Les coartades de Pujol júnior

La imatge ho deia tot. Cap a les 23.45 hores de dilluns, Jordi Pujol Ferrusola i el seu advocat abandonaven el Parlament en taxi, somrients i comentant la jugada. El fill de l’expresident havia empatxat durant quatre hores els diputats de la comissió d’investigació amb una allau de paraules i havia aconseguit escapolir-se amb la seva verborrea de les qüestions més espinoses. Aquestes són les principals qüestions que es van abordar en la seva compareixença.LA CONFESSIÓ DEL PARE

De puntetes pel suposat llegat

El fet que va motivar la investigació parlamentària, la revelació per part del fundador de CDC que havia ocultar fons a l'estranger durant 34 anys, va ser en el que es va aturar menys el seu fill gran. El més nou que va explicar Pujol júnior va ser que va proposar al seu pare assumir ell la confessió ja que va ser qui havia gestionat aquella fortuna a partir dels anys 90, però va dir que el seu progenitor va insistir a ser ell qui donés la cara per «responsabilitat» amb la família. Seguint la tesi familiar, va sostenir que aquells diners van ser una deixa del seu avi Florenci.

També va explicar que es va assabentar del «llegat» el 1980 i va assegurar que procedia de l'intercanvi de divises però desconeixia el curs bancari que havia seguit el capital. Hi va haver moments en què va dir que s'havia fet càrrec dels fons des del 1990. En altres, des del 1992. Una altra frase amb incògnita va ser quan va comentar sobre aquells: «Des del 92, jo els he administrat durant una època». Fora d'això, es va limitar a dir que donarà «primícies» al respecte quan declari davant la jutge el 26 de març.

EL PATRIMONI PERSONAL

En paradisos fiscals per culpa del banc

Ni més ni menys que Belén Esteban va ser l'exemple que va utilitzar Pujol júnior per explicar que si els seus diners apareixen en paradisos fiscals no és perquè ell ho fes, sinó que ho feia el seu banc, el BBVA. «Belén Esteban deia: 'Ai. Jo també tinc comptes a les illes Caiman'», li va atribuir Pujol Ferrusola, que va matisar que això no era veritat perquè la col·laboradora de Sálvame «té els diners a Bankia i Bankia té un producte a les illes Caiman». El mateix que, va argüir, va fer la seva oficina del BBVA a Barcelona, que feia i desfeia amb els seus comptes mitjançant «productes preferents» que contractava, però que desconeixia on estaven dipositats. «Això no vol dir que sigui legal, però jo no he operat mai des de paradisos fiscals», va pretextar.

¿És versemblant aquesta versió? Fonts del sector financer van confirmar a aquest diari que és possible adquirir productes bancaris emesos en paradisos fiscals sense ser-ne conscient. I no només els grans patrimonis. Així va passar amb les participacions preferents adquirides per centenars de milers de petits estalviadors. Altra cosa són els comptes. Llevat que un empleat incompleixi les normes, les entitats no poden obrir comptes als clients en paradisos fiscals sense el seu permís, ni mouen diners entre comptes de territoris opacs sense rebre l'ordre de fer-ho informa Pablo Allendesalazar.

ELS CONTACTES

Un «dinamitzador» amic d'Artur Mas

Pujol Ferrusola va dir que no tenia do de comandament. Tampoc es veu capaç de treballar en equip, ni es considera un empresari. Del seu tràfec empresarial en va dir «dinamització econòmica», terme que va reconèixer que s'havia inventat per definir una feina que consistia a usar els seus contactes per posar en marxa empreses i aplanar negocis, confiant a haver-los usat sempre «lícitament». Va dir que sempre actuava «a risc», però que «quan demostrava que funcionava» en el negoci demanava algun «avantatge», que podia incloure l'avançament d'una comissió.

El que va negar contundentment és haver format part de l'«adminis-tració de CDC» i haver cobrat algun cop de la Generalitat. Això va ser, va dir, una línia vermella que es va fixar per «no rebentar el llegat» del seu pare. Va admetre que el seu cognom «ajudava», tot i que va rebutjar que se n'hagués aprofitat i va subratllar que altres cops l'ha perjudicat. Per a Pujol júnior, Artur Mas no era un contacte. Era i és un amic amb una «connexió íntima, intel·lectual i espiritual» –que el president va negar fa dues setmanes– i a li va deixar aquest encàrrec: «Sé que puc comptar amb ell. El dia que el necessiti m’atendrà. No m’ha fallat mai».

