La CUT de Sánchez Gordillo trenca amb IU a Andalusia

Era una notícia anunciada des que fa tres anys es van tancar en banda a qualsevol pacte amb el PSOE. Ara, les discrepàncies s'han fet insuportables i la Candidatura d'Unitat dels Treballadors (CUT), dels històrics dirigents jornalers Juan Manuel Sánchez Gordillo i Diego Cañamero, ha decidit abandonar la coalició d'IU-Convocatoria per Andalusia després del fracàs del pacte i la falta d'autocrítica per l'experiència. I asseguren que desenvoluparan projecte polític sense integrar-se en altres partits, tot i que defensen "la construcció de la unitat popular per portar a les institucions la lluita del carrer, dels de baix".

La CUT no havia amagat en aquests anys de govern en coalició el seu rotund desacord amb el PSOE i fins i tot amb la direcció d'IU, de la qual va ser cofundadora el 1986, i a poc a poc s'havien anat separant cada vegada més. De fet, després d'un estira-i-arronsa, Sánchez Gordillo --gairebé desaparegut de la primera línia política per motius de salut-- va renunciar al seu escó de diputat i va preferir quedar-se com a regidor de Marinaleda quan el Tribunal Constitucional va avalar la llei que impedeix compatibilitzar escó i alcaldia.

Per la seva banda, el seu company al capdavant de la CUT, Cañamero, s'havia anat acostant cada vegada més a Podem i Teresa Rodríguez, i fins i tot es va apuntar la possibilitat que anés a les llistes electorals d'aquest partit, una opció que va rebutjar la direcció nacional encapçalada per Pablo Iglesias per l'aura de radicalitat que emanava, que podia allunyar part de la majoria social a què aspiren.

PES SIMBÒLIC

En qualsevol cas, el seu pes era més simbòlic que no pas real, ja que aquest corrent suposa tot just el 9% a IU i està establert a la comarca sevillana de la Sierra Sur, i en menys proporció a Màlaga i Cadis. Les seves accions, però, sí que tenien repercussió nacional, com els assalts als supermercats de fa alguns estius, o les ocupacions de finques de terratinents per reclamar-ne la gestió en cooperativa de treballadors.

Com recorden ara, els motius d'aquesta ruptura orgànica amb IU "no són nous" i es concreten en l'oposició a "la política de pacte de Govern amb el PSOE que ha posat en marxa l'actual majoria d'IU, representada pel PCE". Una actitud que, diuen, "suposava entregar-se a una part de la troica per administrar retallades per imperatiu legal i trencar un projecte polític que diu que és anticapitalista".

Notícies relacionades

La investigació es pot dilatar fins a sis mesos

L’oposició critica la gestió informativa del Govern davant el tall de llum

La CUT subratlla, a més, que l'acord "no ha representat una alternativa real als problemes concrets de la gent", i ha qüestionat la falta de contundència d'IU amb els casos de corrupció i la "no-denúncia del règim clientelar muntat pel PSOE a Andalusia". Així mateix, retreuen que després de la ruptura per part del PSOE i "l'expulsió humiliant dels consellers d'IU", no hi ha hagut autocrítica de la direcció "i ningú ha presentat la dimissió".

RUPTURA INTERNA

Des d'IU, no obstant, ressalten que la CUT "feia molt de temps que estava al marge de la formació" que ara encapçala Antonio Maíllo, i asseguren que es tracta més aviat d'una ruptura de la mateixa CUT, ja que molts dels seus integrants seguiran vinculats a IU Teresa Rodríguez. Així mateix, apunten al malestar de la CUT després de no poder ubicar els seus militants en càrrecs destacats en la llista per Sevilla per a les pròximes eleccions autonòmiques.