Reporters sense Fronteres denuncia els "mesos negres" per a la premsa a Catalunya pel procés

Reporters sense Fronteres (RSF) ha denunciat aquest dijous els "mesos negres" que va viure la llibertat de premsa a Catalunya a finals del 2017. "Els últims tres mesos del 2017 figuren ja entre els més negres de la història democràtica", ja que els periodistes van viure "situacions tan problemàtiques com intolerables", destaca l'entitat en el seu informe anual, presentat aquest dijous al Centre Internacional de Premsa de Madrid. En aquest document, RSF denuncia de nou el "linxament" que van patir el director i el director adjunt d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez i Luis Mauri, per la informació publicada en aquest diari sobre l'alerta de la CIA d'un possible atemptat a Barcelona.

A judici de l'entitat, "el conflicte que ha enfrontat durant els últims anys les forces independentistes catalanes amb el Govern central ha anat passant una lenta però constant factura al periodisme a la regió", i denuncia que tant els professionals dels mitjans catalans com els enviats a Catalunya van viure "situacions tan problemàtiques com intolerables".

Ciberassetjament a periodistes

RSF recorda la problemàtica del ciberassetjament en el conflicte català i afegeix que l'organització ja va publicar el 28 de setembre un informe sobre "les pressions que han patit, durant els últims dos anys, els periodistes de mitjans no alineats editorialment amb l'anomenat procés".

"En ell van quedar patents els assenyalaments realitzats per part del director de Comunicació Exterior de la Generalitat i director de la campanya del partit Junts per Catalunya, així com per altres polítics independentistes. Aquesta forma de posar el periodista en evidència i els consegüents linxaments en xarxes socials han sigut una constant a Catalunya, que s'ha intensificat de forma proporcional al conflicte territorial", subratlla.

A més adverteix que es van produir "greus atacs" a la llibertat d'informació, com les agressions a periodistes i reporters gràfics durant la cobertura del referèndum unilateral d'independència de l'1 d'octubre.

"Lamentablement, l'atemorització a periodistes no només s'han traduït en agressions físiques, sinó en persecucions sobre el terreny, que han dificultat extraordinàriament la labor de la premsa", ha recalcat, alhora que sosté que els insults i assetjaments a periodistes de mitjans espanyols i catalans, de línia independentista i constitucionalista, s'han multiplicat al setembre i l'octubre.

Roda de premsa polèmica

També en relació amb successos del 2017 a Catalunya, RSF recorda els atemptats gihadistes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. RSF va haver de lamentar "el linxament" a les xarxes socials sofert pel director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, que amb el director adjunt Luis Mauri, va ser objecte de les "invectives de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, i de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero", durant la roda de premsa que van convocar per desmentir la informació d'aquest diari en què s'afirmava que la CIA havia alertat els Mossos d'un possible atac.

Per un altre costat, l'informe anual de l'organització destaca que el 2017 Espanya també ha sigut "escenari d'un fet insòlit, la detenció i empresonament de periodistes per ordre d'un altre país": el suec d'origen turc Hamza Yalçin, a Barcelona; i l'escriptor turcoalemany Dogan Akhanli, a Granada.

"Reporters sense Fronteres demana a les autoritats espanyoles, no obstant, que en el futur tinguin més en compte els casos humanitaris (com l'estatus de refugiat polític previ a la nacionalitat sueca en disposició de Yalçin) per evitar tornar a exercir, ni que sigui de forma involuntària, de carceller temporal d'Erdogan o d'un altre règim no democràtic", ha agregat.

Nova fórmula a RTVE

Notícies relacionades

Reporters Sense Fronteres condemna "el linxament" contra EL PERIÓDICO i el seu director

Agredit per la policia un periodista d'EL PERIÓDICO en un col·legi electoral del referèndum

L'organització celebra, per un altre costat, el canvi de fórmula per elegir els membres del consell d'administració de RTVE i el seu president. "L'anunci de canvi en la normativa va ser tant més satisfactori perquè es va ratificar finalment amb el consens de tots els grups parlamentaris i l'abstenció del governant Partit Popular", ha destacat.

L'informe consta d'un centenar de fitxes de països en què s'exposen els esdeveniments que han marcat l'any des del punt de vista de la llibertat d'informació: canvis legislatius (avanços i retrocessos), assassinats, segrestos, agressions, tancaments o bloquejos de mitjans, judicis a periodistes, empresonaments i qualsevol altre fet que afecti el pluralisme mediàtic, la seguretat dels periodistes, etcètera.