El quiosc no combrega amb el toc a sometent de Rajoy al PP

Les primeres edicions dels diaris de Madrid i Barcelona acullen avui amb més escepticisme i desil·lusió que fervor el toc a sometent de Mariano Rajoy per reclamar unes files unides en el PP que governa el Regne d'Espanya. Aquest és el fil conductor de les portades del quiosc sobre la junta directiva nacional d'aquest partit seriós que no és, com escriu Enric Hernàndez, ni una reunió d'una colla d'amics --els de veritat es diuen les coses a la cara-- ni un fòrum de debat --i discuteixen en lloc de callar i aplaudir servilment com a resposta al sermó acrític del líder--, a EL PERIÓDICO.

A la capital catalana, només 'La Vanguardia' ofereix a la primera pàgina un titular marianista: "Rajoy posa ordre a les files del PP i esgrimeix la seva gestió com a aval". No hi ha editorial. Com tampoc no n'hi ha a la resta dels diaris barcelonins. 'Ara' obre la portada titulant "PP: treva en fals"; 'El Punt Avui' remarca la idea que Rajoy ho fia tot a la carta de la millora de l'economia, mentre EL PERIÓDICO ressalta que evita tota autocrítica i demana respecte a les sigles.

L'ORGULL DEL PP

A la capital espanyola, 'La Razón' es queda sola aplaudint el líder. "Rajoy --diuen els titulars de portada i de dins-- demana al PP que exhibeixi el seu 'orgull' per defensar els fruits positius de la seva gestió econòmica". A més, afegeix el subtítol de primera: "Silencia les baralles internes mentre els seus barons fan pinya". L'editorial surt sol. "Units per guanyar", diu el títol. "El PP --insisteix el subtítol-- conserva una de les grans armes polítiques: unitat interna".

¿QUIN ÉS EL RUMB?

La informació d''El País' es titula amb més asèpsia: "Rajoy exigeix unitat, disciplina i lleialtat a les sigles del PP". L'editorial ressalta aquest titular: "Rajoy tapona la ferida. El president mira d'ajornar la crisi del PP en benefici de recuperar vots perduts". Les anàlisis de Manuel Jabois són més crítiques ("Concert per a piano del PP. El partit va sortir de la junta directiva molt reforçat en el seu rumb, que ningú sap quin és"). I d'Ernesto Ekáizer ("Això és el que hi ha... ¿i el que hi haurà?"), que explica que Rajoy va utilitzar 28 vegades en el seu discurs de vuit pàgines les paraules 'millor' i 'millorar' per vendre la idea --de cara al novembre-- que l'Espanya del 2015 està millor que la del 2012. I això que encara no s'atreveix a preguntar-vos si està millor que la del 2011, ja que encara hi ha 9.000 aturats més que amb Rodríguez Zapatero, 397.000 afiliats a la Seguretat Social menys que llavors, el 55,7% dels aturats --tot un rècord-- no tenen cobertura, i el deute públic i el deute exterior...

NO FER RES...

'El Mundo' denuncia: "Rajoy convenç el partit que el millor és no fer res", a la vegada que li exigeix que expliqui bé la seva gestió econòmica. El primer editorial denuncia que "l'immobilisme de Rajoy tapona la renovació del PP", mentre que el segon li concedeix que la recuperació de l'economia comença a ser més sòlida, si bé se li recorden els 4,5 milions d'aturats, els contractes precaris per dies i hores, els salaris minvants que impedeixen sortir de pobre i la necessitat de reprendre la inversió de R+D, reformar l'educació i fins i tot de canviar el model productiu per poder sortir algun dia del totxo i l'hostaleria.

I no solament això, Cayetana Álvarez de Toledo, diputada del PP, escriu a 'El Mundo' el que li hauria agradat dir-li al seu líder i no va poder fer: en plata, que l'economia no ho és tot, que el repte són els desafiaments separatistes i populistes i que l'única possibilitat de supervivència del PP passa per recuperar la política.

FINS AL 25 DE MAIG...

