Tabàrnia surt al carrer

Neguen que la seva ocurrència sigui una broma però el seu salt als carrers va ser una paròdia permanent. Tabàrnia, la plataforma cívica sorgida a les xarxes socials que posa nom a la reivindicació de la secessió del territori amb majoria constitucionalista de la resta de comarques on domina l’independentisme, va rememorar a la seva manera els grans moments i les figures del procés, amb una marxa que va reunir unes 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.

La primera mobilització de tabarnesos als carrers va disparar el tret de sortida amb una ofrena floral a Rafael Casanova, escenificació que reprodueixen els partits catalanistes i sobiranistes cada 11 de setembre per commemorar-lo per la defensa de les institucions de l’autogovern. La plataforma retreu als independentistes la lectura que fan de la seva lluita i busquen reapropiar-se de la seva figura. Amb aquest fi, un autoproclamat descendent llunyà de Casanova, de nom Eduardo de Delás, VII baró de Vilagaià, va presidir els parlaments i va deixar anar que el seu parent «no era un patriota català, sinó un patriota espanyol» que «va defensar Carles d’Àustria contra els Borbons». Per justificar les seves paraules, va assenyalar que «guarda discursos en què diu que lluita per defensar tot Espanya». El president de la plataforma, Miguel Martínez, encarregat de llegir el manifest, va furgar en el fet que «el nacionalisme català l’ha volgut pervertir».

Caretes del dramaturg

El gran absent de la marxa va ser el «president de Tabàrnia a l’exili», Albert Boadella, que va ser «investit» per una delegació que va viatjar a Madrid el mes de gener. Com van promoure en el seu moment les entitats sobiranistes, els tabarnesos van lluir caretes del dramaturg per reivindicar-lo i van cridar que Carles Puigdemont entri a la presó. Durant tota la manifestació es va especular sobre una possible aparició sorpresa de Boadella, ja que en un vídeo difós a les xarxes socials mostrava com amagar-se a l’«ambaixada mòbil de Tabàrnia a l’exili», un vehicle usat per marcar el recorregut de la convocatòria i animar els concentrats, fent retrunyir els altaveus amb Y viva Espanya de Manolo Escobar. 

«Boadella no hi és però ens ha demanat que confiem en ell perquè ens portarà fins a Ítaca», va deixar anar el portaveu Jaume Vives per aclarir qualsevol dubte. «Aquesta guerra, amb alegria i la veritat per bandera, la guanyarem», va emfatitzar després, en al·lusió a la convulsió política que es viu a Catalunya.

Ni rastre de líders polítics constitucionalistes amb escó al Parlament. La pancarta que guiava la marxa, amb el lema S’ha acabat la broma, ¡visca Tabàrnia!, va ser sostinguda per algunes persones vinculades a organitzacions que es van sumar a la convocatòria, com Vox, Espanya i Catalans o Respecte i Convivència. Es van veure desbordats al llarg del camí fins a la plaça de Sant Jaume, ruta que va ser interrompuda a les portes de la prefectura superior de policia de Via Laietana. 

Notícies relacionades

Boadella ja governa Tabàrnia

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Els agents de la Policia Nacional que custodien l’edifici van ser aclamats a crits de «no esteu sols». Somrient, van comentar la jugada darrere les tanques. Com a contrapartida, les xiulades van ser monumentals quan els manifestants assenyalaven alguna estelada o banderola de l’ANC o Òmnium. 

Una vegada a la plaça que alberga l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, Álvaro de Marichalar, un incondicional en les marxes a favor de la unitat d’Espanya, va penjar la bandera de Tabàrnia en un balcó, aclamat pels concentrats. Per posar el colofó a la marxa, el portaveu de Tabàrnia va fer broma amb el fet que havien aconseguit congregar «dos milions de persones», emulant les xifres que dona l’independentisme en les diades. Després, va demanar als assistents que fessin una botifarra al full de ruta independentista i va prosseguir: «Per purificar l’ambient que es respira a la plaça escoltarem l’himne d’Espanya. ¡Visca Tabàrnia!», va cloure Vives, pujat a l’«ambaixada mòbil», i va animar a corejar un lo-lo-lo que alguns van suplir per la lletra de Marta Sánchez.