Sánchez inicia a Catalunya la seva «ofensiva» per arribar a la Moncloa

Si una imatge val més que mil paraules, la imatge d'ahir a la seu del PSC no va poder tenir més eloqüència. Resulta impossible trobar un precedent d'un secretari general del PSOE alliçonant els socialistes catalans menys d'una setmana després d'unes eleccions autonòmiques. Segur que els detractors del PSC veurien en aquest gest un exemple més del sucursalisme del partit català al seu germà espanyol. Però la veritat és que els interessos mutus de les dues forces en els pròxims imminents comicis, les generals del 20 de desembre, expliquen que Sánchez triés Catalunya per obrir oficialment la seva precampanya electoral contra Mariano Rajoy. El líder del PSC, Miquel Iceta, no va poder deixar més clara l'envergadura del desafiament al qual s'enfronta el seu partit: «Ens va la vida en aquestes eleccions».

Efectivament, i per estrany que pugui semblar, per als socialistes catalans són més importants els comicis del 20-D que els que s'acaben de superar del 27-S. Si la Moncloa no canvia d'inquilí i la correlació de forces al Congrés no vira cap a l'esquerra, la viabilitat, i per tant la credibilitat, de la reforma constitucional com a alternativa a l'independentisme i a l'statu quo tendiran a zero, i el missatge del PSC serà paper mullat. Això explica que Iceta donés una ordre directa a les bases que minuts després va fer seva Sánchez: «S'ha acabat la resistència; comença l'ofensiva».

El que els dos líders socialistes van reclamar als seus és que apliquin les teories d'Antonio Gramsci, un oracle intel·lectual de tota l'esquerra, i abandonin la «guerra de posicions» per llançar-se de ple a la «guerra de moviments». «Us necessito», va pregar Sánchez davant de diputats, càrrecs locals, dirigents i quadros territorials del PSC, a qui Iceta va demanar un esforç «molt més gran» de cara al 20-D del que han mostrat en la campanya del 27-S, que els socialistes catalans consideren salvada amb els seus 16 escons.

MOLTA PEDAGOGIA / El secretari general del PSOE va admetre la complexitat del repte: «Haurem de fer molta pedagogia perquè la gent sàpiga per què s'ha de modificar la Constitució». Si alguna cosa sap Sánchez és que sense un PSC amb la força suficient, la remuntada que necessita el PSOE en menys de tres mesos serà senzillament impossible. Per això, el candidat a la Moncloa va voler fer brillar aquesta aposta per una reforma constitucional, etiquetant-la com a «imprescindible» no només per millorar la convivència entre Catalunya i Espanya, sinó també per blindar drets socials. Ara bé, va llançar un avís a l'independentisme calcat al que sol enviar-li Rajoy: «Dins de la Constitució podem parlar de tot; fora d'aquesta no es pot parlar de res». Nou cop de porta a tot referèndum que no sigui el de la mateixa reforma constitucional.

Davant el previsible plantejament plebiscitari que les forces secessionistes buscaran també en la campanya de les generals, Iceta va mirar de prendre avantatge extremant la que, a parer seu, serà la gran disjuntiva del 20-D: «O Rajoy o Sánchez». Va ser el primer esquer de precampanya a tots aquells votants d'esquerres que diumenge passat van agafar la papereta de Ciutadans o de Catalunya Sí que es Pot: «Ens hem de dirigir als que no volen ni el xoc de trens ni l'empat infinit per dir-los que el 20-D només hi ha dos camins possibles: o Rajoy, o Sánchez», va insistir davant l'amenaça que Pablo Iglesias i Albert Rivera trenquin aquest esquema bipolar que tant interessa fer calar als socialistes.

Notícies relacionades

Illa reforça la relació amb la Xina i torna a Catalunya amb una nova inversió de Chery

Capital cultural, estigma, precarització: ¿Per què alguns polítics menteixen en els currículums?

Del revés electoral de diumenge passat es va parlar poc. Amb la seva crida a sortir de les trinxeres per iniciar l'«ofensiva», Iceta va liquidar l'autocrítica per la cinquena pèrdua consecutiva d'escons en unes eleccions autonòmiques. «Ara ens juguem una Espanya decent i desbloquejar el conflicte que té tenallada la societat catalana», va dir mirant sempre al futur. Sí que va carregar contra Junts pel Sí i la CUP per sotmetre la presidència de la Generalitat «a una tómbola».

INTERPEL·LACIÓ A LA CUP / Sánchez també es va recordar de Mas -«El futur de Catalunya no hauria de passar per ell»- i del partit d'Antonio Baños, per desafiar-lo a no ser còmplice de les polítiques de CDC aplanant la reelecció de l'actual president. «No valen excuses per incomplir amb la paraula donada. Si investeixen Mas, a qui estaran investint és al president de les retallades, de l'amnistia fiscal, del 3% i del finançament il·legal», va dir.