L'Estat poleix la seva reacció

Dimarts, el socialista Pedro Sánchez va trucar al president Mariano Rajoy per interessar-se per la resposta que es donaria al nou desafiament dels separatistes a Catalunya, que han registrat una moció que comporta la desconnexió amb Espanya i l'avís que, des de la seva aprovació, la desobediència a les institucions espanyoles i al Tribunal Constitucional serà la màxima a seguir. Va haver-hi, segons fonts governamentals i del PSOE, un primer intercanvi exprés d'opinions en la conversa telefònica, i un emplaçament per dinar al cap de 24 hores.

Amb aquest panorama, quan Sánchez es va reunir ahir al matí amb la seva executiva i el seu consell polític federal (que presideix l'andalusa Susana Díaz) a porta tancada, ja sabia que unes hores després seria a la Moncloa compartint estovalles i reflexions amb Rajoy. Abans de marxar a la seva cita, va coincidir amb els seus companys que la posició del principal partit de l'oposició havia de girar al voltant de la «lleialtat» amb l'Executiu central, sempre que les respostes als reptes separatistes siguin «mesurades», van apuntar fonts socialistes. I sense que aquesta «col·laboració» amb el Govern de Rajoy suposi renunciar a defensar també la que consideren l'«única sortida política» al conflicte amb Catalunya, que és la reforma constitucional que ahir van presentar i que serà inclosa en el programa electoral del PSOE per a les generals.

JUNTS «PER LA UNITAT» / Sánchez va arribar a la seva reunió amb Rajoy amb una resolució aprovada per tots els seus barons territorials sobre la postura dels socialistes. «El consell polític federal del PSOE manifesta la seva oposició a la iniciativa [secessionista, registrada per Junts pel Sí i la CUP al Parlament] i el seu suport a totes les mesures que persegueixin respectar i fer respectar la Constitució i les lleis i, en conseqüència, per defensar la unitat d'Espanya i salvaguardar la convivència democràtica a la totalitat de l'Estat», s'apunta al document en qüestió. Però en aquest mateix text es recalca també que «la solució satisfactòria» per al conflicte que es viu amb Catalunya pot ser la renovació del pacte constitucional i s'incideix en la necessitat del «diàleg» al mateix temps que es fan complir les lleis.

Sobre aquests elements i després que Rajoy, a primera hora del matí i en una entrevista a la SER, apuntés que a ell no li tremolarà «el pols» però que en qualsevol cas no li agradaria haver d'arribar a aplicar l'article 155 de la Constitució -que implica la suspensió de l'autonomia-, sembla que el president i el líder del PSOE van trobar punts de trobada. «Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han acordat treballar coordinadament en defensa de la Constitució, de la unitat nacional, de la sobirania nacional i de la igualtat de tots els espanyols», deien dos comunicats remesos ahir a la tarda des de la Moncloa i Ferraz.

Notícies relacionades

Sectors del PSOE reclamen a Sánchez una crisi de Govern de pes

Mazón en l’aire i ni rastre de la dana

LES VIES D'ACCIÓ / L'objectiu és anar perfilant una resposta que neixi de «la prudència i sense ansietat», segons paraules del cap de l'Executiu. En definitiva, que no comporti excessos que puguin ser aprofitats per l'adversari i que, al mateix temps, pugui ser també païda per la direcció socialista com a condició fonamental per mantenir el suport. I que serveixi, a més a més, per poder tenir el suport d'Albert Rivera, el líder de Ciutadans, que serà el pròxim dirigent a passar per la Moncloa. Ara com ara, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, no ha sigut convidat a aquesta ronda, un fet que ha provocat el malestar de la seva organització.

¿Quines cartes té l'Estat en aquesta partida? Segons sembla, s'endarrerirà tant com sigui possible la tramitació de la iniciativa separatista, per tal d'intentar que la seva aprovació no sigui abans del 9-N, és a dir, de la possible data del primer intent per investir Artur Mas. A Madrid hi ha sospites que l'aprovació d'aquesta iniciativa és una condició per votar Mas. Una vegada que la Mesa del Parlament qualifiqui la proposta de JxSí i la CUP, arribarà el torn del pronunciament de l'Advocacia de l'Estat, que en aquests moments estudia si hi ha alguna «escletxa» per recórrer al Constitucional abans que la resolució sigui sotmesa a votació o si, el que a la Moncloa i al PSOE creuen més probable malgrat les reticències de C's, s'impugna una vegada votada. Llavors la pilota passarà a la teulada del TC, que deixarà en suspens la declaració fins que arribi la seva decisió final. Si amb la declaració suspesa hi hagués desobediència per part dels seus impulsors, l'alt tribunal hauria d'aplicar la nova llei per fer complir les seves resolucions: de la transcendència que doni a l'assumpte dependrà el temps que tardi en els tràmits i si decideix o no la inhabilitació immediata dels càrrecs públics implicats.