Owen Jones: «Vetar el referèndum malmet la reputació d¿Espanya»

Owen Jones, autor de referència de l’esquerra europea, s’ha implicat activament en la campanya de Podem a Espanya, ja que considera que el seu èxit seria l’inici del canvi a tot Europa.

–Tal com canta Billy Bragg, Waiting for the great leap forward (esperant el gran salt endavant), …el canvi queda a només un pas? 

–Els oponents són forts i estan decidits, però quan tens un afany tan gran de canvi significatiu com a Catalunya i Espanya és difícil de resistir. Si les forces del canvi treuen un resultat exitós a Espanya seria un impuls per a les forces del canvi a Europa. Que un moviment fundat fa menys de dos anys pugui passar a ser una gran força a nivell nacional no té precedents en cap democràcia europea occidental. Això demostra com són de poderoses les demandes de canvi.

–¿S’assembla més físicament o políticament a Íñigo Errejón, de qui es considera el seu germà bessó? 

–(Riu) Estem d’acord en els grans temes. En el fet que està malament que la gent que no té res a veure amb la crisi n’hagi d’acabar pagant els plats trencats. Que és absurd que en països rics hi hagi gent que visqui en la pobresa. Que és indefensable que hi hagi gent que sigui desnonada per les males polítiques dels bancs. Coincidim en aquestes coses i per això és tan important que treballem junts i aquesta és una de les raons per les quals sóc aquí. La injustícia no entén de fronteres i nosaltres tampoc n’hauríem de posar cap. I Iñigo i jo ens assemblem també en el fet que semblem nens de 12 anys i de tant en tant ens demanen el DNI quan demanem alcohol.

    

–La comunicació és una de les raons de l’èxit de Podem. ¿Quines són les altres? 

–La comunicació ha sigut clau, però també la unió a grans moviments socials com el dels indignats. Com afirmava Albert Einstein, és una bogeria fer sempre el mateix i buscar resultats diferents. L’esquerra tradicional ha apostat per seguir brandant les seves banderes, però això ja no funciona. La clau és que la majoria de gent no pensa en dreta o esquerra, sinó en temes a ser tractats de forma coherent. 

–Han aconseguit recuperar l’orgull de classe treballadora, tan injuriada durant anys tant a Espanya com a Anglaterra. 

–Durant anys s’ha culpabilitzat els treballadors dels seus problemes, dient-los que si no fossin uns ganduls tot els aniria molt millor. I això és el que els moviments socials intenten canviar. Parlar de classe sembla passat de moda, però si t’uneixes a gent amb una situació similar a la teva, tens més opcions de tenir beneficis que si vas sol. Diguem-ne classe o solidaritat o com vulguis.

–¿Per què el malestar social es vehicula a Espanya en Podem i en altres països en partits antiimmigració, com l’UKIP a la Gran Bretanya o el Front Nacional a França? 

–Perquè cada país és diferent i depèn de factors històrics i culturals. Aquest descontentament és igual a tot el món i està anant en dues direccions: en un sentit reaccionari o en un sentit progressista. A l’Europa occidental, la socialdemocràcia s’ha col·lapsat perquè ha acceptat els principis del mercat lliure i ha admès l’austeritat, atacant els seus propis votants, sent reemplaçada per altres partits progressistes o antiimmigració. I aquest és el perill. Si no triomfen Podem i els seus aliats, arribaran els xenòfobs. Per això hem d’ensenyar a la Gran Bretanya i a la resta d’Europa que hi ha una alternativa. 

–Podem assenyala Ciutadans com l’últim intent de la casta de mantenir els seus negocis. ¿Coincideix en aquestes anàlisis? 

–A la premsa britànica, que odia Podem, li encanta C’s. Els pinten com els liberals, una cosa que per mi no és precisament cap compliment. Les seves polítiques econòmiques són de dretes, estan recolzats pel gran empresariat, són reaccionaris en l’avortament i en la violència domèstica, pretenen prohibir el burca, una cosa que només l’UKIP defensa a la Gran Bretanya, de la mateixa manera que reduir l’assistència mèdica als immigrants. Són una força reaccionària que busca anar d’antiestablishment. Una coalició amb el PP seria una continuació de les polítiques tan desastroses per a Espanya i Catalunya.

–Syriza va generar molta esperança però no va poder saltar el mur de Merkel. ¿Per què a Espanya seria diferent, a part de per les dimensions? 

–Les dimensions són clau. Amb Syriza volien donar exemple per evitar que Espanya i Catalunya pensessin que era el camí. Donald Tusk, president del Consell Europeu, va dir que no temien el contagi econòmic de Grècia però sí el contagi polític. Poden amenaçar un petit i bell país com Grècia però no un de gairebé 50 milions d’habitants com Espanya. Volien destruir Podem i semblava que era el que acabaria passant. Però va arribar la remuntada. 

–Vostè és molt crític amb David Cameron. ¿Donar un referèndum a Escòcia és l’únic de bo que ha fet?

–Des d’una perspectiva britànica és difícil d’entendre que una democràcia rebutgi el dret d’autodeterminació. Això perjudica la reputació democràtica d’Espanya. És clarament autodestructiu perquè si el rebutges creixerà el nombre d’independentistes, tal com ha passat. Els catalans necessiten un referèndum i en tindran un al final i no en els termes del Govern espanyol perquè s’ho ha carregat. Rajoy copia la tàctica de Cameron, alimentant el ressentiment cap als nacionalistes, enfrontant els vells contra els joves. No us deixeu dividir per la seva propaganda. 

Notícies relacionades

Ajornada sine die l’opinió del TJUE sobre la immunitat de Puigdemont

Les entitats reclamen que el Memorial Democràtic es desvinculi del Govern

–¿És possible un referèndum a Catalunya quan només Podem el defensa?

–No veig de cap manera que l’afany pel referèndum pugui arribar a baixar pel fet que no us el donin. Això no passarà. És una olla a pressió i el perill és que exploti. Europa s’ho està mirant i la forma més neta és un referèndum. Entenc que hi hagi gent que hi tingui objeccions. Però és com si estàs en una relació, l’altra persona et diu et deixo i tu dius no. Quan algú es vol divorciar no pots forçar-la a quedar-se. Si una parella es pot divorciar, un país també. Això no vol dir que tothom s’hagi de divorciar, sinó que tenen aquest dret.