"A València els coloms no volaven si Rita Barberá no els donava permís"

"Si als seus regidors, que també eren els seus amics, els passava alguna cosa, ella ho havia de saber". 'Ella' és Rita Barberá, l'exalcaldessa de València, que aquest dilluns ha declarat al Tribunal Suprem en qualitat d'imputada per un possible cas de blanqueig de diners i de finançament il·legal de la seva última campanya electoral. I qui ho diu és el periodista Sergi Castillo, autor del llibre 'Yonquis del dinero. Las diez grandes historias de la corrupción valenciana', que s'acaba de presentar i que sosté que Barberá "ha controlat tot" el que passava al PP valencià. "Aquí els coloms no volaven si ella no els donava permís", afirma.

L'afortunat, ambiciós i llest Eduardo Zaplana, el ja condemnat Rafael Blasco, el "bufó" Alfonso Rus, "la polla insaciable" d'Enrique Ortiz o el col·locador Carlos Fabra comparteixen amb la senadora les pàgines d'un relat que xifra en més de 15.000 milions "la factura de la corrupció i del malbaratament" a la Comunitat Valenciana. "Hi estan inclosos els 5.200 milions dels grans esdeveniments, que amagaven grans 'pelotazos' i irregularitats i que van ser fonamentals en el relat perquè la gent cregués que el PP ens havia posat al mapa, que gràcies a ells érem alguna cosa", explica Castillo.

El periodista explica que durant els mandats de Barberá "l'ajuntament era com si fos casa seva", amb la seva família treballant al voltant seu, el cotxe aparcat al garatge i dret d'admissió al balcó municipal. "Només hi faltava el telèfon intern que digués 'Rita Barberá", afirma.

"ES PENSAVEN QUE NO ELS ENXAMPARIEN MAI"

El cas pel qual l'exdirigent popular ha acabat al Suprem confirmaria la tesi que sosté el llibre, que es basa en les investigacions dutes a terme. "La mateixa fiscalia i la Guàrdia Civil diuen que hem estat sota una organització criminal, on hi havia molta gent coordinada que es dedicava a lucrar-se de les arques públiques i una part dels diners anaven a les seves butxaques i, aparentment, una altra part anava al Partit Popular, que és l'entitat que garantia que aquest règim es pogués mantenir", defensa. "Es pensaven que no els enxamparien mai, aquest és l'avantatge que tenim", destaca.

Notícies relacionades

Rita Barberá arriba al Suprem per declarar per un delicte de blanqueig

L’auditor que va detectar irregularitats de Comín en el Consell de la República denuncia pressions

El llibre agafa el títol de la frase que va utilitzar Marcos BenaventMarcos Benavent, el penedit dels casos Imelsa i Taula, per descriure's a si mateix. "Jo era un jonqui dels diners, m'he emportat de tot, diners, caixa i comissions", va dir quan, després d'estar diversos mesos amagat, va reaparèixer amb melena, tatuatges, collarats i un sospitós aire místic. "Té mèrit que hagi confessat, perquè si no és des de dins no hauríem sabut què hauria passat, però ha creat un personatge que no em crec. Es va veure obligat a fer aquest pas perquè el seu sogre li va trobar les gravacions i les va posar en mans d'Esquerra Unida. La seva és una figura de pel·lícula i aquella aparició amb aquelles pintes va ser el que em va portar a aquest llibre. És tot molt pel·liculer, hem viscut una trama i unes escenes de Hollywood", assegura.

CORRUPCIÓ PER A ESTONA

"Bandes rivals lluitant per aconseguir la seva part del pastís de la visita del Papavisita del Papa, el 'cas Cooperació' robant els diners als pobres com un Robin Hood a la inversa, el iot de les orgies d'Enrique Ortiz... Hi ha parts del llibre que fan riure, altres que fan fàstic i altres que fan reflexionar", culmina. I és que, com es diu al pròleg, aquestes històries deixen 'Los Sorprano' o 'House of cards' "en un joc de nens". Però Castillo adverteix que aquesta sèrie no s'ha acabat. "Queda molt per sortir, la Fira, la Fórmula 1... moltes coses als calaixos. Per desgràcia, queda corrupció per a estona", apunta.