En to de pau, però....

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va viatjar ahir a Barcelona en to de pau, però amb una idea clara: difondre el seu rebuig i el de tot l'Executiu de Mariano Rajoy a la possibilitat que Catalunya se separi d'Espanya. En el seu discurs matinal al Fòrum Europa, en què va parlar poc de la cartera que ocupa (només ho va fer després per respondre als assistents), va abominar del procés sobiranista i va apostar pel «diàleg» i la «lleialtat» que «sempre han caracteritzat la societat catalana». «És a les nostres mans tancar ferides que mai s'haurien d'haver obert», va dir amb contundència. En el seu periple per la capital catalana, va passar per l'Escola Judicial, es va entrevistar amb el conseller de Justícia, Germà Gordó, i va visitar el Col·legi d'Advocats de Barcelona.

El substitut d'Alberto Ruiz-Gallardón es va mostrar conciliador i en la seva intervenció al Fòrum Europa, en què va intercalar frases en català, va apostar per arribar a una solució que eviti la ruptura de Catalunya amb Espanya. «Junts podem afrontar problemes i separats som més vulnerables», va assegurar el ministre.

Solucions

Notícies relacionades

Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya

El Parlament rebutja l’OPA del BBVA al Sabadell i exigeix frenar-la per «interès general»

Catalá va incidir un cop i un altre en la necessitat d'acostar postures i no crear problemes. Tampoc es va oblidar de fer una crida a superar «el discurs de la distància i l'enfrontament» perquè des de «l'Espanya plural» es busqui «una relació fluida, cordial i justa».

Pel ministre, enfront de la imatge que alguns intenten presentar com a hegemònica existeix una «Catalunya molt real» que no va prendre part en el procés participatiu del 9-N i que «va dir sí quan se li va proposar estrényer lligams amb Espanya, però ha girat l'esquena a un projecte disgregador». En aquest sentit, va subratllar que dos de cada tres catalans van decidir no participar en la consulta del 9-N i que fa 36 anys la societat catalana va votar a favor de la Constitució espanyola per sobre de la mitjana estatal. Catalunya, va afirmar Catalá, «no necessita construir una identitat a la contra».