Un tabú que és 'vox populi'

L'exlíder d'ERC Carod-Rovira va ser el primer a parlar de les suposades comissions de Convergència, el 1998

La sonada denúncia de Maragall al Parlament va caure en sac foradat

Joan Puigcercós, exlíder d’ERC, es dirigeix a Felip Puig, el 2010.

Joan Puigcercós, exlíder d’ERC, es dirigeix a Felip Puig, el 2010. / JULIO CARBÓ

2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Aquest és un tema vox populi», va afirmar el març del 2005 l'exconseller Josep Huguet (ERC) sobre les suposades comissions il·legals del 3% per part de Convergència a les empreses a les quals s'adjudicaven obres públiques. Poc abans, el 24 de febrer del mateix any, el president de la Generalitat Pasqual Maragall, el socialista que va acabar amb 23 anys de pujolisme, va denunciar al Parlament les comissions del 3% de CDC. Aquesta no va ser la primera ni l'última vegada que les suposades comissions per part de Convergència van ser denunciades públicament, però sí la més sonada. Després d'una picabaralla amb el llavors líder l'oposició, Artur Mas, Maragall va deixar anar el famós: «Vostès tenen un problema. I aquest problema es diu 3%». Immediatament després, Mas va demanar una rectificació amenaçant de dinamitar la negociació de l'Estatut. El cap del Govern ho va acatar i es va disculpar.

Maragall plantejava així dubtes sobre els governs de Pujol en seu parlamentària, cosa a la qual CiU va respondre amb una querella contra el president. Unes pràctiques que, si es confirmen, es van iniciar durant els governs de CiU i que seguirien fins al 2014, segons explicava El País, quan data l'última donació sota sospita de Teyco, en una suposada trama triangular amb CDC i amb un paper clau de la fundació CatDem.

Una «tradició»

No obstant, el primer a parlar de les suposades comissions va ser l'expresident d'Esquerra Josep-Lluís Carod-Rovira. El llavors líder dels republicans va recriminar a Jordi Pujol l'existència d'una «tradició de percebre comissions en obra pública d'algunes administracions». Va ser en un debat de política general celebrat el setembre del 1998.

Anys més tard, l'agost del 2014, Carod-Rovira va tornar a parlar de les suposades comissions a CDC. L'exvicepresident del tripartit va revelar que «algú molt important» de CiU li va assegurar al seu dia que les comissions serien de gairebé el doble del 3%, que arribarien al 5%. Carod-Rovira no va ser l'únic dirigent republicà que va acusar CDC de cobrar comissions a canvi d'adjudicar obres públiques. «El ciment ho paga tot», va dir en un debat al Canal 33 un altre exlíder d'Esquerra, Joan Puigcercós, dirigint-se a l'actual conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig.

El 2007, el successor de Pasqual Maragall a la Generalitat, el també socialista José Montilla, va fer un petit gest al seu predecessor al recordar les seves paraules sobre el 3% en to de broma. «Vostès tenen un problema, que es diu José Montilla», va ironitzar també en un cara a cara amb Mas al Parlament, provocant murmuris i rialles a la bancada convergent de la Cambra.

Notícies relacionades

Escàndol revifat

A la bancada socialista ja hi era llavors Miquel Iceta. L'ara líder del PSC va augurar l'agost del 2014 que el cas Pujol «revifaria» el cas 3%. L'operació de la Guàrdia Civil en portes de la campanya electoral catalana va tornar a posar el focus en aquestes suposades comissions de CDC, que el partit sempre ha negat «amb rotunditat». A principis de setembre, el president Artur Mas, va aprofitar una compareixença parlamentària sobre les eleccions del 27-S per negar el 3%, atribuir els registres a una maniobra electoral, anticipar nous «muntatges» i advertir que altres partits també van cobrar de la investigada constructora Teyco. El ventilador segueix en marxa 17 anys després de la denúncia de Carod-Rovira.