EL TAULER CATALÀ

La formació del Govern s'encalla pels presos

La presa de possessió dels consellers es retarda per estudiar la situació de Rull i Turull

Torra reivindica l'1-O en una carta a Rajoy en la qual li demana que fixi data per a la seva reunió

zentauroepp42629324 madrid  23 03 18  llegada al tribunal supremo de jordi turul180518202823

zentauroepp42629324 madrid 23 03 18 llegada al tribunal supremo de jordi turul180518202823 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre / Xabi Barrena

Quim Torra està sent un president de la Generalitat heterodox des del principi. Si la seva presa de possessió, en família, no va tenir res a veure amb les fastuoses celebracions habituals, tampoc no complirà la tradició en el calendari de posada en marxa del seu Govern: els problemes per «restituir» els consellers presos han encallat la situació.

Com que Torra és un president interí, que reconeix Carles Puigdemont com a superior, la seva intenció era recol·locar en el Govern tots els membres destituïts després de la DUI de l’octubre. Però aviat es va veure que serà impossible, perquè ERC aposta per una altra estratègia. I, pel que fa als de JxCat, tampoc no està gens clar que ho aconsegueixi.

En principi, tant Josep Rull com Jordi Turull havien de recuperar les carteres de Territori i Presidència, respectivament. Però el Govern central ja ha avisat que el 155 no s’aixecarà fins que tot el Govern prengui possessió, i fins i tot a  l’entorn de Torra admeten que la voluntat de col·locar com consellers dos presos a més de Lluís Puig, l’extitular de Cultura que va marxar a Bèlgica amb Puigdemont podria retardar el final de la intervenció.

Drets «intactes»

Així que, malgrat que el pacte entre JxCat i ERC per la composició del Govern estava pràcticament tancat, les circumstàncies han obligat l’equip del president a tornar a estudiar la situació. Rull i Turull han defensat aquest divendres, mitjançant Twitter, que els seus «drets polítics estan intactes»El problema, a més de les ganes dels seus dos teòrics suplents –Damià Calvet i Elsa Artadi– que s’aclareixi el panorama, és com fer que una eventual presa de possessió sigui efectiva.

Entre les idees més o menys pintoresques que han sorgit hi ha la que ha esbossat el diputat de JxCat Francesc de Dalmases. En una entrevista a La Xarxa, va suggerir que l’acte de presa de possessió es traslladés a la presó d’Estremera, on Rull i Turull compleixen presó preventiva.

Mentrestant, a ERC continuen provant d’encaixar les peces del puzle de la seva meitat de Govern. La peça que no hi cap és la de l’exconseller  Toni Comín, que manté el seu duel per tornar a ser titular de Salut contra les ordres expresses del partit. Després d’una llevantina executiva, el partit va fer públic que tots els exconsellers excepte Comín renunciaven a ser restituïts en el càrrec. La pressió no sembla haver fet efecte en Comín, almenys de moment.

Els plans dels republicans eren cedir la Conselleria de Salut a l’ex-PSC Joan Ignasi Elena, una manera de marcar perfil propi enfront del vernís que la presidència de Torra dona al Govern. Dins del departament, un dels més sensibles i importants per la seva repercussió social i, també pel seu pressupost, hi ha qui ja ha fet arribar al partit que seria preferible posar algú que conegui la casa, com el que va ser la mà dreta de Comín, David Elvira.

La paritat

Notícies relacionades

Una tercera peça que falta per encaixar, enfront d’altres ja estables –com la de Josep Bargalló, a Ensenyament; Esther Capella, a Justícia; Chakir El Homrani, a Treball, i Teresa Jordà, a Agricultura– és la d’Exteriors. I relacionat a aquesta peça, la voluntat del partit per tenir, almenys la seva part del Govern, en una perfecta paritat. A les fitxes ja fixades, s’hi suma la del vicepresident primer, i conseller d’Economia, Pere Aragonès, i s’adverteix que falta un nom femení a Exteriors per continuar amb la paritat que ERC va iniciar amb les llistes electorals.

Mentrestant, aquest divendres Torra ha enviat una carta a Mariano Rajoy en la qual li demana que fixi una data per a una reunió entre tots dos que faciliti un «diàleg sense condicions». Però també aprofita per anunciar-li que el seu Govern serà «fidel a l’expressió» del referèndum de l’1 d’octubre.