Catalunya i Euskadi, en pantalles diferents

Poques coses es comparen més en el món polític espanyol que Cata-lunya i Euskadi. Davant d’alguna visió que formen una mena de santa aliança per trencar la indestructible unitat d’Espanya, la realitat és que cada territori va pel seu compte, pel que fa a grau de reivindicació i sostre d’autogovern. Sempre ha sigut així, entre altres motius per la diferència original en aquesta democràcia constitucional que els bascos van recuperar i van mantenir els seus drets històrics, entre ells el concert econòmic. Cosa que els permet veure la vida amb altres ulls.

Amb tot, en les últimes setmanes unes dades demoscòpiques han deixat gairebé sense arguments el més conspicu dels tertulians. L’últim Euskobaròmetre, de la Universitat del País Basc  (UPB), apunta que el 63% dels bascos no desitgen la independència. El 32% està a favor de l’actual Estat autonòmic; el 29%, del federalisme, i el 23%, del dret a decidir i del confederalisme. 

No és l’única dada: el Sociòmetre del Govern basc, en mans del PNB, només detecta un 19% de partidaris de la independentzia. «Això no és una novetat, el 2001, sota el Govern de Juan José Ibarretxe, ja es va arribar a guarismes semblants», apunta el sociòleg de la UPB Javier Elzo. «El que sí que suposa un canvi –prossegueix– és que els contraris a la secessió s’enfilen més que mai  abans».

Tot plegat quan, a Catalunya, els independentistes van arribar el 27-S al 47,7% dels vots. Catalunya i Euskadi es troben, doncs, en pantalles diferents del videojoc. ¿Per què aquesta caiguda del secessionisme basc? El periodista Martxelo Otamendi, que és un bon coneixedor de la realitat als dos territoris, apunta que «a Euskadi no existeix ni s’ha arribat a crear l’ambient independentista que hi ha a Catalunya». Un ambient que, en opinió d’Elzo, el va donar, el 2012, sobretot, l’abraçada de CDC al secessionisme explícit i sense embuts.

Heus aquí una de les grans diferències. Mentre que la biga mestra del nacionalisme català apunta a Ítaca, la del basc, el PNB, es desmarca de tota vel·leïtat independentista. El lehendakari Iñigo Urkullu manté un discurs ambigu, potser perquè a la direcció del seu partit, l’Euskadi Buru Batzar, «hi seuen paios amb molt de sentit comú, el que a Catalunya es coneix com a seny», apunta sorneguer Elzo. Urkullu reivindica el dret a decidir del País Basc, en què el PNB advoca per un nou «estatut jurídic d’Euskadi», però ni hi posa data ni l’anteposa a dos assumptes que ara mateix preocupen més: la crisi i els seus efectes, i la culminació de l’anomenat procés de pau, és a dir, del final d’ETA.

En opinió del sociòleg, la moderació del PNB també obeeix a la visió que «les sobiranies absolutes ja no existeixen, sinó que totes són compartides». «El que Josu Jon Imaz [exlíder jeltzale] definia com la capacitat de decidir i l’obligació de pactar», sentencia.

Otamendi recorda a més que cada vegada que el PNB s’ha acostat als postulats de l’esquerra abertzale, electoralment ha patit un sotrac. Va passar, per exemple, després del  pacte de Lizarra, «un dels pocs errors que ha comès el PNB», una observació que a Catalunya no sona gaire estranya i que molts convergents s’apliquen en la seva relació amb ERC.

Per Elzo, el primer factor, el de la crisi, i la seva derivada, el naixement d’un moviment de protesta, és el que empeny Podem, un actor que fa tres anys no hi era a l’escena i que ara pugna per ser la segona força d’Euskadi. Per Otamendi, el segon punt, el del procés de pau, és el que manté larvat, en el camp nacionalista, el secessionisme. «Per això Madrid no accepta diàleg ara, per exemple, sobre l’acostament de presos, perquè, entre altres motius, una vegada resolt aquest assumpte l’esquerra abertzale dirigiria el seu focus a la secessió», apunta el director de Berria i abans d’Egunkaria, diari clausurat per formar suposadament part del conglomerat d’empreses que nodrien ETA.

Notícies relacionades

Pernando Barrena: «Otegi està cridat a tenir un paper d'home d'Estat»

Sectors del PSOE reclamen a Sánchez una crisi de Govern de pes

¿I EH BILDU? Contra tot pronòstic, l’abandonament de les armes per part d’ETA no li ha suposat un augment del vot. Al contrari, perd pistonada en cada elecció i les esperances abertzales de cara a les eleccions al Parlament de Vitòria, previstes per a aquesta tardor, estan dipositades en Arnaldo Otegi, recentment excarcerat de la presó de Logronyo després de sis anys per col·laboració (institucional) amb la banda terrorista. «Otegi se la juga 

–apunta Otamendi–. La seva missió és unir la tropa i vèncer Podem». El PNB, de moment, és a una distància inabastable.