'Abc',  finalment, comparteix amb  'El Mundo' que el missatge més rellevant de la missa del PP d'ahir és: "Tot igual... fins al 25 de maig". L'editorial encadenava aquest títol i subtítol: "Un discurs oportú, que no és suficient. Rajoy representa una forma eficaç de dirigir el Govern d'Espanya, la més adequada en aquest moment, però no és suficient quan part dels ciutadans perceben que no són compresos". Tampoc s'entusiasmen els articulistes: David Gistau ("El focus. Rajoy es dirigeix a nosaltres com si fóssim públic gregari en un gegantí acte de militància"), Luis Ventoso ("'Tot molt bé'. Rajoy ha preferit fer-se el sord que un rebombori a dos mesos de les eleccions") i Ignacio Camacho ("Política de fusta. Rajoy té un tremp de ferro expressat en un llenguatge de fusta: rígid, sense empatia, sense passió. Inert").

EL CIS DESTROSSA EL DISCURS

Això és la part essencial del quiosc d'un acte del partit governamental que també ha repercutit en el quiosc digital, on elplural.com ressalta que el CIS del març destrossa el discurs econòmic del PP, ja que han repuntat els espanyols (més del 80%) que consideren que el principal problema és l'atur, i el segon, la corrupció (més del 50%). I sumem-hi l'última previsió de l'FMI alertant que la recuperació de l'economia mundial s'estanca.

SORAYA I COSPEDAL GUANYEN

Però també trobareu elocuents atacs a Rajoy d'autors i mitjans digitals de la dreta espanyola, d'abans i de després de la junta directiva nacional. Eulogio López assegura a hispanitat.com que Rajoy segueix al capdavant del PP malgrat haver perdut els dos polsos que havia plantejat a Soraya Sáenz de Santamaría i a María Dolores de Cospedal, i acaba desvelant, com qui no vol la cosa, que Francisco Álvarez-Cascos i Javier Arenas són els dos dirigents del PP que tenen firma al compte bancari secret descobert a Luis Bárcenas a Suïssa.

LA CEDA DE RAJOY

I José Antonio Zarzalejos clama al seu blog --elconfidencial.es--  des de la vigília de la reunió de la junta directiva nacional que "Rajoy és el problema. Ha aconseguit presidir una nova CEDA, una espècie de Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, que permet el creixement de Ciutadans i trenca la unitat d'acció del partit". I just al seu costat, Javier Caraballo sosté que "el PP ha entrat en barrina" de la mà d'un Rajoy que en cap moment ha aconseguit l'aprovat demoscòpic com a governant en tota aquesta legislatura.

FE D'ERRATES SOBRE FRANCO

Per acabar, aquí teniu íntegre l'editorial d'‘El País’ (L'accent), titulat “Fe d'errates sobre Franco”. El 2015 fins i tot s'han d'escriure aquestes coses:

“Hay algo tan grave como tratar de ocultar o falsear la realidad: ocultar o falsear hechos históricos comprobables y ampliamente escrutados por cientos de historiadores. Que un error de este tipo haya sido cometido nada menos que por una institución como la Real Academia de la Historia, que se supone ha de velar por el prestigio de la disciplina, es doblemente grave.

La institución desencadenó en 2011 una tormenta por la visión sesgada que el ‘Diccionario biográfico español’, una obra magna de 50 tomos, ofrecía de algunos personajes históricos. Así, mientras de Juan Negrín se decía que había presidido en la Segunda República “un Gobierno prácticamente totalitario”, de Francisco Franco se afirmaba que había sido un jefe de Estado “autoritario pero no totalitario”. En ningún momento se le definía como dictador y tampoco se mencionaba la represión que había ejercido sobre los vencidos en la Guerra Civil. Las cuatro páginas dedicadas al caudillo estaban más cerca de la hagiografía que de un relato objetivo, algo que no resulta extraño si se tiene en cuenta que la entrada fue encargada al historiador Luis Suárez, un medievalista afín a la Fundación Francisco Franco.

