València reprèn les exhumacions de fosses que va frenar Rajoy

Després de gairebé vuit dècades de forçat oblit, fa unes setmanes es van reprendre les exhumacions de fosses al cementiri de Paterna. Són les primeres que es realitzen al País Valencià amb suport institucional des que Mariano Rajoy es va convertir en president del Govern el 2012. Abans només va donar temps a obrir-ne una des que es va aprovar la llei de la memòria històrica. Acabar amb les ajudes perquè els familiars de víctimes de la guerra civil i el franquisme poguessin treure els seus de fosses comunes és una de les poques promeses electorals que ha complert.

I ho ha fet a consciència. Des del seu primer pressupost el 2013 fins als comptes per al 2017, la quantitat destinada a aquesta partida de la llei de la memòria històrica del 2007 ha sigut la mateixa. Zero euros. En aquest temps l'única exhumació en la comunitat va tenir lloc a Borriol (Castelló) i es va sufragar amb una campanya de micromecenatge. Però, ara, diverses institucions valencianes han posat en marxa, o preparen, programes de subvencions per reprendre el treball.

A les Corts s'aprovarà ben aviat la llei de memòria democràtica, que inclou el mandat de destinar una partida de més de quatre milions d'euros a exhumar les prop de 350 fosses que ja hi ha catalogades. Però, mentrestant, la Diputació de València ha recolzat amb una subvenció de 165.000 euros els treballs en dues fosses d'aquest cementiri que podrien contenir les restes d'unes 70 persones.

"El que no pot ser és que en aquest país, després de 42 anys, encara tinguem les víctimes en fosses comunes", lamenta la diputada d'Esquerra Unida i responsable del departament de Memòria de la institució provincial Rosa Pérez. "Això ha de ser una obligació de les administracions; sempre ho hem demanat i ara que hi estem ha sigut un dels nostres objectius", explica.

En aquest recinte ja hi ha catalogades unes seixanta, però pot haver-n'hi més. Està a pocs metres de l'anomenat Paredón de España i del Terrer, on van afusellar 2.238 presos republicans. Gairebé tots els cossos van acabar allà. Però entre el temps que es va dedicar a l'elaboració d'aquest mapa i les traves administratives que en aquell moment van posar les administracions autonòmiques i locals en mans del PP a penes va donar temps a obrir-ne una.

Es va fer gràcies a l'impuls de Pepita Celda, però quan es van trobar les restes del seu pare i dels seus companys, que estaven enterrats a dalt en taüts, després de subornar les seves famílies l'enterramorts, es va tornar a tancar. I sembla que van quedar prop de dos-cents cossos ala part inferior.

LA FALSA 'PISTA LLOPIS'

Dolores, de 86 anys, i Isabel, de 80, van ajudar a treure les primeres capes de terra de la fossa 82 buscant les restes dels seus pares, dos jornalers afiliats a sindicats. Dolores recorda haver visitat aquella zona poc després que el seu pare fos afusellat per deixar una placa amb el seu nom. "Però la van treure", lamenta. I amb aquest gest es va perdre la referència. Així fins que, després de 12 anys de recerca, Eduardo Ortuño, fill d'Isabel, va descobrir la 'pista Llopis'.

La seva investigació li va permetre accedir al llistat dels vint presos que van ser afusellats entre el 25 i el 27 d'octubre de 1939, entre els quals hi havia el seu avi Bautista Cualladó i també Vicente Llopis Blasco. El seu nom estava al ‘llibre mare’, el registre original del cementiri. "Ens van amagar papers, no ens han facilitat el que necessitàvem. Sempre hem tingut problemes. Per aconseguir un paper et donen moltes puntades de peu. Ha sigut un infern. El PP no ens ha facilitat res", relata Ortuño, que recorda que, donada l'edat de la seva mare, "és una carrera contrarellotge".

Però després de diverses setmanes de treball, sols van aparèixer sis dels 20 cossos que esperaven trobar: una dona, tres nens i dos homes amb els respectius 'trets de gràcia' que entenen que serien Llopis i Vicente Maiques, els dos que apareixien al registre, segons va explicar aquesta setmana Miguel Mezquida, responsable d'Arqueoantro, i que donarà part a la justícia. "Amb la llei d'amnistia i al prescriure els crims als 20 anys, no ho consideren matèria judicial, però nosaltres farem uns informes i els presentarem als jutjats i ells dirimiran", assenyala Mezquida. I ells seguiran buscant.

Notícies relacionades

Barcelona retirarà la Medalla d'Or a Martín Villa en el ple del març

Acudits d'ahir que serien tuits condemnats avui

Ja s'ha obert la fossa 113, on ja han aparegut 12 dels 60 cossos que esperen trobar, dels quals almenys quatre són d'afusellats. En uns tres mesos, esperen poder obrir la fossa 92, que és la que la memòria de Dolores li assenyalava com la del seu pare. "Si el trobo em podré morir tranquil·la perquè podré estar amb ell quan me'n vagi. Ja que no hi vaig poder estar en vida, vull estar-hi després", assenyala.

Dolores incineraria el seu pare i posaria fi així a un drama que en va incloure d'altres. "Quan la meva mare es va quedar viuda va venir un guàrdia del poble i se'n va voler aprofitar. Jo em vaig posar enmig i se'n va anar; va trucar la Guàrdia Civil, que em va pegar i em van tancar durant un dia", recorda.