El dia que el ministre va amenaçar CiU

Fernández Díaz va ser incapaç fa tres anys d'explicar l'informe apòcrif contra Mas i va advertir Convergència que tenia més documents comprometedors

undefined21813288 madrid 12 03 2013  politica  congreso  comision de interior 160812200904

undefined21813288 madrid 12 03 2013 politica congreso comision de interior 160812200904

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Jorge Fernández Díaz ja ha donat mostres de no passar comptes sobre el que passa al seu ministeri. Ara que s’apilen al Congrés dels Diputats les peticions de compareixença i les iniciatives per crear una comissió d’investigació sobre la polèmica trobada que va mantenir amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, hi ha un precedent que ofereix algunes pistes sobre el que podria passar amb la investigació interna que el ministre ha encarregat per saber qui va portar a terme aquestes gravacions.

El 12 de març del 2013, el titular d’Interior va anar al Parlament per explicar, entre altres assumptes, l’origen d’un presumpte informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) que acusava Artur Mas de tenir comptes a l’estranger. El document –fals, segons va declarar al jutge en cap d’aquest organisme policial– havia sigut filtrat en plena campanya de les eleccions catalanes, quatre mesos abans, donant peu a les sospites de guerra bruta contra l’independentisme, en la qual un grup d’agents suposadament elaborava informes amb clara intencionalitat política en els quals es barrejava informació provinent de sumaris amb dades sense contrastar.

El ministre –ara en funcions, llavors en plenes facultats– va ordenar a la Unitat d’Afers Interns que investigués qui havia elaborat aquell informe apòcrif. La seva conclusió, va explicar Fernández Díaz mateix a la comissió d’Interior del Congrés, durant una compareixença en la qual també va llançar amenaces velades a l’extinta CiU, va ser aquesta: «No és possible de momento concretar qualsevol responsabilitat en la seva elaboració i difusió dins l’àmbit del Cos Nacional de Policia».

«¿És que hi ha agents policials que van per lliure i que no atenen les ordres dels seus superiors? ¿És que s’elaboren, amb la gravetat que suposa que es difonguin en plena campanya electoral, esborranys per després ser filtrats?», li va preguntar el diputat convergent Jordi Jané, actual conseller d’Interior. «Ve el ministre i despré de quatre mesos encara no som capaços de saber que això ho ha elaborat tal agent policial», va continuar Jané. «Ja m’agradaria a mi que sabéssim qui ha fet determinades filtracions. Si vostè ho sap, expliqui-m’ho a mi», va contestar Fernández Díaz.

Sessió aspra

Notícies relacionades

Sessió aspraL’acta de la compareixença recull que un diputat (se’n desconeix el seu nom) va dir: «Doncs encara sort que és el ministre de l’Interior». Va ser una sessió aspra, en la qual la tensió va pujar a mesura que el dirigent conservador insistia que havia fet «tot el que podia fer» i Jané li preguntava si havia conegut l’informe fantasma abans que es filtrés, recordant que «membres del Govern en van aprofitar la publicació per llançar insinuacions sobre pretesos comptes a Suïssa del candidat de Convergència».

Fernández Díaz va afirmar que se sentia «ofès». «Jo no puc dir més del que he dit. No tinc res més per dir», va assenyalar. I just després, va dir una altra cosa: tenia més documents sobre CiU, però havia optat per no fer-los sortir a la llum. «Simplement diré que [la Unitat d’Afers Interns] m’ha enviat molta documentació des del primer informe que em va enviar i que no l’he fet pública. Bé perquè estava judicialitzada, bé perquè previsiblement seria judicialitzable. Però li puc assegurar que si hagués donat a conèixer tota la informació que m’ha enviat Afers Interns segurament s’estarien queixant demanant per què hem donat a conèixer tota la informació», va explicar el ministre. La seva conclusió final, sense «assenyalar ningú en particular», va ser que en «la política catalana» hi havia «massa presència de corrupció».