, el percentatge de ministres mai no ha superat el 36% que va marcar l’últim Gabinet de Mariano Rajoy, amb 9 homes i 5 dones. Va caldre esperar fins al 1981, amb Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) en el Govern, perquè es nomenés la primera dona ministra, Soledad Becerril, que va ocupar la cartera de Cultura.

L’arribada de Felipe González al Govern el 1982 va suposar una tornada a un Consell de Ministres plenament masculí, fins que el 1988 va incloureRosa Conde com a portaveu iMatilde Fernándezal capdavant d’Assumptes Socials. El 1993, González va tornar a formar Gabinet i aquesta vegada va incloure tres dones, a les quals va reservar Cultura, Assumptes Socials i Consum.  

El 1996, Aznar va col·locar quatre dones en el seu Govern, però tres anys després, en dues remodelacions successives, Esperanza Aguirre i Loyola de Palacio el van abandonar. I van ser substituïdes per homes. La segona legislatura de l’expresident popular es va iniciar amb tres dones al capdavant de Ciència i Tecnologia; Sanitat i Consum, i Educació, Cultura i Esport. El Gabinet es va remodelar el 2002, però va mantenir la mateixa representació de gènere, fins que el 2003 es va incloure una quarta dona al capdavant de Medi Ambient i, mesos més tard, a una cinquena en Administracions Públiques.

Matèries socials o culturals

Notícies relacionades

Un Govern "obert"

Sánchez es queda i promet treballar per la "regeneració"

Històricament, a elles sempre els han reservat les mateixes carteres ministerials: les relacionades amb matèries socials o culturals i les de nova creació, com ara Habitatge i Ciència i Tecnologia. De fet, el ministeri que més dones ha tingut al capdavant ha estat el de Sanitat i Consum, ocupat per fins a vuit ministres diferents i que ara també ocuparà una dona, Carmen Montón.

El segueixen Medi Ambient i Assumptes Socials, matèries incloses en altres carteres en alguns gabinets i al capdavant de les quals hi ha hagut fins a sis dones en la seva història. Igualtat, Educació i Cultura les han dirigit quatre dones cadascun. En els dos primers hi haurà una dona, però l’últim tindrà al capdavant un home, el periodista i escriptor Màxim Huerta.