El Govern recorda a Mas que l'article 155 està en vigor

L'empenta que ha pres el procés independentista després de l'acord de la llista conjunta ha elevat el to de l'intercanvi de declaracions entre Madrid i Barcelona. Davant la pregunta d'un periodista a la Cadena Ser sobre la possible aplicació de l'article 155 de la Constitució si Artur Mas manté el seu desafiament a l'Estat, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va respondre amb l'«obvietat» (segons la Moncloa) que aquesta norma està «plenament en vigor» i l'afirmació va sonar amenaçant no només per als dirigents independentistes, sinó també per a Unió. «Hem de solucionar el problema de Catalunya amb política en majúscules i no amb amenaces», es va queixar el diputat democristià Antoni Picó.

L'article 155 assenyala que si el president d'una comunitat no atén les obligacions que la Constitució marca o atempta «greument» contra «l'interès general d'Espanya», el Govern pot adoptar «les mesures necessàries» per exigir-li el «compliment forçós de les citades obligacions». Col·loquialment, aquesta norma és coneguda com la de la suspensió de l'autonomia, encara que els juristes fa anys que adverteixen de la dificultat de la seva aplicació perquè no estan clares les mesures que s'haurien d'adoptar i com s'haurien de portar a la pràctica. De fet, alguns experts consideren que seria necessari desenvolupar abans una llei orgànica per evitar problemes jurídics si s'hagués d'utilitzar.

L'AVÍS DE MARGALLO / En tot cas, aquesta «obvietat» de Catalá per a alguns i aquesta amenaça per a altres s'havia evitat durant els dos últims anys en què l'Executiu central ha optat, de forma general malgrat la seva estratègia jurídica, per les declaracions prudents. Només el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va esgrimir la possibilitat d'aplicar l'article 155 el setembre de l'any passat, dos mesos abans de la consulta del 9-N, però la resta de l'Executiu no el va acompanyar en la seva tesi i se'n va mantenir al marge.

El portaveu de Convergència al Congrés, Pere Macias, va lamentar que Mariano Rajoy (que ahir va insistir que presentarà «batalla» en favor de la Constitució) es resisteixi «a escoltar» i es limiti a «aplicar la llei». «Jo no estic en contra de la llei, en absolut, però la política es basa sobretot a dialogar», va afegir.

«AIXÒ NO HO PARA NI DÉU NI RAJOY» / Macias va recolzar les paraules de Joan Tardà en què el diputat d'ERC va advertir l'Executiu central que el procés català «no el pararà ni Déu ni Rajoy» si el resultat de les autonòmiques del 27-S demostren que hi ha un suport clar a la declaració unilateral d'independència, informa Juan Ruiz Sierra.

Notícies relacionades

L'article 155 de la Constitució

Un finançament que no convenç

La comissió Constitucional del Congrés va aprovar ahir, amb els vots del PP, el PSOE i UPD, la llei de seguretat nacional, que permet al Govern dirigir «les autoritats competents» (incloses les autonòmiques) en aquelles situacions de «gravetat efectiva o potencial dels seus efectes». Segons el nacionalisme català i basc, que hi van votar en contra, es tracta d'un instrument per «laminar» les competències de les comunitats. Tardà va ser més concret i va dir que amb aquesta norma Rajoy vol «augmentar l'aparell legislatiu de l'Executiu per avortar el procés democràtic que s'ha obert a Catalunya i que culminarà el 27-S».

La jornada també va tenir com a protagonista secundari i involuntari Felip VI. El president de Cantàbria, el loquaç Miguel Ángel Revilla, es va reunir amb el Monarca i a la sortida va explicar que el cap de l'Estat li ha havia deixat clar que la posició de Mas, amb qui es va veure divendres, és «irreconduïble».