Llarena rebutja la recusació de Forcadell per frau processal

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat ‘a limine’ (de ple) la recusació presentada contra ell per apartar-lo de la causa sobre el procés independentista de Catalunya, de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, perquè s’ha plantejat de manera extemporània, més de sis mesos després d’iniciar-se la investigació, i en un “manifest frau processal”. La resolució fa presagiar el destí que tindrà la que interposaran l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de fugits amb la demanda interposada a Bèlgica contra el magistrat.

El jutge creu que la iniciativa de Forcadell perseguia la inhabilitació dels integrants de la Sala Segona del Suprem per al futur judici, ja que, en cas de tramitar-se la recusació, els jutges haurien hagut de revisar prèviament la tasca de l’instructor, fet que hagués compromès la imparcialitat de la majoria del tribunal per jutjar el cas. El resultat hauria sigut “una fallida completa de la competència de jutjar de la Sala”, diu la interlocutòria.

També volia “excloure i substituir a la seva conveniència l’instructor predeterminat per la llei”, mitjançant una recusació plantejada quan la instrucció s’ha prolongat ja més de sis mesos, malgrat que la llei obliga a presentar-la tan aviat com es tingui coneixement de la causa per la qual se sol·licita (en aquest cas, un interès indirecte de l’instructor en el procediment i els fets investigats).

Pèrdua d’imparcialitat

L’incident de recusació defensava la falta d’imparcialitat objectiva de l’instructor al considerar que té un posicionament respecte de l’objecte del procés que respon a les seves prèvies concepcions polítiques i personals i que no deriva del contingut específic de la investigació. Es basava en el que el 16 de maig passat, quan va declarar testimoni protegit a la secretària del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, va admetre sentir-se assetjat a Catalunya. 

El magistrat contesta que Forcadell ha tergiversat les raons amb què es va argumentar processalment aquesta decisió, perquè en la interlocutòria que resolia aquesta situació deia que son diversos els jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya i que han demanat protecció policial per la difusió pública de la seva imatge o de la ubicació del seu domicili, i s’afegeix que s’havien produït diversos episodis de captació de so corresponent a les declaracions que –a porta tancada– havien prestat els investigats i els testimonis.

Cap manifestació

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El jutge afegeix que la “recusació no identifica cap actuació, cap opinió ni cap manifestació personal de l’instructor que doni suport al que s’afirma, una cosa que resulta particularment rellevant si es considera” que ell “ha exercit una llarga activitat professional de 25 anys a Catalunya i ha tingut responsabilitats públiques i institucionals que, en cas de ser com s’afirma, haurien permès aportar alguna manifestació de pensament o alguna actitud que fos reflex del prejudici que es retreu”.

Com que el jutge considera una excusa les seves explicacions del 16 de maig passat, afegeix que no és assumible “que les parts d’un procés puguin demorar la seva denúncia al moment en què estratègicament tinguin per convenient, adduint per a això que és l’última resolució dictada la que els convenç del que ja creien, ja que d’aquesta manera la part selecciona lliurement en quin moment de la investigació resulta convenient intentar apartar el jutge predeterminat per la llei".