Editorial
Trump, una deriva inquietant
El conflicte generat per la intervenció federal a Washington va més enllà d’un conflicte de competències
Fins fa poc, Donald Trump havia sigut jutjat, fonamentalment, pels seus èxits i els seus fracassos en política exterior i la defensa dels interessos comercials del seu país: Pròxim Orient, Ucraïna, i el desplegament de nous aranzels. No obstant, a l’agost, ha portat a terme una ofensiva en política interior que ha suscitat preocupació tant dins com fora dels Estats Units. Entre les mesures adoptades destaca el desplegament de la Guàrdia Nacional a la capital, i altres iniciatives que poden atemptar contra les llibertats protegides per la Constitució del 1789. És com si Trump hagués arribat a la conclusió que els èxits són més fàcils d’aconseguir, o d’exhibir, en política interior que en l’inextricable món de les relacions internacionals. Durant un mes en el qual les Cambres han estat de vacances, el president ha sigut prolix en ordres ministerials, tuits eixuts i declaracions a favor d’accions que poden resultar lesives per a les llibertats.
El desplegament de la Guàrdia Nacional a Washington es basa en la peculiar posició institucional de la capital i en el que, sens dubte, constitueix una mentida destinada a justificar-la. La mentida que Washington patia una taxa de criminalitat que la policia local era incapaç d’atallar, quan aquesta –superior, efectivament, a la mitjana federal– ha evolucionat a la baixa en els últims anys. Al pertànyer al Districte de Colúmbia i no a un Estat, la capital permet una iniciativa com la que s’havia desplegat a Los Angeles sense topar amb l’oposició d’un governador. A aquest desplegament de la Guàrdia Nacional, que podria assajar-se en altres ciutats governades pels demòcrates, s’hi ha sumat l’anunci d’un possible restabliment de la pena de mort per als condemnats per assassinat, que va ser abolida pel Districte de Colúmbia fa mig segle.
El conflicte generat pel desplegament de la Guàrdia Nacional va més enllà d’un conflicte de competències. Durant el mes d’agost, Donald Trump ha adoptat altres mesures que revelen temptacions autoritàries. Ha signat una ordre executiva que acaba amb les llibertats sense pagament de fiança en efectiu. Ha ordenat a la fiscal general mantenir les persones detingudes a Washington sota custòdia federal. Ha manifestat que els que profanin la bandera han de ser condemnats a un any de presó, en detriment de la llibertat d’expressió consagrada en la primera esmena. Ha deixat en mans de persones nomenades per ell el control dels 200.000 milions anuals de fons federals per a la recerca, cosa que pot atemptar contra la llibertat de ciència. Ha continuat collant les universitats que no acaten la seva oposició a polítiques progressistes, o propalestines. Ha desplegat una altra ordre perquè els museus releguin les referències a l’esclavisme en favor d’aspectes més amables de la història dels Estats Units.
Tenint en compte la fortalesa de la democràcia nord-americana, resulta difícil vaticinar on pot portar aquesta política. No obstant, la determinació mostrada per Trump no augura res de bo. Aquesta setmana ha anunciat la seva voluntat de canviar el nom del Departament de Defensa i recuperar el de Departament de la Guerra, que només va prevaler durant les dues guerres mundials. ¿Guerra contra qui? ¿Contra un enemic exterior, o també contra els que dissenteixen d’ell dins dels EUA.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
