Garcia-Milà: "Cal desbloquejar el sistema de finançament"

En conversa amb Albert Sáez, director del diari i director general de Continguts de Prensa Ibérica, l’economista va argumentar que en els últims anys han canviat moltes coses, sobretot la demografia, i s’han fet més evidents les necessitats de despesa de cada territori. El model que s’aplica –va recordar– és del 2009 i cada cinc anys s’hauria d’haver revisat. "Al final, les comunitats autònomes tenen responsabilitats en educació i sanitat, que són els serveis públics més importants quant a equitat; una educació pública i una sanitat de qualitat és el que equipara més la gent en drets".

Els serveis transferits han augmentat considerablement la necessitat de despesa, va indicar Garcia-Milà, i no ha sigut compensat amb un increment en els ingressos. Això es tradueix en "un desequilibri vertical col·lectiu entre l’Estat i les comunitats autònomes". Al que se li suma "el problema de distribució entre comunitats autònomes, en què cal aconseguir que aquelles que estan ben finançades no perdin, perquè si no es podrà arribar a un acord, i que les que estiguin més mal finançades pugin de nivell".

La primera presidenta del Cercle d’Economia va plantejar també que l’estructura fiscal s’hauria de pensar per no desincentivar l’activitat econòmica. "El sistema fiscal no hauria de posar dificultats als que generen riquesa, sinó ajudar els que no la poden crear", va afirmar.

Millora de la productivitat

Espanya és "una de les economies europees que més creix i de forma bastant sostinguda". Ara bé, segons Garcia-Milà, "estem creixent molt en producció però també en població i, per tant, el producte per capita no s’aproxima als països més avançats d’Europa i, en cap cas, als Estats Units". Per això, una de les últimes iniciatives del Cercle gira al voltant de la millora de la productivitat i l’impuls de la innovació. Tot i que va assenyalar que aquesta millora de la productivitat és "complicada". "La mida de les nostres empreses és una dificultat de la nostra economia", però des del Cercle "posem l’accent en la productivitat per aconseguir una economia de més valor afegit que ens porti a un progrés econòmic i social més gran".

Notícies relacionades

L’economista i jugadora número 12 de l’Olympiacos

El BBVA prepara una remuneració extraordinària de quasi 7.000 milions

Garcia-Milà va indicar que, en aquest context, s’obre una oportunitat per a Catalunya, que destaca "per la creació de coneixement, amb un sistema d’investigació avançat i molt reconegut internacionalment". L’inconvenient és que aquesta investigació "no acaba d’arribar al mercat". Falta translació al mercat i també molt finançament, i en aquest aspecte creu que ajudaria molt que els mercats de capitals estiguessin més integrats. "Una part molt important de l’estalvi europeu acaba finançant projectes als EUA. No passa res perquè hi hagi mobilitat, però ¿per què tots els nostres estalvis han d’acabar allà i sense possibilitats a Europa?". Aconseguir que el coneixement arribi al mercat i més finançament permetria, segons la seva opinió, tenir una economia amb més valor afegit, amb treballs de més valor i més ben retribuïts. "El nostre capital humà és bo, tenim talent, però de vegades no troba la feina adequada i ben retribuïda que li correspon al nivell de talent que tenim".

Amb tot, un element clau per a l’economista és el de la prosperitat compartida. "Com més prosperem, menys haurem de compartir. Com més gent treballi en llocs de feina qualificats, menys necessitat hi haurà que el benestar social estigui ajudant a aquelles persones que el necessiten", va assenyalar.