Anar al contingut

L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

Tens impàs davant el calendari judicial

Les declaracions dels pròxims dies davant Llarena frenen les negociacions cap a la investidura

Junqueras considera que el Govern de Rajoy "mai permetrà" que Puigdemont pugui governar a distància

Xabi Barrena / Dani G. Sastre

zentauroepp34207842 barcelona 09 06 2016 sesion de control en el parlament en la180212111819

ALBERT BERTRAN

El farragós procés cap a la investidura d'un nou president s'ha pres un recés. A partir d'aquest dimarts i fins dimecres 21 els citats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena aniran a prestar declaració com a investigats en el procés que se segueix per l'1-O. En aquesta segona onada hi anirà Carles Vives Pi-Sunyer i l'exjutge Santi Vidal, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya (dimecres), Marta Rovira i Marta Pascal (dilluns 19); Artur Mas i Neus Lloveras (el 20) i, finalment, Anna Gabriel, el 21. Tots ells imputats com a presumptes membres del comitè estratègic que va impulsar el referèndum il·legal. Boya, per cert, ha assenyalat aquest dilluns que anirà al Suprem, però que “no acatarà la Constitució” ni pensa “penedir-se de res”.

L'aturada arriba, a més, amb la tensió entre postconvergents i republicans en màxims. En una entrevista, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat, des de la seva cel·la del Centre Penitenciari Madrid VII, que rebutjava la possible investidura de Carles Puigdemont pel fet que "és obvi que l'Estat mai permetrà que sigui efectiva".

Els efectes de la pausa judicial ja s'han deixat notar en les últimes dates. No és casual que Marta Rovira es trobi pràcticament desapareguda. I és que presentar-se, vistos els antecedents, davant Llarena amb un eventual acord per ungir Puigdemont no hauria sigut el millor aval per poder tornar a Barcelona. 

Euroordre a la vista

L'ordre judicial, com sempre des dels últims mesos, segueix manant. Així, aquest dilluns, segons ha revelat ‘La Vanguardia’, s'ha conegut que Llarena treballa a marxes forçades per finalitzar la instrucció del sumari i dictar l'ordre de processament. Això comportarà, per una banda, que es reactivi l'euroordre que el mateix Llarena va guardar en un calaix el passat cinc de desembre. I per l'altre, en compliment de la llei d'enjudiciament criminal, s'inhabilitarà els diputats que es trobin a la presó o fugits de la justícia. Això és, Carles Puigdemont, Toni Comín, per un costat, i Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, per l'altre.  

Pel que fa al que va dir Junqueras a Tele 5, en un qüestionari omplert fa 15 dies, assenyala que el problema de la presidència de Puigdemont ”no és si es pot governar des de Brussel·les o no", sinó si seria "una presidència efectiva". El líder republicà considera que ell mateix pot ser candidat vàlid perquè no ha perdut els seus drets com a diputat, però creu que no li correspon postular-se a la Generalitat, i no rebutja renunciar al seu escó si calgués: "Sempre he estat disposat a totes les renúncies en benefici del projecte col·lectiu".

Defensa de l'expresident

Però el pragmatisme d'ERC contrasta amb la reivindicació de JxCat que Puigdemont sigui investit president al marge de qualsevol circumstància. Qui va ser el seu conseller de Territori, Josep Rull, ha tornat a defensar aquest dilluns la seva legitimitat. "Puigdemont no serà un president simbòlic, serà un president legítim i operatiu", ha afirmat. En el mateix sentit s'ha pronunciat el diputat del PDECat al Congrés Ferran Bel.

No obstant, fonts postconvergents també donen per fet que les negociacions per a la formació del nou Govern s'alentiran fins després de les declaracions al Suprem. En qualsevol cas, Rull i altres dirigents de JxCat són optimistes, malgrat que ERC s'ha desmarcat de decisions com la de reformar la llei de presidència de la Generalitat: "Estic convençut que finalment acabarem fent que aquest acord sigui una realitat".

Mentrestant, JxCat ha presentat davant el Tribunal Constitucional les seves al·legacions contra la impugnació de la investidura de Puigdemont. La formació entén que acceptar el recurs del Govern constituiria "una clara extralimitació de l'exercici de control de la constitucionalitat", i que seria una actuació "preventiva, fonamentada en situacions hipotètiques". L'advocat dels postconvergents, Jaume Alonso-Cuevillas, es recolza, entre altres textos jurídics, en el dictamen del Consell d'Estat.

0 Comentaris
cargando