Gelat amb mala llet

Per això, quan llegeixo notícies com la de la gelateria Dellaostia, a Gràcia, em costa molt d’entendre què ha passat. El resum seria aquest, si algú encara no se n’ha assabentat: una noia entra, demana un gelat de maduixa i, en lloc de rebre un somriure i una bola ben servida, s’emporta un sermó sobre el Regne d’Espanya recriminant-li que no parli en castellà. Que un venedor de gelats no entengui la paraula maduixa ja ens hauria de fer reflexionar. Quants gustos pot tenir una gelateria? Vint? Doncs mira, com a mínim t’has d’aprendre vint paraules en català. No et demano que em recitis les Homilies d’Organyà, però saber dir què vens en català, l’idioma oficial de la ciutat que t’ha acollit i que parla la gent del barri on treballes, és obvi.

Notícies relacionades

Contemplar la humiliació

La meva ciutat està tan bruta com la muntanya

A més, no podem obviar el context: Gràcia és un barri amb una identitat forta, catalanista i orgullosa de la seva llengua. Dir a algú que parli castellà perquè “som al Regne d’Espanya”, i fer-ho al carrer Torrent de l’Olla, és un senyal d’estar molt desubicat. És confondre el client amb un enemic. I això, a banda de manca de sensibilitat, també és un error de manual en atenció al client.

Jo no vull que aquest article sigui una caça de bruixes contra una gelateria concreta. Però sí que vull remarcar que les llengües no són un problema: són una oportunitat. Quan un comerç s’esforça a atendre en català, castellà, anglès o la llengua que faci falta, el missatge que transmet és molt clar: ets benvingut. Quan no ho fa i converteix un client en una batalla política, transmet just el contrari. Crec que en aquest local el que menys els importa és vendre gelats. Perquè, si no, no m’ho explico.