Trump vol reobrir Alcatraz, 62 anys després del seu tancament

Donald Trump vol reobrir la presó d’Alcatraz. Seixanta-dos anys després que tanqués definitivament, el president dels EUA ha ordenat al Departament de Justícia i a les agències de seguretat que adoptin mesures per "reobrir una Alcatraz substancialment ampliada i reconstruïda per allotjar els criminals més despietats i violents d’Amèrica". El republicà vol que sigui "un símbol de la llei, l’ordre i la justícia", els pilars de l’Estat de dret que ell mateix desafia de manera quotidiana. Només hi ha un problema: tant els experts com diverses veus qualificades consideren que és una idea "impracticable" i "absurda".

El mite d’Alcatraz –o la Roca– no necessàriament coincideix amb la seva realitat, com comproven els turistes que la visiten després de recórrer en ferri els dos quilòmetres que la separen de la badia de San Francisco. El primer evoca una presó aïllada i inexpugnable, un penal amb aires de reformatori victorià aixecat sobre un penyal i envoltat d’aigües procel·loses, habitat al seu dia per notoris mafiosos i assassins com Al Capone o Machine Gun Kelly. Però la crua realitat és que ni era tan segur, ni convenient ni particularment fàcil de gestionar. Ni tan sols el 1963, quan va tancar les seves portes.

Sense aigua corrent

La galeria de cel·les és "totalment inoperable", va dir al San Francisco Chronicle John Martini, historiador del penal i guarda durant anys del parc nacional en què es va transformar Alcatraz a partir dels anys 70. No té aigua corrent, ni clavegueram ni tan sols electricitat en parts del bloc de cel·les. "Quan va tancar queia a trossos, hauria necessitat un gran projecte de reconstrucció i, això, únicament per adequar-lo als estàndards del 1963", va explicar Martini, que considera que la presó hauria de ser totalment demolida i construïda des dels seus fonaments perquè pogués ser viable.

Notícies relacionades

¿Qui serà el nou Papa? Així va el conclave a les enquestes i les apostes

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

Alcatraz sempre va ser molt cara de mantenir, un dels motius principals del seu tancament. D’acord amb l’Oficina Federal de Presons, el manteniment dels seus reus costava gairebé tres vegades més que a qualsevol altra presó federal del país. Entre altres coses perquè no hi ha fonts d’aigua natural al penyal. Tant l’aigua com el menjar o el combustible es transportaven diàriament en bot des de San Francisco. I a això hi cal afegir la constant corrosió de les seves instal·lacions per l’aigua marina i les inclemències del temps, així com per l’impacte de les freqüents tremolors sísmiques. "És molt més car alimentar allí els presos que a qualsevol altra presó federal", va dir el juny del 1962 el llavors fiscal general de l’Estat, Robert Kennedy, a l’ordenar el seu tancament, consumat la primavera del 1963. Deu anys després passaria a estar gestionada pel Servei Nacional de Parcs. Actualment rep 1,5 milions de visitants a l’any, que conviuen amb les seves ubiqües gavines i cormorans.

Kennedy va justificar el tancament per l’estalvi que suposaria per al contribuent. Però també per qüestions de seguretat. Aquell mateix mes de juny del 1962 tres homes es van escapar d’Alcatraz rascant les parets amb una cullera i escapolint-se pel seu sistema de canonades. Mai es va saber què va passar amb ells, tot i que abunden les especulacions. Però hi ha un altre factor que s’interposa en l’ocurrència de Trump. L’illot d’Alcatraz té poc més de dos quilòmetres quadrats. És un penyal diminut. En el seu moment de més congestió va arribar a allotjar 336 reclusos quan les presons federals de màxima seguretat poden arribar a acollir-ne avui més de 5.000.