El TSJC avala que Carles Puigdemont prometés el càrrec sense acatar la Constitució

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la fórmula amb què van prometre el càrrec el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers del Govern, a l'entendre que no tenien "l'obligació legal" d'acatar la Constitució ni l'Estatut en la seva presa de possessió.

En una resolució, el TSJC ha acordat no admetre a tràmit la denúncia presentada per Unió Cívica Espanyola-Partit per la Pau, Reconciliació i Progrés d'Espanya contra Puigdemont, els consellers, el secretari del Govern, Joan Vidal, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per la fórmula de promesa que van utilitzar quan van assumir els seus càrrecs.

La resolució sosté que la fórmula amb què els membres del Govern van prometre complir les seves funcions, en què van eludir acatar la Constitució i expressar lleialtat al Rei, "no té rellevància a efectes penals", ja que en la normativa no hi consta cap "regulació específica" sobre aquest assumpte.

Puigdemont va assumir el seu càrrec el 12 de gener davant Carme Forcadell, prometent "fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representada pel Parlament", sense fer cap al·lusió a la Constitució espanyola ni al Rei. Dos dies després, van ser els consellers del Govern els que van prometre complir les obligacions del seu càrrec "d'acord amb la llei", "al servei de Catalunya" i amb "lleialtat al president de la Generalitat".

EL GOVERN APLAUDEIX LA DECISIÓ

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha celebrat la decisió judicial i l'ha considerat "una desautorització en tota regla d'aquells que només saben veure il·legalitats o fórmules il·legals allà on no n'hi ha".

La denúncia d'Unió Cívica acusava dels delictes de prevaricació i desacatament a l'autoritat els membres del Govern i la presidenta del Parlament per acceptar la seva fórmula de promesa del càrrec. La sentència sosté que ni l'Estatut ni el reglament del Parlament "regulen o contemplen l'ús o no d'alguna fórmula concreta de jurament o promesa", de manera que aquesta qüestió "queda dins de l'àmbit exclusiu de l'activitat parlamentària".

Encara més, recalca la resolució del TSJC, aquesta normativa, així com la llei de presidència de la Generalitat i del Govern, no estableix "ni tan sols" que els membres de l'Executiu català, al ser nomenats, "hagin de jurar o prometre els seus càrrecs ni, per tant, hagin d'utilitzar cap fórmula de jurament o promesa".

A més, el tribunal precisa que, en cas que hi hagués algun "defecte" en la fórmula de promesa utilitzada pels membres del Govern, "això només podria afectar la validesa de l'acte en si, però mai donaria lloc a la configuració d'un il·lícit penal".

EL CURRÍCULUM DEL PRESIDENT

Així mateix, el TSJC ha decidit no admetre a tràmit una altra denúncia per falsedat documental i intrusisme professional que va presentar la mateixa associació contra Puigdemont per fer constar al seu currículum oficial que és filòleg i periodista, quan la seva màxima graduació és la de batxiller i no té cap llicenciatura.

La denúncia incloïa un fragment de la biografia de Puigdemont que publica la pàgina web del Govern de la Generalitat que sosté que el president "va cursar estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona" i "va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a 'El Punt', on va arribar a ser redactor en cap".

El TSJC fa seus els arguments de la fiscalia, que es va oposar a l'admissió de la denúncia, i raona que la pàgina web de la Generalitat no ha sigut redactada per Puigdemont i que, a més, no s'hi afirma que obtingués la llicenciatura de Filologia Catalana, sinó que "va cursar estudis de Filologia Catalana", sense precisar que els acabés.

Notícies relacionades

Puigdemont promet només fidelitat al "poble de Catalunya" i obvia el Rei i la Constitució

L'advocacia de l'Estat estudia impugnar la presa de possessió de Puigdemont

"Es pot admetre que indueix o pot induir a confusió els lectors de la pàgina web, i fins i tot que aquesta confusió pot tenir un propòsit interessat, però el cert és que en cap moment s'afirma que el denunciat sigui llicenciat en Filologia Catalana", recorda la resolució, reproduint així un argument de la fiscalia.

En relació amb el delicte d'intrusisme professional -per exercir sense tenir la llicenciatura-, el TSJC recorda que Puigdemont "va obtenir el carnet de premsa després d'exercir les feines periodístiques", i per tant "de manera patent" no encaixa en el delicte de què l'acusa Unió Cívica Espanyola.