Jordi Turull, un pedigrí 100% convergent

Amb Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) hi ha poc marge per a la sorpresa. Independentista convençut des d’adolescent, i principal flagell dialèctic del Govern tripartit de PSC, ERC i ICV, en els últims anys ha sigut lloctinent aplicat primer d’Artur Mas i després de Carles Puigdemont. Assenyalat ara per totes les fonts com a pròxim president de la Generalitat, Turull exhibeix un pedigrí 100% convergent: com el seu partit, s’ha adaptat sempre a les circumstàncies i ha demostrat tenir un afinat olfacte de poder.

Aquesta identificació completa amb el que ha representat Convergència –ara PDECat– des de la Transició li ha merescut  l’afecte majoritari dels afiliats, però també ha propiciat el moment més polèmic de la seva carrera política. El 16 d’abril del 2013 va donar suport a Oriol Pujol davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan anava a declarar pel cas ITV. La imatge, en què se’l veu al costat de Josep Rull i Francesc Sànchez, encara el persegueix, i no l’ajudarà a obtenir el suport de la CUP.

La trajectòria de Turull és la del seu partit. Llicenciat en Dret, no va arribar a exercir, perquè des de molt jove va ocupar càrrecs tècnics en diversos ajuntaments, i va ser regidor en el seu. Va arribar al Parlament el 2006, i a la Cambra ha representat tots els papers: diputat ras a l’oposició, portaveu de CiU quan va tornar al Govern, cap de grup parlamentari quan es va crear Junts pel Sí (JxSí). Amics i enemics li reconeixen una gran capacitat de treball, i subratllen la bona entesa que va mantenir amb Marta Rovira mentre van compartir filiació parlamentària.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: Puigdemont reuneix el grup de JxCat a Brussel·les | Directe

Riera suggereix que la CUP mantindrà la seva abstenció si no s'acorda un programa de govern "republicà"

Turull va arribar al Govern quan a altres els van tremolar les cames. Va ser portaveu i conseller de Presidència, i el pas per la presó no el va intimidar: va representar JxCat en els debats just després de sortir d’Estremera. «És del millor que tenim, però sempre estava en segon pla», deia ahir un dels seus col·laboradors. Quan va intentar fer el salt a la primera línia, en el congrés fundacional del PDECat, va fracassar.

Si no falla res, ara tornarà al Palau de la Generalitat per la porta gran, encara que no se sap per quant de temps: l’amenaça de la inhabilitació per la seva implicació en el procés penja damunt seu.