L'esquerra catalana es rearma

Esquerra sol ser sinònim de divisió. Ho retratava sublimment Monty Python a la pel·lícula ‘La vida de Brian’, on el Front Judaic Popular passava més temps discutint amb el Front Popular de Judea que lluitant contra els romans. Aparcar les banderes a les golfes i sumar esforços va portar En Comú Podem a guanyar a Catalunya el 20-D. “Junts som més forts que per separat. S'obre el debat de consolidar els espais de confluència. S'ha de fer un pas endavant”, sentencia Xavier Domènech, cap de llista de la coalició integrada per Iniciativa, Podem, Barcelona en Comú, Equo i EUiA.

“Hem trobat una bona fórmula; ara com això passa a ser alguna cosa més i què volem que sigui ho decidirà cada partit i assemblea”, coincideix Dolors Camats. La coordinadora d'Iniciativa va fer un pas enrere perquè l'esquerra alternativa iniciés un procés de convergència i fes el gran salt endavant. “Sense Iniciativa el projecte naixia coix i amb Iniciativa només, també. Estem en camí de construir l'esquerra hegemònica de Catalunya”. El resultat ha sigut passar de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona i de no tenir grup propi al Congrés a governar a la capital catalana i formar part de la principal força catalana el 20-D. L'èxit en les generals és un al·licient per a una integració més gran. “Els resultats d'aquestes eleccions són un incentiu. Construir una cosa així és el millor que ens podia passar. Ni les sigles, ni les cares ni els noms són determinants. És una suma de tot i tots”.

DE CAP DE RATOLÍ A CUA DE LLEÓ

“S'ha de destacar la gran generositat d'Iniciativa: abans tenien tres diputats i ara dos i han acceptat que figures emblemàtiques es fessin a un costat per donar el protagonisme de la ciutadania”, destaca Raimundo Viejo. Flamant nou diputat al Congrés, va ser ideòleg de Guanyem Barcelona, el primer gran èxit de confluència d'esquerres. Viejo creu que el futur passa per confluències i no per coalicions. “Coalició és un acord tàctic electoral i una confluència, encara que fa això, aspira a acabar en alguna cosa més. Que no sigui una sopa de sigles sinó un nou subjecte, sigui plataforma ciutadana o partit polític”.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

“Una sola papereta a l'esquerra del PSC”, sentencia Joan Josep Nuet. Aquesta era la clau per a EUiA, que va debatre fins al final si s'unia a En Comú o a Unitat Popular, el projecte d'Alberto Garzón. “No ens vam equivocar. Aquest és el futur, no cinc capelletes que no són ni políticament, ni econòmicament. ni organitzativament possible. Si aquest espai l'estabilitzem, guanyarem a Catalunya”. Com assenyalen Nuet i Viejo, Ada Colau, mig activista, mig política, personifica millor que ningú l'esperit d'anhelada confluència que, això sí, ha de construir-se des de baix. “La construcció d'un subjecte polític no pot passar per la simple suma  

d'organitzacions. Ni per un pacte de despatxos des de dalt, siguin els que siguin. S'ha de construir per sota i anar molt més enllà de les organitzacions”, adverteix Adrià Alemany, que demana no tenir presses. El responsable de Relacions Polítiques Institucional de Barcelona En Comú creu que la confluència que va guanyar a la capital catalana és el model a seguir, un model híbrid entre partit i moviment polític. “S'ha de fer política per a i amb la gent. Aquesta és la nova política. Aquesta és la clau de l'èxit, que et permet oxigenar-te i no perdre mai el pols del que està passant”, assenyala. “Imaginació i capacitat d'adaptar-nos i reinventar-nos. Sense oblidar qui som, d'on venim i per què estem aquí”.