Cinc carrerons sense sortida de Sánchez

La legislatura espanyola ja navega a la deriva. El timoner Pedro Sánchez ha perdut el control dels esdeveniments i el seu futur més immediat depèn de la bomba de dispersió llançada pel "triangle tòxic", que és com el Govern defineix Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i sobretot de la dinamita que, en forma d’informes i registres, encara poden fer esclatar la Guàrdia Civil i els jutges. Els pròxims deu dies són pur vertigen amb les declaracions judicials d’aquest trident de presumpta corrupció que inclou els dos últims secretaris d’organització del PSOE. Després de la commoció inicial, Sánchez ha ordenat resistir contra vent i marea. Però si abans no costava gaire pensar que recorreria al seu manual de resiliència, ara totes les opcions semblen carrerons sense sortida. Repassem-les.

Refer la majoria i resistir

L’estabilitat de l’Executiu, sempre atrotinada, ha quedat en standby. Tots els socis han congelat el suport a Sánchez i l’han supeditat a com progressin les investigacions. El president s’aferra al fet que cap aliat ha demanat públicament eleccions ni recolzaria una moció de censura perquè no volen veure ni en pintura un Govern amb Vox o influït per Vox. Les baules més febles són els dos socis de dretes, Junts i el PNB, però tots dos tenen un esperó cadascú per sostenir el PSOE: l’amnistia pendent i la coalició amb els socialistes a Euskadi, respectivament.

Ara bé, tots exigeixen a Sánchez una certesa que no sembla que els pugui donar: que no sortirà un sol indici de finançament il·legal del PSOE ni res que s’assembli a aquell M. Rajoy que el comprometi a ell mateix. Si això acaba passant, pitjaran el botó nuclear.

Canvis al Govern i al partit

Sánchez podria repetir la jugada del 2021, quan en l’equador d’aquella legislatura va canviar el cor del Govern i del PSOE per aconseguir, entre altres coses, treure de tots dos Ábalos (ara ja s’entén per què). Però una remodelació d’aquesta mena s’interpretaria com una assumpció de culpabilitat quan, almenys de moment, cap ministre està esquitxat per la trama corrupta. El líder socialista es pot aferrar al fet que un grapat dels seus ministres seran candidats autonòmics i han de preparar una aposta crucial perquè el partit recuperi poder territorial. Treure’ls del Gabinet els robaria tota notorietat pública.

El partit és una altra història. El 5 de juliol hi haurà un comitè federal clau per al PSOE. Aquí serà on Sánchez haurà de nomenar el substitut de Cerdán i la incògnita és si ho aprofitarà per executar canvis més profunds que evidenciïn un canvi d’etapa. Si opta per canvis quirúrgics, com sembla, el malestar es podria desbordar. Sobretot perquè fins al 5 de juliol pot sortir més porqueria.

Qüestió de confiança

En termes polítics, el fet sotmetre’s a una qüestió de confiança seria la fórmula més efectiva per demostrar que el president manté el suport del Congrés. Però al mateix temps comporta molts riscos en el context actual. Sánchez depèn ara de vuit partits i no n’hi pot fallar ni un. Per evitar la temptació de fer-lo caure, hauria d’obrir un altre rosari de negociacions encreuades a un preu que presumiblement seria més car i amb interessos contraposats entre els seus socis.

Dimissió (amb eleccions o sense)

Sánchez tampoc es planteja dimitir, de manera que tindria reconeixement de culpa. Però el seu sacrifici tindria un problema afegit per al PSOE: qui seria el nou candidat. Després de perdre la secretaria general de manera convulsa i recuperar-la amb el suport de les bases, el líder es va anar espolsant de sobre els dirigents que li podien fer ombra, cosa que fa que el partit no tingui avui una banqueta sòlida per buscar recanvi.

Notícies relacionades

Gamarra assegura que "el toro de la llei ha clavat la banya als corruptes"

Els lligams de Junts i ERC amb Sánchez

Avanç electoral

"Entregar les regnes del país al PP i Vox seria una irresponsabilitat molt grossa". L’argument de Sánchez per rebutjar l’avançament electoral és molt relliscós: exhibeix debilitat al reconèixer que perdria el Govern, i qui entrega el Govern són els ciutadans amb el vot. Dit això, les urnes donarien efectivament un clar tomb amb la ultradreta desfermada. Però el problema continua sent el mateix: Sánchez ja no és amo dels temps. Hi ha dirigents territorials del PSOE que pressionen perquè hi hagi comicis al més aviat possible amb l’objectiu final de no contaminar les autonòmiques del 2027.