Un estudi identifica els factors que van portar a la radicalització de la cèl·lula terrorista de Ripoll

La cèl·lula estava formada per nou joves i un imam, un grup que es va constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015. Dos anys després van cometre l’atemptat. ¿Què els va portar a perpetrar l’atac gihadista?

Una investigació dels Mossos d’Esquadra i les universitats de Còrdova, Granada i Burgos intenta respondre a aquesta pregunta. L’estudi ha estat publicat a la revista ‘Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression’ i s’emmarca dins del projecte CAMINS, liderat per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra juntament amb les universitats de Còrdova, Granada i Burgos.

L’estudi ha analitzat 200 declaracions policials, 50 entrevistes semiestructurades a familiars, amics i persones de l’entorn, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i diversos informes complementaris.

Els resultats han de permetre millorar els plans actuals de prevenció d’extremismes violents i desenvolupar noves eines d’avaluació del risc per comprendre millor els mecanismes que afavoreixen la radicalització, indica el cos policial en un comunicat.

La investigació s’ha centrat en els 10 membres de la cèl·lula.S’han estudiat tant els factors de risc com els de protecció presents en el seu procés de radicalització.

La investigació s’ha dut a terme mitjançant una metodologia rigorosa i objectiva. Per seleccionar els factors analitzats, s’ha partit del metaanàlisi de Wolfowicz et al. (2021) i de la revisió sistemàtica d’Ohls et al. (2023), adaptant-les a les dades disponibles. Els factors s’han classificat en cinc dimensions: sociodemogràfics, experiencials/actitudinals, actitudinals/creences subjectives, criminògens i psicològics.

L’estudi conclou que, malgrat el caràcter multifactorial del procés, en aquest cas els factors de protecció no van ser suficients per contrarestar els de risc, cosa que va afavorir la radicalització violenta.

L’objectiu era determinar quins factors van afavorir el procés de radicalització i quins, en canvi, podrien haver actuat com a elements protectors. Segons les conclusions, els factors de risc van tenir molt més pes que els protectors, i van generar un desequilibri que va facilitar la radicalització.

Psicològics i creences

Entre els elements de risc més rellevants es troben els de caràcter psicològic –com la recerca de significat personal, la connexió dins del grup, la percepció d’amenaça o la passió obsessiva– i les actituds ocreences subjectives, com el rebuig als valors democràtics, l’extremisme religiós o el pensament segregacionista. Els investigadors assenyalen que aquests factors estaven fortament interconnectats entre si, i que formaven una xarxa sòlida que va acabar neutralitzant la influència dels factors protectors.

Aquests últims –com l’edat, el nivell educatiu, l’ocupació laboral o el grau d’integració social– apareixien més aïllats i desconnectats. Això va impedir que tinguessin capacitat de fre sobre el procés de radicalització. Les relacions d’amistat amb persones alienes a la cèl·lula, tot i que existien, tampoc van tenir un efecte preventiu suficient.

Millorar els protocols de prevenció

El treball ha estat coordinat per la Unitat Central de Prevenció d’Extremismes Violents dels Mossos i ha comptat amb la participació d’una agent experta en psicologia forense i comportament. La informació utilitzada prové de la investigació policial del cas Rambles, sota la supervisió del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional.

Notícies relacionades

ERC vol que les dones liderin el 40% de les seves llistes municipals

El Govern pretén reduir la burocràcia i simplificar 170 tràmits administratius

Segons la Comissaria General d’Informació, aquesta investigació permetrà millorar els actuals protocols de prevenció de l’extremisme violent a Catalunya, així com desenvolupar noves eines d’avaluació del risc per detectar casos potencials de radicalització.

Des del 2015, els Mossos han impulsat, juntament amb altres departaments de la Generalitat, diverses estratègies preventives en àmbits com l’educació, la joventut, la justícia, els serveis socials o les comunitats religioses. L’estudi reforça el paper del cos policial com a referent en la lluita contra els extremismes violents i evidencia la importància de la col·laboració entre el món acadèmic i les forces de seguretat.