En Comú Podem passa de marca electoral a aliança fixa

Ada Colau podria ser el motor de la confluència, que busca un ADN ciutadà allunyat de la fórmula de vell partit

L'aposta implica una evolució ideològica de Podem des de la hipòtesi populista laclauniana al "país de països"

En Comú Podem passa de marca electoral a aliança fixa
4
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

Pablo Iglesias i Ada Colau han començat a teixir un projecte que tenien al cap des de la tardor, però que la seva implementació real depenia del veredicte a les urnes el 20-D: convertir la fórmula electoral En Comú Podem --Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo-- en una aliança permanent capaç de conquistar l'hegemonia en el complex tauler polític català i aprofitar la debilitat del PSC per mirar d'arraconar el partit de Miquel Iceta en la insignificança.

L'alcaldessa de Barcelona i la cúpula de Podem van traçar les primeres línies d'una confluència estable quan van dissenyar l'aliança temporal per a les generals, però el propòsit d'una coalició fixa estava tan condicionat als resultats dels comicis al desembre que el van acariciar i el van deixar dormint al calaix.

Aquest diari va avançar el que llavors era una aspiració embrionària. Xavier Domènech, número u d'En Comú Podem, confirma ara que el projecte per fer de l'aliança un subjecte polític permanent s'ha posat en marxa amb el suport de 12 diputats, el 24,7% del vot i l'aval d'haver aconseguit ser primera força a Catalunya.

ADN CIUTADÀ

¿Com serà aquesta fórmula orgànica? Els portaveus de les diferents forces que integren l'acord asseguren que encara no està definida en un document i que haurà de ser sotmesa a la ratificació de les bases abans de segellar-se. Fugen de les paraules “partit", “sigles” i “coalició” perquè la nova política imposa també la seva semàntica. No obstant, des de la plataforma d'Ada Colau reivindiquen un esperit ciutadà, amb un ADN com el de Guanyem Barcelona, que després es va transformar a Barcelona en Comú (BC), i que sigui capaç d'incorporar forces polítiques pel canvi que fa temps que operen a Catalunya. 

Fonts de BC admeten que, aclarit l'horitzó de nous comicis autonòmics que els haurien obligat a accelerar els processos, ara disposen de temps per forjar una "estructura ciutadanista" lluny de les negociacions als despatxos. “El més bo és que tenim ja una experiència acumulada gens menyspreable: codis ètics, figures públiques, etc. Sabem que les sopes de sigles no funcionen i que és millor madurar els processos que precipitar aliances electorals”, expliquen.  Des d'ICV destaquen que el fonamental és forjar "una alternativa catalana d'esquerres amb mentalitat guanyadora", en paraules del diputat Josep Vendrell.

COLAU, PERÒ SENSE DEIXAR L'ALCALDIA

Ada Colau, que ja va ser el motor d'En Comú Podem durant les eleccions del 20-D, tornaria a ser clau si la confluència es consolida. 

La dimissió d'Ubasart La dimissió d'Ubasart al capdavant de Podem va deixar el partit d'Iglesias mancat de lideratge a Catalunya

“A Podem la incorporació d'Ada a les confluències ens ha semblat sempre una aportació de primera magnitud. Només s'ha de pensar en l'impuls al canvi que va imprimir el seu triomf a Barcelona o la formidable campanya electoral que va fer a les generals. La seva contribució a la remuntada va ser decisiva”, assenyalen des de Podem. El mateix Domènech admet, en declaracions a aquest diari, que "Ada ja té un paper rellevant i el tindrà en el futur".

A favor de l'alcaldessa, el magnetisme que irradia, el seu creixent pes polític i un context que l'enlaira més que qualsevol nom de la llista d'Iglesias. Podem, l'eix català del partit morat, està escapçat a Catalunya. La secretària general, Gemma Ubasartva presentar la seva renúncia amb diversos membres de la direcció el 10 d'octubre passat , després de criticar l'enfocament de la campanya del 27-S de Catalunya Sí que es Pot.

PODEM, SENSE CAP

Encara que formalment Ubasart manté el seu càrrec en l'executiva a Madrid, en la pràctica el seu paper és irrellevant i no ha assistit a diverses de les últimes cites a la seu de Princesa. En la direcció del partit donen per fet que presentarà la seva renúncia definitiva quan passi el vendaval electoral i torni reunir-se el consell ciutadà autonòmic, previsiblement al març.

La coalició pot  substituir Catalunya Sí que es Pot, després del fracàs del 27-S

Mentrestant, Podem viu la paradoxa de formar part d'una aliança que és primera força a Catalunya sense tenir un líder nítid. Tant és així que les negociacions per tancar la confluència d'En Comú Podem de cara a les generals es van portar personalment des de la cúpula de Podem a Madrid. Íñigo Errejón i Ada Colau són els grans artífexs de l'acord, amb la col·laboració de Xavier Domènech, amic i dirigent de màxima confiança de tots dos.

¿Quin serà l'equilibri de forces en aquest context? És complex d'establir perquè les converses no estan gaire avançades, però es dóna per fet que la fórmula fos la que fos rellevaria la fracassada Catalunya Sí que es Pot -que només va aconseguir 11 escons al Parlament-. El seu portaveu, Lluís Rabell, s'integraria en la nova aliança, segons fonts de Princesa, però en un lloc més discret.

Notícies relacionades

Des de Podem admeten que ho va tenir tot en contra i volen reconèixer-li el treball realitzat, sobretot quan van dissenyar la candidatura per al 27-S confiant en un aterratge d'Ada Colau que l'alcaldessa va declinar en última instància, amb la precampanya a punt de començar.

Del populisme de Laclau al "país de països"

Aquesta “aliança fraternal” entre les dues forces, com els agrada denominar-la, té el seu impacte en la línia ideològica de Podem i en el seu complex -i apassionant- trànsit teòric. Des de la hipòtesi nacional-popular basada en les teories d'Ernesto Laclau amb la que neixen al “país de països” que defensen des que Colau i Iglesias van esbrinar que junts no sumen. Multipliquen.