El final de l'"esperança blanca"

Durant l’anomenada i fallida operació Diàleg, pilotada per la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, Oriol Junqueras i Esquerra Republicana van arribar a percebre’s com l’«esperança blanca», una expressió que no és pròpia sinó d’un prominent exconseller del Govern de Carles Puigdemont que aviat adquirirà una sorprenent notorietat pels seus rotunds testimonis sobre el procés. Doncs bé: el miratge que els republicans podien ser «una cosa diferent» als radicals irreductibles que envolten l’expresident s’ha mantingut a la capital d’Espanya fins fa molt poc temps. L’elecció de Roger Torrent com a president del Parlament i el seu discurs inicial, tintat de certa institucionalització, van fer concebre noves expectatives en medis governamentals i en amplis sectors del PSOE. El seu rebuig a admetre la tramitació de la llei de presidència per poder investir telemàticament o per delegació Puigdemont i la seva insistència en la necessitat d’«un Govern efectiu» semblaven situar ERC en un terreny políticament practicable després del desastre del mes d’octubre passat.

El recent discurs de Torrent al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, però, que ha causat malestar –i fins i tot indignació– a la cúpula judicial espanyola i la seva negativa, no només a complimentar el Rei diumenge passat, sinó també a dirigir-li la paraula en els actes inaugurals del Mobile World Congress, van fer remetre qualsevol optimisme, que en les últimes 48 hores s’ha ensorrat completament. Els republicans no semblen estar tampoc per recuperar la normalitat institucional i, després d’assegurar-se carteres i parcel·les de poder substancioses en el pròxim Gabinet que es constitueixi, reconeixeran la legitimitat de Puigdemont i nominaran com a candidat a la presidència un pres preventiu (Jordi Sànchez) i, si no pogués, un imputat per delictes com el de rebel·lió (Jordi Turull). Aquest principi d’acord entre les dues forces independentistes s’entén com un enrocament dels secessionistes i es va respondre a Madrid amb un tancament polític.

A la sala segona del Tribunal Suprem hi ha més seguretats que dubtes sobre la possibilitat que Pablo Llarena permetés l’excarceració de Sánchez per a una eventual investidura per més que existeixi un precedent als anys 80 amb un pres etarra, ja que «la situació és absolutament diferent», segons fonts judicials que addueixen que la investidura de qui va ser president de l’ANC suposaria un risc de «reiteració delictiva». Si en lloc de Sánchez, JxCat i ERC s’inclinessin per Turull, la situació no milloraria perquè es tracta d’un investigat que està en llibertat sota fiança i amb l’espasa de Dàmocles d’una pròxima inhabilitació per l’ordre de processament que dicti Llarena. En els circuits polítics madrilenys es pensava que els republicans optarien per un Govern «efectiu», entenent com a tal el presidit per un dels 59 diputats que a les files de la majoria independentista no estan implicats en cap procediment penal. Sonava insistentment el nom de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa. Un perfil de les seves característiques hauria significat la normalització que el Govern necessita per aixecar les mesures de l’article 155 de la Constitució i establir una mínima interlocució amb la Generalitat.

Mariano Rajoy, si es compleixen els pronòstics de la candidatura d’un pres preventiu o d’un imputat, i addicionalment es dota de poders simbòlics Puigdemont, tornarà a convocar a la Moncloa Pedro Sánchez i Albert Rivera com ho va fer l’octubre de l’any passat per valorar la possibilitat de sol·licitar del Senat autorització per donar continuïtat al 155 a l’entendre que segueixen estant amenaçats la integritat de l’Estat i els interessos d’Espanya a Catalunya. Estaríem en un escenari molt similar al de la tardor passada, amb la diferència que les posicions s’haurien enrocat a Catalunya i a Madrid es persistiria en l’aplicació de la llei sense ni tan sols explorar una estreta via política. «No ens deixen», es queixava ahir un ministre al plantejar-li l’eventualitat d’un diàleg. «És impossible», rematava.

La maquinària judicial, per una altra part, està en ple funcionament. Segons fonts del Tribunal Suprem, la instrucció de Llarena en la causa especial de procés «està pràcticament acabada». L’afirmació de Torrent que els presos preventius són «polítics» ha motivat, a més a més, que alguns magistrats, en privat, hagin suggerit la procedència d’una querella contra el president del Parlament al sostenir que «afirmar l’existència de presos polítics és tant com acusar-nos de prevaricació». No obstant, el criteri majoritari és que la Fiscalia General de l’Estat va complir amb la nota pública de retret a Torrent igual que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Si el republicanisme secessionista va ser una mena d’«esperança blanca» davant Puigdemont i el seu Junts per Catalunya, ha deixat de ser-ho completament i l’estat de la situació torna als pitjors moments de pessimisme sobre la normalització política a Catalunya. El Govern –al qual Ciutadans supera electoralment com revalida l’informe del mes de febrer de Metroscopia que es coneixerà en els pròxims dies– no pot permetre’s que es produeixin «unes decisions polítiques fraudulentes amb l’Estat de dret» i impulsarà la continuïtat de la intervenció de l’autogovern català tot el temps que sigui necessari. 

El PP disposa de majoria absoluta al Senat i, en aquest assumpte, del suport sense reserves de Ciutadans i del més reticent, però inevitable, dels socialistes.