Un empresari denuncia comissions del PP de fins al 30%

El Partit Popular va instaurar un pervers sistema de comissions a empresaris adjudicataris d'obra pública i de càstigs als que es negaven a pagar que va fer del sector de la construcció de Castelló un mirall de les mafioses Sicília o Nàpols, segons ha denunciat aquest dijous Vicente Monsonís, expresident dels empresaris de la construcció d'aquesta província a l'Hoy por hoy de la Cadena SER.

El seu relat arriba després de les confessions dels empresaris, els caps de Gürtel i de Ricardo Costa, ex secretari general del PPCV, en el judici pel finançament irregular d'aquest partit.

“El normal eren comissions pròximes al 3%, encara que en algun cas eren superiors. Però, verdaderament, on hi havia la substància no era en el percentatge, sinó les modificacions dels projectes que implicaven canvis de fins al 20% segons la llei de contractes estatal, però on l'import ja no era el 3%, sinó el 30%. D'això se'n deia pizza i era la pràctica habitual que s'imposava”, ha denunciat.

Monsonís ha explicat que el PP demanava les comissions “a través de tercers, mai directament, fora que hi hagués excessiva confiança amb l'empresari”, i que era “un modus operandi molt circumscrit a determinades empreses de molta confiança, no era generalitzat, i es van arribar a constituir verdaders monopolis artificials”.

A ell el ‘van matar’ per no pagar

L'expresident dels constructors castellonencs ha lamentat que “els empresaris diguem-ne normals hem viscut una napolitització de l'economia, del sector de la construcció, perquè era impossible entrar en determinades obres si no era amb els supòsits que t'imposaven”. Monsonís ha afirmat que ell es va negar sempre a aquells pagaments, i això va fer que el donessin per “mort”.

“M'ho va dir un director general, que també n'hi ha de bons i honrats, que en una conversa de determinats dirigents del partit es va dir ‘Vicente Monsonís està mort’ perquè jo era president, tenia una notorietat i em negava a determinades pràctiques”, ha relatat. També ha explicat que en altres ocasions els populars imposaven socis a empreses adjudicatàries o, com a càstig, escollien empreses que no pagaven comissions per a obres grans “i després et tallaven el finançament, això a nosaltres ens va passar”.

No va denunciar per falta de proves i per por

Preguntat per les raons per les quals no va denunciar aquestes pràctiques, Monsonís ha dit que “no podia, tenia en joc una sèrie de projectes, i sabent el seu modus operandi i que eren capaços d'arruïnar-te, només faltava que jo anés a l'àmbit judicial explicant amenaces i el que m'ha passat”.

“¿Quines proves tinc jo per dir ‘senyoria, m'ha passat això', més enllà que històricament s'han adjudicat determinat tipus d'obres a una sola empresa i les altres no n'hem tingut?”, s'ha preguntat, abans d'admetre que podia haver entrat en aquest joc en altres circumstàncies. “No sé què hauria passat si en lloc de negar-se'm la possibilitat m'haguessin dit, ‘va Vicente, entra, aporta això i…’ No sé si a base d'insistir hauria picat. És complicat quan tens una empresa de 300 treballadors”, ha argumentat.

Els funcionaris, altres partits corruptes i Carlos Fabra

Monsonís ha subratllat que per sostenir aquest sistema de comissions era necessària certa col·laboració des de dins de les administracions. “Hi havia funcionaris que donaven cobertura als documents que després suposaven els pagaments. És una situació de sicilització o napolitització”, ha exposat.

Notícies relacionades

Costa confessa que el PP valencià es va finançar amb diner negre i que Camps era qui decidia

La fiscalia es remet al final del judici per decidir si actua contra Camps

També ha denunciat que “puntualment” li consta que “hi ha partits que amb altres empreses determinades també han entrat en aquesta mena de jocs”, encara que en aquest cas “en determinats àmbits s'ha tallat radicalment” i que no va ser “amb l'exageració” del PP.

Qüestionat explícitament per Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, ha lloat les seves polítiques perquè “van posar Castelló al mapa” i, encara que ha afirmat que “mai em va demanar comissions”, ha admès que “es va perdre en el laberint de les empreses”.