Iglesias canvia el to i s'acarnissa amb Mas
El president el compara amb Aznar tot i la seva disculpa per apel·lar als orígens
Pablo Iglesias i Lluís Rabell, a Martorelles.
La primera erupció de la campanya electoral es resisteix a baixar d'intensitat. Ni l'ungüent de la disculpa ha servit per suavitzar la coïssor que ha provocat en l'independentisme l'estratègia de Pablo Iglesias de burxar en les arrels familiars dels catalans per combatre l'abstencionisme el 27-S. El líder de Podem va demanar perdó ahir a qui s'hagués pogut sentir «ofès» per la seva apel·lació als «que no s'avergonyeixen de tenir avis andalusos o pares extremenys», però el president de la Generalitat, Artur Mas, va evitar liquidar l'estira i arronsa al comparar Iglesias amb José María Aznar i la «ultradreta». Iglesias i Catalunya Sí que es Pot, la llista de Lluís Rabell, es van fregar les mans amb l'obús llançat pel president perquè hi van veure l'ocasió de polaritzar la campanya amb un cos a cos directe amb Mas.
A dir veritat, el secretari general de Podem no va rectificar les seves paraules. Les va matisar. «Si algú s'ha pogut sentir ofès, ho sento», va ser la seva succinta disculpa, seguida d'una justificació del missatge: la intenció era mobilitzar el segment de població, radicat als barris humils de Barcelona i als nuclis metropolitans, que no acostuma a votar en les eleccions catalanes i que als independentistes els convé que segueixin quedant-se a casa el 27-S per així blindar la seva majoria a les urnes.
Poques hores després, Mas, en qualitat de número quatre de la llista que comparteix amb Oriol Junqueras i que encapçala Raül Romeva, va alinear les tesis d'Iglesias amb les de l'ala dura del PP i l'extrema dreta: «El vestuari i el pentinat són diferents, però el discurs i l'argument són els mateixos». En tromba, un enardit Iglesias va exigir a Mas «respecte» per la seva família, víctima del franquisme, i li va reclamar que «no es burli de la memòria dels catalans», retraient-li el pacte del Majestic que Jordi Pujol va firmar amb Aznar per sostenir-lo al poder i el suport de CiU a totes les lleis del Govern de Mariano Rajoy que han retallat drets socials i laborals.
El líder del partit lila va conclure que Mas prefereix que Rajoy segueixi a la Moncloa perquè «amb el PP governant a Espanya li serà més fàcil mantenir-se a la butaca» de la Generalitat, i va tornar a advertir que a la llista de Junts pel Sí li convé una baixa participació. «No sols s'ha de votar per fer fora Rajoy, també per fer fora Mas», va recordar a Sant Boi de Llobregat, un dels feus històrics de l'esquerra on la mobilització es ressent en els comicis autonòmics.
GEST CAP A LA CUP / A més, la invectiva del líder de CDC va ajudar Iglesias a dissimular el seu canvi de to, que es va evidenciar no sols amb el seu lleu acte de contrició, sinó també en el cable que va llançar a la CUP 24 hores després d'haver-s'hi ficat per no aclarir si facilitarà la investidura de Mas. El dirigent podemita es va declarar «aliat» del dret a decidir dels catalans i va demanar a la llista d'Antonio Baños que «no es confongui d'enemic» perquè la CUP i Catalunya Sí que es Pot poden entendre's en moltes qüestions un cop passades les eleccions. Sintonia que també va admetre com a possible la número dos de la llista cupera, Anna Gabriel.
El protagonisme d'Iglesias a la primera part de la campanya està relegant a un segon pla el presidenciable de Sí que es Pot, Lluís Rabell, que ahir va exhibir el suport del sector independentista d'ICV per intentar retenir aquesta tercera part de l'electorat ecosocialista que aposta per la secessió i per llançar l'ham als votants d'ERC i la CUP que no vulguin ajudar a la reelecció de Mas.
Catalunya Sí que es Pot Eleccions Catalunya Pablo Iglesias Podem Artur Mas Independència de Catalunya
