Anar al contingut

PROCÉS PER PRESUMPTA SEDICIÓ

Trapero revela que el dia de la DUI va posar els Mossos a disposició del TSJC i la fiscalia

El major assenyala en el seu recurs contra l'ordre de processament l'existència de correus electrònics al president del TSJC i del fiscal superior de Catalunya

El que era el cap de la policia autonòmica assegura que va comunicar a Puigdemont que el cos no compartia el "projecte independentista"

J. G. Albalat / Ángeles Vázquez

Trapero revela que el dia de la DUI va posar els Mossos a disposició del TSJC i la fiscalia

DAVID CASTRO

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, revela en el recurs contra la seva ordre de processament dictada per l'Audiència Nacional que el dia 27 d'octubre del 2017, el dia que es va proclamar la declaració unilateral d'independència (DUI), va remetre un correu electrònic al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos, i al fiscal superior de Catalunya, el desaparegut José María Romero de Tejada, en què posava a la seva disposició la policia autonòmica "per tal de donar compliment a les ordres" que poguessin derivar de la decisió del Parlament, i alhora comunicava que el cos policial continuaria garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic. 

Trapero ha comparegut aquest dilluns davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que li ha notificat personalment el seu processament per presumpta sedició i organització criminal amb els que eren els seus caps polítics, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior Cèsar Puig. Tots tres s'han limitat a negar les acusacions.

El recurs de l'excap dels Mossos, representat per l'advocada Olga Tubau, sosté que no és cert que els Mossos s'hagin posat "al servei dels interessos secessionistes" i nega que "per raó d'aquesta pretesa connivència" s'haguessin desplegat accions de vigilància i contravigilància a alts càrrecs del Govern que estaven sent investigats per un jutge de Barcelona pel referèndum de l'1-O.

Només es va acceptar la petició de protecció "esporàdica" del secretari de la Conselleria d'Economia, Josep Maria Jové, "considerant el risc que podia suposar per a aquesta persona la seva exposició pública arran de la seva presència massiva en els mitjans de comunicació amb motiu de la seva detenció". Es van desestimar altres peticions (escorta personal o escombrades de seguretat) perquè l'ex alt càrrec estava sent investigat en aquell moment i si s'atenia podia col·lisionar amb les accions d'investigació que sobre ell es podien estar fent, destaca el recurs. La directora de serveis de vicepresidència, Natalia Garriga, també va tenir vigilància esporàdica.

El major exposa que, abans de l'1-O, va mantenir dues reunions al Palau de la Generalitat amb l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exvicepresident Oriol Junqueras, en què va traslladar la seva "preocupació" perquè es mantingués el referèndum, ja que podia generar problemes per a la seguretat ciutadana. Segons el recurs, Trapero va informar que els Mossos no compartien el "projecte independentista" i que la cúpula tenia la intenció de "respectar la legalitat vigent i complir els mandats judicials".

La conselleria i l'1-O

Trapero rebutja l'acusació de passivitat dels Mossos en l'escorcoll practicat el 20 de setembre del 2017 per la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia i argumenta que va estar en permanent contacte amb els membres de l'institut armat que van fer aquella operació. Insisteix que la concentració era pacífica i no tumultuària, com detalla la jutge Lamela en el processament. També nega que els Mossos no intentessin aturar el referèndum.