EL POLS PER LA INVESTIDURA

Junts pel Sí i la CUP s'acosten amb mesures socials ja promeses

La formació anticapitalista assumeix que la negociació entra en fase resolutiva

CDC vol tancar un preacord abans del 20-D per evitar que un mal resultat d'Homs condicionés el pacte

Turull, Baños i Romeva,al registre del Parlament, divendres passat.

Turull, Baños i Romeva,al registre del Parlament, divendres passat. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El clima de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP va millorar ahir ostensiblement. Així ho van admetre en públic les dues parts, que van valorar de forma positiva les 20 propostes del «pla de xoc social» de JxSí, que contenen nombroses mesures ja proposades perCiU a ERC el 2012 i amb inconcrecions que la CUP vol detallar. Els anticapitalistes van reconèixer, en qualsevol cas, que les negociacions –que a partir d’ara es gravaran– entren en fase resolutiva i amb una sola taula negociadora.

En el front de Junts pel Sí es va estendre un cert optimisme. Molt moderat perquè el mateix Artur Mas va advertir de la possibilitat certa de noves eleccions i perquè alguns convergents gairebé ja preferirien aquesta opció a la del desgast d’una negociació i hipotètica governabilitat amb la CUP. Els partidaris del pacte volen tancar l’última oferta als cupaires abans del 20-D per evitar que un eventual mal resultat de CDC a les urnes porti els anticapitalistes a endurir condicions.

De moment, la CUP valora alguns aspectes del pla social, però avisa que queden qüestions clau com les privatitzacions en l’àmbit de la salut o la marxa enrere a la venda d’Aigües Ter-Llobregat. Tots van obviar ahir referències a Mas, a qui la CUP fins ara ha promès no investir. «Amb el pla de xoc desmasitzem la negociació i aconseguim avançar», van afirmar a JxSí.

MESURES JA PROMESES EL 2012

 En relació amb les 20 mesures promeses per Junts pel Sí, algunes ja estaven contingudes en el pacte de legislatura de CiU amb ERC el 2012, com la reforma de la renda mínima d’inserció (Mas es va negar a recuperar-la, com promet ara, com a dret subjectiu, és a dir, per a tots els que la necessitin), la lluita contra la pobresa infantil, la dació en pagament (que no concreta si serà retroactiva), el suport a l’economia cooperativa, la creació d’un banc públic, la lluita contra el frau o el foment d’energies renovables.

Per una altra banda, algunes promeses xoquen amb votacions contràries de CiU al Parlament o al Congrés. És el cas del compromís que la Generalitat es personi en processos judicials amb rerefons polític. La Cambra catalana va aprovar, amb l’abstenció de CiU, que el Govern es personés en el cas Urdangarin i en el cas Pujol, però no ho ha fet.

Respecte a la llei contra la pobresa energètica, que JxSí es compromet a aplicar fent-ne a les empreses subministradores «coresponsables», la Taula d’Entitats del Tercer Sector va lamentar fa poc que el decret del Govern que desenvolupa la llei no concretés l’exigència a les empreses. En un recent informe, l’entitat ABD va denunciar que els barems sobre pobresa energètica invisibilitzen bona part de les famílies afectades.

I sobre el compromís contra l’emergència en matèria de vivenda, el mes d’octubre passat representants d’ajuntaments com Barcelona, Terrassa, Ripollet i Sabadell van reclamar al Govern més recursos humans i materials, com la cessió de pisos buits susceptibles de ser habitats en règim de lloguer social.

Entre les promeses de la coalició de CDC, ERC i independents també hi ha garantir la retirada de diner públic a les escoles concertades que segreguen els alumnes per sexe. El 30 d’octubre del 2014, al Parlament, CiU i PPC van rebutjar una proposta del PSC (que quan va ser alGovern tampoc va anul·lar aquests convenis) per limitar les ajudes només a centres que escolaritzin conjuntament nens i nenes.

Notícies relacionades

Per últim, com ahir va apuntar la CUP, queda quantificar altres promeses, com reduir a la meitat la llista d’espera per a primera visita al metge especialista o garantir la prestació per dependència a tothom qui la tingui reconeguda, encara que l’Estat no paga la seva part.