GESTIONS A SUD-AMÈRICA

Les inversions al port de Rosario

L'última polèmica que ha transcendit al voltant de Pujol júnior té la seu a l'Argentina. El 2007, quatre anys després que Mas la inaugurés, el primogènit va comprar l'empresa responsable d'unes obres d'ampliació del port fluvial de Rosario, operació que va resultar un fiasco per a les empreses tarragonines que s'hi van implicar. Segons la seva declaració, hi va invertir per recomanació del seu «amic» Luigi (Lluís Badia), que llavors presidia el Port de Tarragona i havia aconseguit la concessió del projecte el 2002 formant una societat amb Inter Rosario Port Service. Aquí és on entra en escena Pujol Ferrusola, que va comprar el 70% de la companyia a l'empresari argentí Guillermo Salazar, a qui els socis tarragonins van acabar portant als tribunals per desavinences en la gestió. Davant els problemes jurídics i econòmics, el fill de l'expresident i la seva dona, que se’n va quedar el 30%, van recórrer a una ampliació de capital.

COPISA

Fer negoci amb l'espantall del tripartit

Es va parlar d'altres empreses com Isolux, però la que va donar més joc va ser Copisa. Marc Vidal (ICV-EUiA) va recordar que la constructora va abonar a Pujol Ferrusola «3,7 milions d'euros entre 2005 i 2009» pels treballs de «dinamitzador». Al novembre, el directiu de la companyia Xavier Tauler -amic seu- va declarar com a imputat a l'Audiència Nacional i va admetre que alguns contractes amb el fill de l'expresident no els podia acreditar amb documents perquè es feien «verbalment». Pujol Ferrusola així ho va reconèixer també davant el Parlament, on va dir que els seus emoluments amb Copisa no van ser per aconseguir-li adjudicacions públiques, sinó per assessorar-la per diversificar el negoci.

La raó del canvi d'estratègia: desmarcar-se del «problema» que suposava «l'entrada del tripartit». I aquí va saltar la llebre, perquè Oriol Amorós (ERC) el va acusar de vincular «política i adjudicació». El primogènit ho va negar, tot i que abans havia assegurat que «totes les empreses que durant l'època de Pujol van créixer de manera considerable amb les adjudicacions, durant el tripartit van estar penalitzades». Amorós li va dir llavors que Mas defensa el contrari, però ell va insistir que, en percentatge del repartiment d'obra pública, la seva afirmació era la correcta.

TIVISSA

Un milió d'euros de beneficis en un any

El primogènit dels Pujol també va relatar els seus negocis a Tivissa (Ribera d'Ebre) a través d'una altra de les seves empreses, Active Translation, que no va saber aclarir si encara funciona. Va admetre haver invertit 800.000 euros per a l'ampliació de l'abocador municipal i després revenut la instal·lació a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per tres milions d'euros, quan la inversió total va ser de dos milions. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia sospita que es tracta d'una altra comissió encoberta. Quan Amorós li va preguntar si no li semblava excessiu un benefici d'un milió d'euros en un any, Pujol Ferrusola va justificar: «Qui va córrer el risc vaig ser jo, no FCC». El compareixent ho va aprofitar per acusar l'exconseller de Medi Ambient Salvador Milà (ICV), que va donar l'autorització definitiva al projecte, d'haver-los imposat unes «obligacions draconianes, fora de la llei», per motivacions polítiques.

EL TREN DE VIDA

La col·lecció de 13 cotxes i quatre motos

Notícies relacionades

Jordi Pujol Ferrusola: "Compro cotxes a gent amb problemes"

Fernández negocia amb la direcció del PP vetar els pactes amb Junts

«[El del meu fill] no és el meu estil. Jo vaig trigar 20 anys a canviar-me el cotxe», va dir el pare. «[Els meus fills] van amb una mà al davant i una altra al darrere», el va contradir la mare, que va afegir que el seu fill gran va comprar un Ferrari «desballestat». Però no només té un Ferrari, sinó un parc mòbil de 13 cotxes i quatre motos: un Lotus L; un Mercedes Pagoda 230, un Porsche 356; un Lamborghini Miura; un Seat 600; un Ferrari F40, un Jaguar E; un Porsche Targa; un Ferrari 328; un Lamborghini Diabolo; un Mercedes Benz McLaren, un Ferrari Testarrosa; un Nissan Navara pick up; una Bultaco Sherpa; una Bultaco Metralla MK2, una Ossa Mick Andrews i una Suzuki escúter 150.

Pujol Ferrusola, que també va dir que té casa a la Cerdanya, va al·legar que diversos vehicles els va comprar a preu de ganga a gent que «derrapava» per la crisi econòmica. Altres els va comprar barats perquè estaven en molt mal estat i un tercer grup sí que està «bé». Va rebutjar que presumeixi per Barcelona i va dir que els té en una nau de Teià (Maresme).