El Tribunal d'Estrasburg rebutja suspendre els requisits que el TC va fixar per investir Puigdemont

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat dues sol·licituds en les quals dos ciutadans catalans li demanaven que, de manera cautelar, suspengués els requisits que el Tribunal Constitucional va fixar el  27 de gener passat per a una eventual investidura com a president de Carles Puigdemont. Aquestes mesures van frustrar la celebració del ple del Parlament que el seu president, Roger Torrent, havia fixat per al cap de tres dies.

Les resolucions del tribunal d’Estrasburg assenyalen que la petició dels dos particulars, Eulàlia Camps Rosell i Daniel Rosés, està fora de l’àmbit d’aplicació de l’article 39 del reglament de la Cort europea. Segons aquesta regla, les mesures cautelars «només s’apliquen quan hi ha risc d’un dany irreparable», i per tant es dicten només «en situacions limitades». «Els casos més habituals són aquells en què es tem que hi hagi amenaces sobre la vida (article 2 de la Convenció Europea sobre Drets Humans) o maltractaments (article 3)», van subratllar a Efe fonts d’aquest tribunal. 

Expulsions i desnonaments

El TEDH aplica mesures cautelars de manera molt excepcional i, en la majoria dels casos, les que han sigut concedides es referien a assumptes de paralització d’expulsions o extradicions. No obstant, en el cas d’Espanya, les mesures cautelars dictades al llarg dels últims anys s’han referit sobretot a situacions de desnonament amb menors afectats. Seguint aquesta doctrina, el tribunal europeu va rebutjar suspendre la decisió del TC sobre la investidura de Puigdemont en les dues resolucions notificades el 8 i 23 de febrer.

El coneixement d’aquestes decisions sembla avançar un dictamen similar en el cas del segon candidat de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, que també està sent investigat per presumpta rebel·lió en la causa del procés que instrueix el Tribunal Suprem.

De fet, i després d’anunciar inicialment que recorreria al TEDH per impugnar la denegació per part de l’alt tribunal del preceptiu permís per assistir al ple fixat per a la seva investidura el 12 de març, la defensa de Sànchez va renunciar a aquesta via i es va limitar a recórrer en apel·lació al Suprem. Almenys, de moment, per esgotar primer el procés judicial en totes les instàncies espanyoles. 

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya: Puigdemont reuneix el grup de JxCat a Brussel·les | Directe

La Guàrdia Civil registra la Generalitat i Òmnium per l'ús de fons públics per a l'1-O

Sánchez es troba en presó preventiva i el jutge del Suprem Pablo Llarena ha denegat en dues ocasions la seva petició de sortir de presó per poder assistir al ple d’investidura. Ja al conèixer-se la primera negativa de Llarena, el president del Parlament va decidir ajornar la sessió prevista per a dilluns passat a l’espera que el Tribunal d’Estrasburg es pronunciés sobre una qüestió que finalment no se li va plantejar, fet que va desencadenar fortes crítiques per part dels partits de l’oposició.

El grup socialista, per exemple, va retreure a Torrent que mantingués la suspensió del ple quan Sànchez no havia arribat a presentar recurs davant la cort dels Drets Humans.