PROTESTES PER SETMANA SANTA

El jutge deixa lliure l'activista dels CDR i no hi veu terrorisme

La fiscalia havia demanat l'ingrés en presó incondicional de Tamara Carrasco per delictes relacionats amb la rebel·lió

El magistrat li imposa compareixences setmanals únicament per desordres públics

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Al jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea no l'han convençut els arguments de la fiscalia i no hi veu ni terrorisme ni rebel·lió, delictes que el ministeri públic imputava a Tamara Carrasco quan va ser arrestada dimarts per vinculació amb les protestes protagonitzades pels Comitès de Defensa de la República (CDR) aquesta Setmana Santa, després de l'arrest de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El magistrat considera que aquests fets són constitutius, almenys en aquest moment, de desordres públics. Per això li ha imposat compareixences setmanals i la prohibició de sortir de Viladecans tret que ho hagi de fer per anar a la feina i sempre comptant amb autorització.

El tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo havia instat l'ingrés en presó incondicional de Carrasco, que també es va negar a declarar davant el magistrat. La fiscalia va defensar la mesura cautelar més dura de les previstes apel·lant als "greus delictes comesos amb finalitat de rebel·lió" que li atribueix. En la nota que el ministeri públic va difondre després de la compareixença ja no hi apareixia cap referència al terrorisme, que sí que incloïa en la denúncia que va donar lloc a l'operació contra els CDR. Hi imputava als seus presumptes caps els delictes de rebel·lió o sedició i organització criminal o terrorista. 

Jutjats catalans

El jutge, per la seva banda, considera que els fets que s'atribueixen a Carrasco són únicament constitutius de desordres públics. Aquest delicte es pena amb fins a sis anys de presó en el vessant més greu, que es va introduir en el Codi Penal en la reforma del 2015. Tret que els desordres siguin terroristes (opció que també va permetre aquest canvi legislatiu), l'Audiència Nacional no seria competent per investigar-los, de manera que si no apareix cap dada nova en aquest sentit en la investigació el jutge De Egea haurà de remetre als jutjats catalans les actuacions obertes contra els CDR.

Fonts jurídiques han assenyalat que el magistrat de reforç del Jutjat Central d'Instrucció número 6 es pronunciarà sobre la competència una vegada sigui detingut l'home que també estava previst que fos arrestat en l'operació. El seu domicili a Esplugues de Llobregat, en què no hi era quan van arribar els agents, va ser escorcollat, igual que el de Carrasco, on es va trobar un document sobre una caserna de la Guàrdia Civil i se li va requisar l'ordinador, una memòria externa i cartells. Aquest dijous De Egea ha ordenat la detenció de l'home perquè sigui conduït davant seu.

La resta de mesures cautelars imposades a la considerada coordinadora dels CDR, a qui en una gravació difosa en xarxes socials se la sent explicar les accions i estratègies que havien de portar a terme diferents comitès i no descartava estendre-les als ports i a Mercabarna, consisteixen en la retirada de passaport, prohibició de sortir del territori nacional i l'obligació de facilitar un domicili i telèfon on pugui estar localitzable. 

Confrontació amb l'Estat

Notícies relacionades

La fiscalia segueix mantenint que Carrasco "hauria desenvolupat activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge, formant part d'un reduït equip de direcció que determina les pautes d'actuació i les consignes de mobilització d'aquests grups". Per això la responsabilitza d'"actes de rebel·lia, encaminats a normalitzar la desobediència i exterioritzar la confrontació amb l'Estat". Les actuacions són secretes, però de moment només ha transcendit l'aixecament de barreres als peatges per evitar el pagament en autopistes.

Segons el ministeri públic, amb aquestes conductes "es trasllada al carrer amb actuacions violentes el procés sobiranista català que s'investiga en dos procediments al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, com una clara amenaça directa a l'ordre constitucional establert". Es refereix al seguit contra el Govern de Puigdemont i la Mesa del Parlament que va permetre la tramitació de les lleis de desconnexió i a l'obert contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la cúpula política del cos.