Sumar es desintegra i el PSOE tremola

Fàcilment es podia acudir al refranyer amb allò que "ase magre, carregat de mosques". Potser no hi ha frase que descrigui millor la situació interna de Sumar i de l’esquerra en general. L’exdirigent d’aquesta formació, Elisabeth Duval, no va tenir objeccions a amagar aquest escenari i ho va fer públic en un tuit aquesta setmana: "Jo vaig dimitir com a coordinadora de Comunicació de Sumar fa més d’un any. L’any transcorregut n’han dimitit la secretària d’Organització, el secretari de Comunicació i fins i tot el coordinador general. ¡Em pregunto qui deu ser responsable de tanta destrossa!".

I afegeix: "Per ser més concreta: Lara Hernández, que fa mesos que vulnera els estatuts, amb una causa oberta per assetjament laboral, acusada de frau en les primàries internes per la seva pròpia exsecretària d’Organització, hauria de dimitir i no presentar-se a la següent assemblea de Sumar".

Davant aquest panorama, la fundadora de Sumar, Yolanda Díaz, està fora del partit. Es va apartar fa temps completament de totes les responsabilitats internes i no té cap càrrec orgànic. Tots els seus esforços estan centrats ara en la seva tasca de vicepresidenta del Govern, i manté que deixarà la política quan acabi la seva etapa en el Govern. Els qui la coneixen bé asseguren que aquesta decisió no té marxa enrere. Sense Yolanda Díaz, a dia d’avui no s’entreveu ningú amb pes en aquest partit per portar-ne les regnes i superar aquesta situació.

Sumar va ser un moviment il·lusionant que va aglutinar, de cara a les últimes eleccions, tota l’esquerra –incloent-hi Podem–, però s’ha anat diluint poc a poc. Tota la seva acció ha estat centrada en els seus ministres en el Govern, però el partit ha quedat en segon pla. Ara, en el que s’anomena l’espai de Sumar, només hi ha Més Madrid i En Comú, i els catalans també tenen els seus embolics interns. Izquierda Unida, tot i que segueix en el grup parlamentari, fa mesos que actua de manera autònoma.

El grup coordinador de Sumar va aprovar dijous celebrar l’11 de juliol una assemblea general per afrontar la crisi. Diuen que l’objectiu és buscar una candidatura d’unitat per a la direcció, però no serà fàcil. El nom que més sona per agafar les regnes és el de la portaveu del Congrés, Verónica Martínez (inspectora de Treball d’ofici), enfrontada a Lara Hernández, però ningú sap si farà el pas.

Perquè no faltés de res a aquesta complexa situació, Compromís vol marcar distàncies amb Sumar en vista d’aquesta crisi quant a futures confluències, i tampoc amaga que sintonitza amb el ministre Pablo Bustinduy.

A tot això s’ha d’afegir que la secretaria general de Podem, Ione Belarra, va dir que volia ser respectuosa amb aquesta situació, però no va oblidar puntualitzar que, segons la seva opinió, fa temps que Sumar no serveix per rearmar l’esquerra.

Notícies relacionades

Feijóo assumeix el final de Sánchez i promet "neteja" si governa

La ‘prioritat nacional’ d’Aliança

Qui observa amb molta preocupació i inquietud el problema d’aquesta crisi dins de Sumar és el PSOE. Els socialistes necessiten una esquerra forta i unida de cara a les eleccions generals, perquè és l’única manera que es pugui produir el miracle laic que tornin a sumar una majoria parlamentària amb els escons dels partits nacionalistes. Gabriel Rufián encara continua intentant unir tota l’esquerra, tot i que ara està més desaparegut i no sembla que aconsegueixi articular res. Però les últimes enquestes del CIS mantenen que el dirigent d’ERC continua sent un dels polítics més ben valorats.

En tot cas, no s’entreveu un futur encoratjador perquè Pedro Sánchez pugui reeditar una majoria parlamentària després de les pròximes eleccions. El cas Leire va a escàndol diari, i la imputació de Zapatero ha fet molt mal a les seves files perquè era, fins ara, el principal referent per als socialistes. A hores d’ara totes les enquestes vaticinen una important derrota electoral i que PP i Vox tindran una àmplia majoria absoluta en el Congrés i el Senat. Sembla que uns núvols molt negres planen sobre l’esquerra.