Cuatro años después, llega el anuncio de la rectificación: en la versión digital del polémico diccionario, Franco será definido como dictador y se revisará el contenido, no solo de esta biografía sino también de otras igualmente polémicas. A raíz del escándalo se creó una comisión de historiadores que ha revisado 500 de las 40.000 biografías del diccionario: 14 de ellas serán totalmente reescritas y otras 16 serán modificadas.

La rectificación llega después de que la institución, cuyo prestigio cayó por los suelos, se haya visto sacudida por un cambio también histórico. Por primera vez en sus 277 años de vida ha pasado a ser presidida por una mujer, Carmen Iglesias, que fue elegida tras la muerte de Gonzalo Anes, al que se culpó del desastre. El sesgo del diccionario era una operación destinada a legitimar el régimen anterior y presentar la sublevación militar de Franco como un hecho prácticamente inevitable. Afortunadamente, el rigor histórico --y el sentido común-- todavía tienen buenos defensores”.

TITULARS DE PORTADA

El País: 

"Rajoy exigeix unitat, disciplina i lleialtat a les sigles del PP"; "Europa recela de l'acostament de Grècia a Rússia"; "Interior relleva el comissari en cap d'Afers Interns i manté José Villarejo"; "Retorn a casa entre l'alegria i la ràbia. L'únic espeleòleg supervivent arriba a Madrid".

El Mundo:

"El conseller dels ERO nega la seva culpa: 'Només sóc un mestre"; "Rajoy convenç el partit que el millor és no fer res"; "Torres ataca amb nous correus la Casa Reial per la seva ajuda a Urdangarin"; "¿Què et volia fer el pare a la cara?' La policia reconstrueix el suposat maltractament de López Aguilar".

Abc:

"Tot igual... fins al 25 de maig. Rajoy imposa unitat al PP davant 'embolics que no importen, en què cap dels 600 convocats va demanar la paraula ni a vint-i-cinc', a una junta directiva nacional"; "Espanya cobra per primera vegada per col·locar deute públic a curt termini".

La Razón:

"Rajoy demana al PP que exhibeixi el seu 'orgull"; "La Junta va repartir més de 3.000 milions dels aturats sense justificar"; "Oriol Pujol 'va blanquejar' diners en deute, cotxes i despeses familiars"; "López Aguilar manté la seva acta a la UE després de la denúncia de maltractament".

Ara: 

"PP: treva en fals. Rajoy demana als seus que deixin de barallar-se i reivindica el PP davant d'experiments com C's"; "Horaris més europeus? Tothom d'acord però ningú vol començar"; "'Via escocesa' del Col·legi de Geòlegs cap a la sobirania"; "Tarragona perd inversions perquè no té ample europeu"; "Tsipras utilitza Putin per pressionar Alemanya".

El Punt Avui:

"Objectiu: horari europeu. El Parlament proposa una nova cultura del temps, avançant dues hores l'inici de l'activitat"; "Puig surt en defensa de Pujol"; "Rajoy ho fia tot a una única carta: la millora de l'economia"; "Nissan fabricarà 120.000 furgonetes a la Zona Franca".

La Vanguardia:

“L'FMI refreda els ànims sobre la recuperació”; “Rajoy posa ordre a les files del PP i esgrimeix la seva gestió com a aval”; “El Parlament es planteja una llei per europeïtzar els horaris”; “Puig creu que els Pujol han d'aclarir l'origen de la seva fortuna”; “Hisenda vincula Oriol Pujol amb pagaments sospitosos a la seva dona”.

Notícies relacionades

Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya

El Parlament rebutja l’OPA del BBVA al Sabadell i exigeix frenar-la per «interès general»

EL PERIÓDICO:

"Brussel·les qüestiona les ajudes fiscals a la banca"; "Rajoy evita qualsevol autocrítica i demana respecte a les sigles"; "L'últim tren nocturn"; "Catalunya perd la batalla contra l'obesitat"; "Collboni fitxa el portaveu d'ICV a BCN"; "El turisme xinès entra en el 'top 10' de la despesa".