Teresa Ribera, àmpliament preparada a Medi Ambient

Pedro Sánchez ocupava en les eleccions del 2011 el lloc número 11 de la llista per Madrid, però el PSOE només va obtenir 10 diputats. Una vegada més, n’havia quedat fora. Fins que l’exministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va ser nomenada membre del Consell de Seguretat Nuclear. L’actual president no només va ocupar l’escó que aquesta deixava lliure, sinó que la va haver de reemplaçar com a portaveu socialista en la Comissió de Canvi Climàtic, un tema molt complex al qual amb prou feines s’hi havia apropat. En les profitoses ‘classes particulars’ que li va fer Teresa Ribera, es va forjar l’estima mútua que estableixin l’un per l’altre.

Sánchez no hauria pogut escollir millor professora. Ribera (1969, Madrid) era ja llavors la gestora pública que més sabia del tema. Malgrat que la seva llicenciatura és de dret, al cap de poc de guanyar l’oposició a tècnic d’Administració de Civil de l’Estat (va ser la número tres de la seva promoció), va passar a integrar-se a la sotssecretària del Ministeri de Medi Ambient. La passió per les qüestions mediambientals ja no l’abandonaria. Zapatero la va nomenar el 2004 cap de l’Oficina de Canvi Climàtic i el 2008 la va elevar a secretària d’Estat de Canvi Climàtic i Biodiversitat, fins que Rajoy va guanyar les eleccions del 2011.

Els que la coneixen bé la consideren molt perfeccionista, amb una enorme capacitat de treball i tan exigent amb ella mateixa com amb els seus col·laboradors. Per exercir el nou càrrec haurà de millorar la seva oratòria, coincideixen. Al conèixer tan a fons la matèria, moltes vegades es perd en explicacions massa tècniques. I no tindrà gaire temps per fogejar-se. El bombardeig al qual serà sotmesa per l’oposició en les sessions de control del Congrès serà la seva prova de foc.

Després de la derrota electoral del 2011, va continuar amb la bandera de la lluita contra el canvi climàtic en consultories i organitzacions internacionals fins que va ser nomenada directora del prestigiós  Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), una referència en l’anàlisi estratègica de les polítiques de desenvolupament sostenible i canvi climàtic.

La seu de l’institut és a París, la qual cosa l’ha obligat a viatjar tots els caps de setmana per estar amb la seva família a Madrid. Malgrat la seva intensa dedicació laboral, ella i el seu marit, conseller d’un organisme públic, han pogut tirar endavant les seves tres filles, una de la quals està ara estudiant als Estats Units i una altra ha començat la carrera de Medicina.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

També ha comptat la seva feina amb tot el que li ha demanat Pedro Sánchez; confecció dels programes electorals, comitès de savis i govern a l’ombra. Tan clar tenia el nou president que la volia en el seu Govern que ha estat dels primers ministeris que va tancar, ja divendres de la setmana passada.

La reacció de les organitzacions ecologistes al conèixer el seu nomenament ha estatd’esperança.  És difícil trobar algú que hagi col·laborat amb ella que no l’apreciï. El principal escull en la lluita contra el canvi climàtic i l’economia verda sempre han estat els ministres de qui depenia l’energia, massa esclaus de les exigències de les elèctriques. Ara estarà en mans d’una convençuda que la lluita pel medi ambient no és un obstacle per a l’economia, com creia sense dir-ho l’anterior Govern, sinó una oportunitat.