LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El sobiranisme torna a sortir al carrer avui en suport a Forcadell

La presidenta del Parlament torna a declarar al TSJC per tramitar el referèndum

Basarà la defensa en la inviolabilitat parlamentària i en la legalitat internacional

zentauroepp36639602 barcelona  barcelones  16 12 2016   pol tica la presidenta d161216111935

zentauroepp36639602 barcelona barcelones 16 12 2016 pol tica la presidenta d161216111935 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les portes del Palau de Justícia de Barcelona, al passeig de Lluís Companys, tornaran avui a ser escenari del pols sobiranista auspiciat per les forces independentistes. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declara per segona vegada davant la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret per presumpta desobediència i prevaricació, a l’haver permès que es tramités la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP que advocava per convocar un referèndum unilateral sobre la independència.

Forcadell s’ha de presentar a les nou del matí al tribunal, i dues hores més tard hi està citada, també com a investigada, la secretària segona de la Mesa del Parlament, Anna Simó (ERC). La defensa de totes dues descansarà sobre tres argumentacions: la «garantia d’inviolabilitat parlamentària», que protegeix la llibertat d’expressió dels diputats pel que fa a opinions i vots durant l’exercici de les seves funcions; la legalitat internacional, i el principi de separació de poders, davant del que consideren com un judici «polític».

La fiscalia va presentar una segona querella al febrer contra Forcadell per desobeir presumptament la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’anul·lar el full de ruta independentista impulsat per Junts pel Sí i la CUP. La primera acció penal contra ella va ser també per suposada desobediència a l’haver permès que es votessin, el 27 de juny del 2016, les conclusions de la comissió d’estudi sobre el procés. El 16 de desembre, la presidenta va al·legar al TSJC el dret de la Cambra catalana a debatre també sobre la independència. «Si al carrer es pot parlar de la independència, ¿per què no al Parlament?», es va preguntar davant la jutge.

QUATRE MÉS NUET

No obstant, la segona querella presentada per la fiscalia no només va contra ella, sinó també contra la resta de membres de Junts pel Sí a la Mesa del Parlament: el vicepresident primer, Lluís Corominas; la secretària segona, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet. En canvi, la fis-

calia no va incloure en la seva denúncia el diputat de Catalunya Sí que es Pot i secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, malgrat que també va votar a favor que es tramités la proposta de resolució sobre la via unilateral.

L’argument de l’acusació pública és que aquest parlamentari, a diferència dels seus companys de Mesa, «no pretenia incomplir els mandats del Tribunal Constitucional, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la Constitució del 1978». Però malgrat que Nuet no figurava en la querella de la fiscalia, la magistrada Alegret l’ha citat també a declarar com a investigat per al 12 de juny. Un mes abans, el 12 de maig, ho faran Corominas i Barrufet.

ELS ARGUMENTS

Notícies relacionades

La querella de la fiscalia assenyala que Forcadell va demostrar una «contumaç i obstinada voluntat d’incomplir els mandats constitucionals» i acusa els quatre querellats d’evidenciar «la seva voluntat inequívoca i irreversible de tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats». Així mateix, els avisa que no es poden escudar en la inviolabilitat parlamentària –que protegeix els seus vots i opinions en l’exercici del seu càrrec–, ja que «no és un privilegi personal que els immunitzi de responsabilitat per actes manifestament il·legals executats al marge o en contra del mateix sistema parlamentari».

No obstant, entrevistada a TV-3, la presidenta del Parlament va defensar que la inviolabilitat parlamentària és una garantia democràtica reconeguda internacionalment perquè els diputats es puguin expressar sense la intervenció d’altres poders, i va afegir que el que li està passant és un fet «únic». «El TC vol que ens autocensurem i no ho farem», va advertir.