La política pop entra en campanya

La política pop ha arribat per quedar-se. La proliferació de videojocs, mems, còmics, 'fakes', programes de televisió per internet i il·lustracions emergeix amb tanta força que els experts consideren que ja ha desplaçat les campanyes tradicionals dels vells partits. Els mítings, les fotografies amb un candidat de cartró pedra i les visites de fer petons a nens al mercat ara ja no tenen connexió real amb un electorat escèptic, que rep aqusta actitud com a impostada. Els especialistes en comunicació política adverteixen que en la campanya que ens sobrevé s'assistirà, en canvi, a una eclosió de creacions espontànies de ciutadans i artistes que circularan fonamentalment a través de la xarxa i establiran un nou vincle de pertinença. 

Es tracta d'un fenomen creixent que a Espanya va començar a cristal·litzar en les candidatures municipalistes d'Ada Colau i Manuela Carmena i que aconsegueix transmetre determinades preocupacions o valors fora del circuit habitual de la política: les rodes de premsa, els discursos i les notícies sedueixen, segons sembla, cada vegada menys l'electorat.

ELS VIDEOJOCS

Aquesta és la tesi d'Eva Pujadas, professora de Comunicació Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en el seu estudi sobre la transmedialitat i la política pop. El terme es va encunyar el 2008 quan el PP basc va intentar connectar més amb els seus votants a través d'esdeveniments culturals i iniciatives a internet, però en l'actualitat ha evolucionat i pertany a noves dimensions.

Pujadas i el seu equip conclouen que els ciutadans que se senten implicats per una problemàtica concreta que els afecta en la vida quotidiana, com pot ser la defensa d'un parc o una protesta per la pujada de la tarifa elèctrica, ja no es queden de braços plegats esperant que una papereta a l'urna resolgui els seus anhels. 

Ara l'electorat s'hi implica i és capaç  d'articular una autèntica campanya paral·lela a la dels partits utilitzant l'enginy creatiu. Pugen un vídeo. Ridiculitzen Mariano Rajoy en una bicicleta amb E.T., o com Homer Simpson. Converteixen Carmena en CatwomanCarmenaCatwoman o creen un videojoc: 43 n'ha detectat la professora Pujadas en dos anys. La majoria, explica, basats en els casos de corrupció que afecten el PP, com 'Atrapa'm aquest sobre', en què el jugador ha d'anar a Suïssa a repartir diner negre. Un altre, en què condueix el cotxe d'Esperanza Aguirre, la presidenta del PP madrileny, mentre esquiva els agents de trànsit, inspirat en l'incident amb els agents que la van multar per deixar el cotxe en un carril bus en plena Gran Vía. 

SUPER PABLO WORLD

La presència de Podem també és significativa en videojocs, però en clau positiva. A 'Super Pablo World', el secretari general ha d'anar esquivant una sèrie de personatges que l'insulten amb difamacions com "rastaflauta", "demagog", "proetarra" o "chavista". Els simpatitzants 'podemistes' són un bon exemple del perfil de creador de política pop i el partit ha sabut treure profit d'aquestes senyes d'identitat: joves, urbans, 'amateurs' amb enginy i gran capacitat viral. 

Un altre exemple. Vostè viu en un castell que representa l'escola pública. A fora, el mal. L'enemic intenta destruir la fortalesa i vostè lluita llançant llibres i material escolar per evitar que l'arrasin. El jugador s'alinea amb la salvaguarda de l'Estat del benestar. El videojoc, que triomfa aquests dies a la xarxa, és 'Marea Verda'. Ningú li demana el vot directament, però defineix una opció partidista. 

L'estudi de la UPF, a punt d'editar-se, ha batejat aquesta nova forma de comunicació com a política pop, que engloba les diferents formes de col·laboració de ciutadans que se senten afectats i s'involucren a crear un missatge transmèdia. Internet i les xarxes socials fan la resta. "M'interessa analitzar la comunicació política fora dels gèneres informatius. En l'entreteniment, en l'oci, els partits polítics tenen més dificultat per domesticar", reflexiona Pujadas.

EL PP I EL PSOE S'HI APUNTEN

Notícies relacionades

Posturetes a TV

El plató de la política

Les alcaldesses de Barcelona i Madrid han sigut, fins ara, les grans beneficiàries d'aquest impuls d'il·lusió ciutadana. Els partits tradicionals van observar en la campanya d'autonòmiques i municipals com aquests nous circuits de comunicació noquejaven les seves fórmules tradicionals del posat i el míting, així que els especialistes estan convençuts que el PP i el PSOE també incorporaran política pop en la seva estratègia i que jugaran a bellugar per la xarxa vídeos distribuïts a través de grups afins, com Noves Generacions o Joventuts Socialistes.

No obstant, adverteixen, l'impacte no és el mateix si el vídeo el crea una agència de publicitat contractada pel partit, ja que aquest missatge ha sigut estudiat, aprovat i domesticat. És a dir, corre el risc de sonar fals. El poder d'arrossegament resideix en les creacions de fora dels quarters generals, on la sàtira i la irreverència són lliures. El bipartidisme ja treballa amb agències en la preparació de la campanya per al 20-D, que inclou una bona dosi de política pop. A Podem asseguren que, a falta de finançament, depenen al 100% del "voluntarisme creador" de la ciutadania. En qualsevol cas, auguren els experts, l'opinió que es formin els electors estarà cada vegada més connectada als virals que incendien les xarxes que als continguts enllaunats que intenten vendre els partits.