El carrusel català

Catalunya viu enfilada en un carrusel polític, que dóna voltes i més voltes sobre el mateix eix i els partits, com si fossin els cavallets, pugen i baixen una mica segons les eleccions, però al final ningú trenca cap ancoratge que obligui a col·locar nous rails. En definitiva: la situació després del 26-J és més o menys la mateixa tant en la qüestió sobiranista com en la batalla esquerra-dreta que la que van deparar les eleccions del 20-D.

LA PUGNA SOBIRANISTA

Els partits contraris a la independència i al referèndum (Ciutadans+PSC+PPC) mantenen els 18 diputats, un més que la suma d’ERC i CDC, als quals avantatgen en 287.982 vots. Els altres 12 escons els reté la coalició que més bandera ha fet de la consulta, En Comú Podem (ECP).

La coalició morada ha guanyat les eleccions a Catalunya, però ha caigut lleument en percentatge de vot (-0,2 punts en el global tot i que ha crescut a Girona, Lleida i Tarragona). Els sobiranistes, en canvi, pugen un punt percentual (fins al 32,09%) impulsats pel creixement del referent independentista, ERC, que supera CDC a les quatre províncies i queda primera a Girona i Lleida.

En el flanc oposat, socialistes, populars i taronges també pugen mig punt (fins al 40,41%) gràcies sobretot a l’augment de la presència de paperetes blaves i, en menys grau, a un repunt del PSC, cosa que mitiga el daltabaix de Ciutadans. El partit de Miquel Iceta es recupera en percentatge de vot (+0,43 punts) malgrat perdre 32.241 sufragis i el quart escó lleidatà en favor del PPC, que creix 2,24 punts aliè a qualsevol càstig pel Fernándezgate. Els conservadors han aprofitat la patacada de Ciutadans per sortir de l’última posició en el global català i han avançat CDC a la demarcació de Barcelona. Els nacionalistes es consolen amb el fet que escalen una posició en el total a costa del PSC. Després del 26-J, els tres partits amb més escons (ECP, ERC i CDC) són partidaris de fer el referèndum.

L'ABSTENCIÓ

Només Melilla, Ceuta, les Balears i les Canàries han registrat una caiguda de la participació més alta que la de Catalunya, on s’ha passat del 70,98% el 20-D al 65,61% el 26-J (sense comptar el vot expatriat). No obstant, no tots han patit l’augment de l’abstenció. El PPC, qui sap fins a quin punt beneficiat per vots orfes d’Unió (65.000 paperetes), ha sigut la força que ha pujat més, 44.268 sufragis més respecte de fa sis mesos. L’altre partit que també ha incrementat els suports ha sigut ERC, que ha crescut en 27.512 escrutinis.

Tant els populars com els republicans han augmentat les simpaties a les quatre províncies. A la creu de la moneda, i encara que no es pugui fer una correlació directa amb l’abstenció, ja que també hi influeix el transvasament de vot, el partit taronja ha perdut 112.427 paperetes; CDC, 85.414; ECP, 81.354, i el PSC, 32.241.

Esquerra contra dreta

Notícies relacionades

Eleccions generals 2016, l'endemà, en directe

La quiniela de Mariano Rajoy per aconseguir la investidura

Ni la caiguda de Convergència ni la patacada de Ciutadans són suficients per rebatre la tesi que un augment de l’abstenció perjudica menys la dreta. Malgrat l’augment dels populars catalans, els partits d’aquest flanc ideològic han perdut 153.573 paperetes, mentre que l’esquerra s’ha deixat pel camí 86.083. No obstant, la dreta ha pujat en aquestes eleccions un escó, el que els populars han birlat al PSC a Lleida, i a més a més ha col·locat un dels seus integrants en el tercer lloc del podi global a l’avançar els convergents als socialistes.

Igual que en les altres parts del carrusel polític, alguna cosa s’ha mogut una mica, però les forces progressistes (ECP, ERC i PSC) segueixen arrasant. Diumenge passat van aconseguir 712.932 recolzaments més que la dreta, és a dir, el 58,8% dels vots i 28 dels 47 escons que giren en el carrusel electoral català.