L'hora del Rei

Complicada estrena de Felip VI gestionant la investidura d'un president. La seva primera investidura. El seu primer cara a cara amb la nova política, la política que sembla haver desterrat les majories absolutes i exigir alguna cosa més que pactes tradicionals per convertir una aritmètica parlamentària endimoniada en la base d'un Govern estable. La mateixa que ha col·locat un inesperat focus en el cap de l'Estat, del qual alguns semblen esperar més que allò a què està obligat per mandat constitucional.

L'article 99 de la vigent Carta Magna, en el seu punt primer estableix que després de cada renovació de Corts, el Rei, després d'haver consultat amb els portaveus polítics, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la Moncloa. En això està. Però amb unes dificultats més grans de les previstes. Aquest dimarts, amb la visita del president en funcions i guanyador de les eleccions, Mariano RajoyMariano Rajoy, tancarà la segona ronda de converses -amb la inicial (del 18 al 22 de gener) no n'hi va haver prou- per buscar un cap de l'Executiu per a l'onzena legislatura.

Al final d'aquesta nova roda de converses, Felip VI ha de prendre una altra decisió de calat que, inevitablement, tindrà lectures i conseqüències polítiques: si eludeix fer una invitació concreta i opta per donar més temps per a la negociació a uns partits escandalosament instal·lats en el tacticisme; si repeteix requeriment al líder popular per ser el més votat i arriscar-se a rebre una segona negativa o si, per contra, l'hi ofereix al secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, tot i saber que preferiria que escollís el cap del PP i que no porta els deures negociadors fets.

L'ENCÀRREC 'REIAL'

Notícies relacionades

Podem votaria "no" a un pacte entre PSOE i Ciutadans

Susana Díaz, al comitè federal: "Un govern de coalició amb Podem no el veig"

Tant Rajoy com Sánchez han repetit en els últims dies, generalment a través de portaveus autoritzats dels seus partits, que preferirien que l'encàrrec ‘reial’ li caigués primer a l'altre. És obvi que aquests missatges han arribat a les orelles del Rei i els seus assessors. Però entre tots dos hi ha una rellevant diferència: mentre que el socialista puntualitza que si és l'elegit tirarà endavant, els populars entenen que les circumstàncies són iguals a les que hi havia el dia 22 –dia en què Rajoy va declinar la primera petició del Monarca- i que, per tant, si hi ha oferta de Felip VI, hi haurà un segon 'no' del president en funcions.

Encara més. Hi ha dirigents conservadors que, sense micròfons com a testimonis, no amaguen el seu malestar amb el cap de l'Estat per haver ofert al seu líder la investidura fa una setmana i mitja, tot i que aquest "va entrar a la reunió", diuen, avançant al Rei que no acceptaria. Un segon oferiment en les mateixes condicions, avisen, seria entès "gairebé com una provocació". Interpretacions partidistes al marge, sembla clar que la Zarzuela va seguir el costum de triar primer el guanyador dels comicis, especialment quan aquest havia sortit a la palestra la nit abans d'anar al palau per desmentir que es trobés davant un dilema i assegurar que tenia "forces" per presentar-se. Tampoc s'ha de descartar que Felip VI no volgués carregar amb la responsabilitat de ser ell, en lloc d'un polític, qui deixés 'en pausa' el rellotge que obligatòriament ha de començar a córrer amb un ple d'investidura per poder repetir eleccions, arribat el cas.