Estrasburg dona la raó a dos joves que van cremar la foto del Rei a Girona

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat aquest dimarts la raó a Enric Stern i Jaume Roura, els dos joves que el setembre del 2007 van cremar una fotografia del Rei i van ser condemnats a 15 mesos de presó per injúries a la Corona. Segons els jutges d'Estrasburg, el càstig va vulnerar el seu dret a la llibertat d'expressió i Espanya els haurà d'indemnitzar amb 7.200 euros cadascun.

Els fets es remunten al 13 de setembre del 2007 quan, durant una visita institucional del rei Joan Carles I a Girona, i en el marc d'una manifestació independentista i antimonàrquica autoritzada, els dos joves van calar foc amb la cara tapada a una fotografia de mida real de la parella reial que prèviament havien col·locat cap per avall. Com a resultat d'aquesta acció, els dos nois van ser condemnats un any més tard per injúries a la corona a 15 mesos de presó.

El càstig va ser reemplaçat per una multa de 2.700 euros a cadascun. Tots dos van pagar l'import requerit, però van decidir presentar recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. Els jutges espanyols van rebutjar el recurs i, esgotada la via espanyola, van decidir recórrer a Estrasburg denunciant la vulneració del seu dret a la llibertat d'expressió i a la llibertat de pensament, consciència i religió.

Estrasburg corregeix el Constitucional

En la sentència d'aquest dimarts, el tribunal amb seu a Estrasburg corregeix el Constitucional i dona la raó als dos joves de forma unànime. Els jutges consideren que hi va haver, tal com van al·legar, una violació de l'article 10 de la Convenció europea de drets humans, és a dir, del seu dret a la llibertat d'expressió. Segons els jutges, l'acte presumptament comès pels demandants era una crítica política més, més que personal, de la institució de la monarquia en general, i en particular del Regne d'Espanya com a nació.

És a dir, que no hi va haver "un atac personal al Rei d'Espanya dirigit a insultar i vilipendiar la seva persona" sinó "una denúncia del que el Monarca representava com a cap i símbol de l'aparell de l'Estat i de les forces, que segons els demandants, havien ocupat Catalunya". Una cosa, segons els jutges, que cau dins de la crítica o dissidència política i que correspon a l'expressió de rebuig a la monarquia com a institució.

A més, consideren que la crema de la foto va ser un d'aquells "esdeveniments" provocadors organitzats per atraure l'atenció dels mitjans de comunicació i que no anava més enllà de l'ús d'un cert grau permissible de provocació per transmetre un missatge crític en el marc de llibertat d'expressió. En aquest sentit, rebutgen que els joves tinguessin la intenció d'incitar a l'odi o a la violència contra la persona del rei.

Expressió simbòlica d'insatisfacció

"Un acte d'aquesta mena hauria de ser interpretat com una expressió simbòlica d'insatisfacció i protesta", entenen els set jutges que firmen la sentència -incloent-hi l'espanyol Luis López Guerra- perquè encara que inclogui la crema d'una foto va ser l'expressió d'una opinió en un debat d'interès públic, el de la institució de la monarquia. En un context així, al·lega el tribunal, considerar la crema de fotos com un cas de discurs de l'odi podria afectar el pluralisme, la tolerància i l'amplitud de mires "sense les quals no hi ha una societat democràtica".

Per últim, els jutges consideren que la condemna de presó imposada -de 15 mesos reemplaçada per la multa- no va ser ni proporcionada respecte a l'objectiu legítim perseguit -és una ingerència en la llibertat d'expressió- ni necessària en una societat democràtica. Per tant, conclouen que Espanya va vulnerar els drets dels demandants, a qui haurà d'indemnitzar amb 7.200 euros a cadascun.

"Espanya té un dèficit democràtic"

El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, ha valorat, abans de la Junta de Portaveus, la sentència emesa pel TEDH afirmant que "Espanya té un greu problema de dèficit democràtic i té comportaments autoritaris. "La justícia ens arriba des d'Estrasburg", ha afegit.

Segons Campuzano, la sentència posa de manifest el que els sobiranistes fa temps que diuen. Segons el seu parer, els progressistes haurien de llegir-se bé les sentències que arriben des d'Estrasburg, perquè són "nombroses les sentències que estan condemnant Espanya per no complir els mínims drets i llibertats que organitzen la convivència en societats lliures i avançades".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'ha felicitat també per la decisió. "L'Estat s'ha emportat la repulsa internacional. Ha guanyat l'Estat de dret", ha asseverat.

El PNB considera la decisió "encertada"

Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha titllat d'"encertada" la resolució de l'esmentat tribunal, al qual considera que s'ha de tenir molt en consideració" perquè ocupa una posició "més allunyada" i, per tant, "més neutral" a l'hora de prendre decisions.

Esteban ha destacat que aquest tipus de decisions en països que tenen la llibertat com a màxima "ja s'ha produït", citant el cas concret dels Estats Units, el Tribunal Suprem del qual va dictar fa dècades una famosa sentència apuntant que "no era delicte" la crema de la bandera nord-americana.

És per això pel que ha avançat que els cinc diputats del PNB recolzaran aquest dimarts al Ple del Congrés la tramitació de la proposició de la llei d'ERC per despenalitzar les injúries al Rei i la crema de banderes.

"El caràcter no violent de l'independentisme"

L'advocat dels dos joves catalans, l'exdiputat de la CUP Benet Salellas, ha considerat que la sentència del TEDH "reafirma el caràcter no violent de l'independentisme".

En una atenció als mitjans a Girona, ha assenyalat que la sentència és una esmena a la totalitat al TC perquè "desmenteix" que una 'performance' pugui comportar una incitació a la violència com va determinar l'alt tribunal espanyol el 2015, segons ha explicat. "Davant el fals discurs d'atribució de violència dels tribunals espanyols, Estrasburg dona la raó a l'independentisme", ha declarat.

Salellas també ha destacat que el TEDH considera que la crema de fotos del Rei "ha de ser un acte normal en una societat democràtica" i que no implica discurs de l'odi.

Pira monàrquica

Per últim, el representant d'Alerta Solidària, Martí Majoral, ha considerat que la sentència suposa el primer retret públic i notori del TEDH a l'Estat espanyol per "falta de cultura o pràctiques democràtiques".

Notícies relacionades

Estrasburg condemna Espanya per maltractament als etarres de l'atemptat de la T-4

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Ha insistit que la vulneració d'aquest dret fonamental només es pot donar en estats que "entenen que han de sobreprotegir les seves figures, com la monarquia, per sobre de la llibertat d'expressió". Majoral ha dedicat la "victòria" a presos, exiliats i, especialment, als rapers Pablo Hásel, Valtònyc i Elgio, que també han estat perseguits judicialment, per les seves cançons.

Arran de la sentència, el col·lectiu farà crides perquè "cada vegada que la família reial s'atreveixi a trepitjar el territori dels Països Catalans, el poble treballador català els respongui amb pires monàrquiques i fotografies del Rei en flames", segons ha explicat el seu representant.