L'artilleria de Marco

Si el director de Método 3, Francisco Marco, hagués hagut de comparèixer divendres passat, com estava previst abans que el calendari saltés pels aires per la profusió verbal de la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, no hauria pogut descarregar la més pesant de l'artilleria que va disparar ahir. Abans d'arribar al Parlament, acompanyat de la seva dona -«jo no necessito venir amb advocats», va presumir-, Marco va fer una visita als jutjats per formalitzar una querella contra Camacho per un delicte de «calúmnies», presumptament comès quan davant la mateixa comissió Pujol va proclamar que la gravació de La Camarga era «il·legal».

«Vostè ho sabia i vostè ho va consentir», va dir Marco, interpel·lant directament una Camacho que, hores després en roda de premsa, va declinar fer cap comentari amb l'argument que tot el que havia de dir ja ho havia dit divendres. De totes maneres, aquest va ser el regal més suau que el responsable de l'agència de detectius li va encasquetar a la líder popular en una intervenció plena d'acusacions de «mentir» que semblava el preludi d'un agre acarament amb el diputat del PPC Santi Rodríguez.

¿Qui és l'espia?

«Jo sóc un detectiu privat, no un espia. Potser l'espia és Cama­cho perquè es reuneix amb tercers per obtenir informació i fer-la servir políticament», va ironitzar Marco abans de llançar l'obús més gran acusant la presidenta dels populars catalans d'haver-lo amenaçat perquè s'avingués a un pacte que tanqués judicialment el cas en aquests termes: «Firma o et trepitjarem com un escarabat. Si no et doblegues a pactar t'enviarem 30 denunciants». I va rematar la seva ofensiva assegurant que Camacho ha intentat «matar-me civilment».

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català

El Govern esperarà les eleccions per dissociar el fiscal de l’Executiu

Rodríguez va intentar tornar-s'hi posant en dubte l'honradesa i l'honestedat professional de Marco i va exhibir un llibre de dos extreballadors de Método 3 (Julián Peribáñez i Antonio Tamarit), segrestat pel jutge a petició del mateix Marco i que sosté que Cama­cho desconeixia que estava sent gravada, però l'excap de l'agència va amenaçar d'abandonar el Parlament i tornar al jutjat per anar sumant querelles.

Marco va assegurar que Peribáñez i Tamarit són en l'actualitat «fonts del PPC», cosa que va desmentir Rodríguez, que va basar la seva defensa en el fet que Marco no podia provar amb documents que Camacho estigués al cas de l'espionatge. El detectiu ho va admetre però va aconsellar al diputat que no posi la mà al foc per la seva cap. El coratge no va excloure la cortesia. Finalitzada la compareixença, Marco va donar la mà a Rodríguez.