Isabel Bonig relleva Fabra com a líder del PP valencià

Es va veure poc a València la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, durant els últims quatre anys de presidència d'Alberto Fabra, amb qui va protagonitzar més d'una picabaralla verbal i algun enfrontament al si del partit. Ahir, en canvi, Cospedal sí que hi va anar per supervisar el comiat de Fabra com a president del PP valencià. La secretària general va assistir a la reunió conjunta del comitè executiu regional i la junta directiva regional del PPCV que ahir a la tarda va aprovar la renúncia de Fabra i la designació d'Isabel Bonig, fins llavors coordinadora general del PP valencià, com la seva substituta fins al nou congrés del partit a principis del 2016.

Acabat el conclave, Cospedal va anunciar la notícia i va marxar sense admetre preguntes, ni abans ni després de la reunió. Bonig és, segons la secretària general del PP acompanyada pel mateix Fabra i els presidents provincials del partit, una dona «valenta, intel·ligent i amb conviccions» i va vaticinar que serà una presidenta «magnífica».

DECISIÓ «CONSENSUADA»/ Cospedal va escenificar així el suport de Génova a la proposta de Bonig, que va qualificar de «consensuada i compartida» per les direccions provincials del PP a la Comunitat Valenciana. Per a tots ells, va dir, és «la millor persona», perquè reuneix  les «ganes i l'empenta» per ser presidenta del PPCV en aquesta «nova època». No obstant, Bonig defensava tot seguit la seva elecció per una qüestió bàsicament de reglament. Els estatuts, va explicar, «preveuen que (la presidència) recaigui en la coordinadora general fins que se celebri el pròxim congrés regional».

Abans, Cospedal s'havia esforçat a aixecar l'ànim i donar una imatge d'unitat del partit de cara a les eleccions generals. «Des del PP de tot Espanya, el PPCV compta amb el nostre suport i crec que el PPCV ha fet una magnífica elecció perquè el dirigirà d'una manera molt encertada», va pronosticar la secretària general, que va acabar elogiant la «fantàstica tasca» al capdavant  del partit i de la Generalitat Valenciana en uns «moments difícils».

Amb aquest moviment, Génova va accelerar la successió del líder popular a la Comunitat Valenciana, malgrat que Fabra hauria preferit un canvi «tranquil» i sense eleccions a dit. Bonig no era la favorita de Fabra -s'inclinava perquè el rellevés la seva portaveu al Consell, María José Catalá-, però sí el recanvi designat per la direcció del PP. Al partit segueix sense haver-hi sorpreses i Madrid va desplegar per al relleu la mateixa tutela amb què Fabra (igual que els seus predecessors en el càrrec, Francisco Camps, José Luis Olivas i Eduardo Zaplana) va arribar a la presidència.  No obstant, Fabra va seguir ahir el guió i va mantenir el seu to de perfil baix per reiterar que, després de la sagnia de vots que havia patit el partit en les últimes eleccions autonòmiques i municipals, ell era «el primer que havia de fer un pas enrere» per possibilitar una transició que no «generés tensió».

La nova presidenta del PPCV, elegida per aclamació i unanimitat, segons la versió oficial, ocuparà el càrrec en teoria fins al pròxim congrés, encara que Bonig es va afanyar en la primera oportunitat de què va disposar després de ser nomenada a matisar que la seva no és una «presidència de transició». El seu repte, diu, és «recuperar el PP com a gran partit del canvi assossegat i la prosperitat». Però Bonig no és precisament una dona tranquil·la. I ahir ja va demostrar que farà parlar.

«Quan estic fent una cosa, m'entrego fins al final», va explicar després de rebutjar obrir el partit a alguna mena d'experiència participativa més enllà del congrés, criticant sense citar-los els que demanen «4.000 o 5.000 avals» per presentar-se a les primàries (en al·lusió al PSOE) o els que fan primàries en què «només participa el 15% dels militants» (en relació amb Podem).

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

THATCHER O ISABEL LA CATÒLICA /  Consellera d'Infraestructures i Territori nomenada per Camps en substitució de Juan Cotino quan el nom d'aquell ja sonava lligat a la trama Gürtel, Bonig va debutar en la política autonòmica imputada (imputació que a posteriori va ser desestimada) en un cas de presumpta prevaricació urbanística per la seva gestió al poble del qual era alcaldessa, la Vall d'Uixó.

Filla i néta de socialistes, però militant des dels 25 anys de Noves Generacions del PP, «liberal», «de dretes», «guerrera», «espanyola i valenciana», són alguns dels qualificatius amb què li agrada autodefinir-se a Bonig, que representa l'ala més dretana del PP valencià i que des de fa anys sempre llueix una polsera amb la bandera d'Espanya. Encara que, per sobre de totes les coses, ella prefereix presentar-se a si mateixa com «la Thatcher de la Vall d'Uixó». L'apel·latiu la qualifica més per la seva identificació amb les idees ultraconservadores de la política anglesa que per la transcendència de les seves actuacions. Al seu poble, l'oposició també solia anomenar-la «Isabel la Catòlica». La seva acció al capdavant del PPCV decantarà quin sobrenom s'acaba consolidant.